Jane Birkin, salvada per Gainsbourg a Girona

Després dels últims revessos que li ha ofert la vida (la pèrdua de la seva filla Kate, la leucèmia), Jane Birkin s’ha tornat a llançar als braços de Serge Gainsbourg (1928-91), del seu repertori reconfortant, que és també seu ja que moltes cançons les va crear per ella. Un conjunt de cançons amb un tractament orquestral, el de l’àlbum ‘Birkin/Gainsbourg. Le symphonique’, que aquest dissabte va recórrer, com si es tractés dels episodis successius de la seva vida, amb una formació de cambra lluminosa a l’Auditori de Girona (Temporada Alta).

L’espectacle va canviant d’una cita a l’altra, i a Girona va ser més llarg (17 cançons) que al Primavera Sound del 2018 amb la Simfònica del Vallès (12), si bé més breu que aquest estiu al Jardín Botànic de Madrid (23). En essència, la mateixa mirada refinada a un compositor que és recordat com un gamberro enorme però que va compondre algunes de les cançons més exquisides del segle XX.

Temps de malenconia

Al mig del paisatge, una Birkin potser més malencòlica que mai, vestida amb un estilisme sobri, jaqueta, pantalons negres i camisa blanca, dirigint-se al públic barrejant el francès i l’anglès, i una mica de català, i obrint la sessió citant la lleu ‘Ces petits riens’, cançó que va fer seva Juliette Gréco el 1964. Al seu costat, el pianista japonès Nobuyuki Nakajima i un septet de cordes, metalls, contrabaix i percussió, remarcant els rics perfils de ‘Lost song’ o ‘Baby alone in Babylone’ (a partir de la ‘Simfonia núm. 3’ de Brahms).

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Melodies amb poder per embolicar l’auditori d’una evocació matadora amb tot just unes quantes notes al piano, com a la ‘Ballade de Johnnie Jane’, la cançó que Gainsbourg va crear per a la pel·lícula ‘Je t’aime moi non plus’ (1976). Birkin les va recórrer amb la seva veu curta però amb ànima, commovent precisament per la seva fragilitat, amb aquests pessics aguts propis d’un nen. Ens va indicar que, segons li va dir Gainsbourg, ella va treure el millor d’ell, tot i que algunes de les seves cançons, sobretot les posteriors a la seva separació, com ‘Amours des feintes’, deixessin anar laments i retrets entre línies.

Però aquestes cançons, com diu la lletra de ‘Pull marine’ (peça que va escriure amb i per a Isabelle Adjani), són ara aquí per ajudar-la a remuntar després de caure i enfonsar-se fins i tot gairebé tocar el fons de la piscina. ‘Valse de Melody’, ‘La chanson de Prévert’ i ‘L’anamour’ van treure també el millor d’ella abans de dir-nos adeu amb ‘La javanaise’, concentrant l’emoció, com diu la lletra, en el temps que dura la cançó.