28 maig 2020

Anar al contingut

JUDICI LITERARI

Nou episodi del serial judicial pòstum de Roberto Bolaño

La vídua de l'escriptor continua amb les seves querelles, aquesta vegada contra el crític Ignacio Echevarría, acusant-lo de vulnerar el seu honor i la seva intimitat

Carolina López ha intentat esborrar a cop de denúncia l'existència de l'última companya de l'autor de '2666'

Elena Hevia

Nou episodi del serial judicial pòstum de Roberto Bolaño

ANGEL GARCIA

Es pot esperar que una encaixada de mans afectuosa i amb un punt de burleta camaraderia com el que aquest dimarts van intercanviar l’agent literari internacional Andrew Wylie i l’editor espanyol de més prestigi, Jorge Herralde, hauria de tenir com a escenari un luxós hotel de Frankfurt en plena Fira del Llibre. Però no, va passar a l’Hospitalet de Llobregat a la porta d’accés al Palau de la Justícia i tot i que un i altre van intercanviar impressions jocoses  –«home, Andrew, ¿què fas en aquest país?, «és que m’he equivocat d’avió, Jorge»–, per sota bategava la tensió d’una història que ha desembocat en un dels judicis literaris amb rerefons editorial més esperats. El que enfronta la vídua de Roberto Bolaño, Carolina López, contra el que va ser amic del seu marit, el crític Ignacio Echevarría. A qui l’autor de ‘Los detectives salvajes’ va deixar com a «referent en els seus assumptes literaris» i qui a la mort de l’autor va actuar com a editor executiu dels seus tres primers treball pòstums –inclosa la seva obra mestra ‘2666’ – i a qui posteriorment López va apartar d’aquestes funcions. Echevarría, a més, apareix com a personatge a la novel·la ‘Los detectives salvajes’ amb el nom d’Iñaki Echevarne. Per no deixar una dada important per al final, s’ha de dir que la fiscal ha desestimat el cas a l’espera que finalment el jutge també ho faci o dicti una sentència inculpatòria.

En l’elenc d’aquesta història que molts qualifiquen ja de serial s’ha de mencionar l’agent literari més pertinaç i agressiu del planeta, Wylie, a qui no en va anomenen ‘El Chacal’, que ha acabat gestionant els drets indiscutibles de la vídua i els fills de Bolaño, Lautaro i Alexandra; el gran editor Jorge Herralde, que va passar d’encimbellar internacionalment l’escriptor a perdre’l del seu catàleg per assumptes que molts qualifiquen d’«aliens als interessos de la mateixa obra i als expressats pel mateix Bolaño» i, per acabar, però potser més important, com es veurà, la que va ser l’última companya de l’autor de ‘Llamadas telefónicas’ en els últims sis anys de la seva vida, Carmen Pérez de Vega, que Carolina López ha intentat esborrar de la història oficial a cop de denúncia. De fet, un judici contra Pérez de Vega es va resoldre el març del 2019 reconeixent la seva relació de parella amb Bolaño però comminant-la a no parlar-ne públicament i obligant-la a pagar 35.000 euros, una quantitat irrisòria per a Carolina López però prohibitiva per a la demandada. No obstant, aquesta sentència ha sigut recorreguda a l’Audiència Provincial de Barcelona per les dues parts.

Carolina López, vídua de Bolaño, i el fill de tots dos Lautaro /ÀNGEL GARCÍA

En el judici d’ahir, el tema Pérez de Vega continua sent l’ametlla de les querelles. El detonador va ser un article publicat a la revista ‘El Cultural’, en què Ignacio Echevarría, arran de la publicació de l’inèdit de Bolaño ‘El espíritu de la ciencia ficción’, mostrava el seu desacord amb la forma en què estaven publicant-se els inèdits, sense una contextualització clara que els identifiqués com a obres no acabades –una opinió a què també s’havia afegit ‘The New York Times’ en un article– i explicava amb detall la seva entesa amb Pérez de Vega, bona coneixedora de l’obra de Bolaño, a qui va acudir per consultar-li alguns dubtes que tenia respecte a les edicions que va assumir. 

Això va passar després que qualsevol agraïment o velada al·lusió a Pérez de Vega que aparegués en els primers treballs sobre l’autor fos resposta per Carolina López amb una prohibició directa a la seva publicació i amb la retirada de la confiança a Echevarría i anys després a Jorge Herralde després d’informar-lo a través de Wylie que hi havia una oferta millor a Alfaguara però sense donar-li l’oportunitat al veterà editor de millorar-la.

Com a material de la querella, a més de l’article d’‘El Cultural’, també es considera una carta oberta publicada al diari ‘El País’, en resposta a una de Carolina López en què negava haver marxat d’Anagrama de forma «impulsiva o venjativa» i negava la relació del seu marit amb Pérez de Vega.

Oponents civilitzats

Aquestes són les circumstàncies en què Wylie, desplaçat del seu feu novaiorquès a l’Hospitalet, testimoni de la vídua, i Jorge Herralde, per part d’Echevarría, van encaixar les mans, i van actuar com a civilitzats oponents. Per part de Carolina López, també s’esperava la presència com a testimoni de Pilar Reyes, antiga directora d’Alfaguara i actual directiva de la direcció literària del grup Penguim Random House, que va excusar la seva assistència per un viatge inoportú.

El crític literari Ignacio Echevarría. / ÀNGEL GARCÍA

Poc abans que se’l cridés a testificar, Herralde es mostrava orgullós que als seus 50 anys de trajectòria i amb un catàleg de 4.000 títols mai havia hagut d’acudir a un judici fins al moment, si s’exceptua  aquell moment en els 70, en temps de lluita antifranquista, quan va estar a punt de ser jutjat per rebel·lia i la querella no va prosperar.

Wylie va defensar que el traspàs dels llibres d’Anagrama a Alfaguara obeïa únicament a raons econòmiques i va esmentar Carolina López com una d’aquestes vídues amb qui resulta fàcil ficar-se a la mort del marit. No obstant, l’advocat d’Echevarría –el seu germà Javier– afirma que, davant de les acusacions de la vídua de vulneració a l’honor i a la intimitat familiar, ell ho va fer amb afany merament opinatiu. «Si Echevarría va esmentar en el seu article Carmen Pérez de Vega va ser perquè moltes de les actuacions qüestionables de Carolina López estaven influïdes per aquest tema. L’acusació parla de fets falsos en els articles, però aquí no hi ha fets falsos, només opinions».

Previ a la venda 

Als passadissos de la Ciutat de la Justícia, Herralde evocava com, previ a la decisió de Carolina de vendre a Alfaguara, una advocada del bufet que portava els temes legals a la vídua es va presentar davant de l’editor amb la proposta velada que si feia una declaració pública negant l’existència de la relació entre Bolaño i Pérez de Vega, hi podria haver una possibilitat que no perdés els seus drets. «La de Bolaño i Pérez de Vega era una relació emocional molt pròxima i jo vaig tenir la sort o l’infortuni de ser presentat per Bolaño a Carmen Pérez de Vega, i ho va fer com la seva nòvia».

Respecte a les acusacions de la vídua querellant a Echevarría atribuint-li lucrar-se com a ‘editor’ dels llibres pòstums, Herralde ha triat de la demanda la dada que aquest va cobrar 1.000 euros per aquesta tasca. «Quan Carolina López decideix apartar Echevarría del llegat, es posa en contacte amb ell a través de l’agència Balcells demanant-li una minuta dels seus treballs, pels quals no havia cobrat res. I ell en un gest elegant li passa un factura de 1.000 euros, poca cosa si es té en compte la tasca feta. ¡I ara l’aporten com a prova que s’estava lucrant!». Final, ara per ara, de la temporada. El serial continuarà.