Sónar: més relat que la Biblioteca d'Alexandria

El Sónar té més relat que la Biblioteca d’Alexandria. Disculpin l’ús d’una expressió desterrada al quarto de les paraules empestades per l’ús i l’abús per part de llestos de tot tipus, però és per entendre’ns. El Sónar té tant relat queés immune al canvi de dates empipador amb què el va castigar Fira Barcelonaperquè va considerar més important una cita de maquinària tèxtil: aquest any se celebrarà els dies 18, 19 i 20 de juliol, en plena temporada de vacances, en comptes del cap de setmana anterior de Sant Joan, com sempre ha sigut i tornarà a ser a partir de la pròxima edició. La venda d’entrades va més o menys igual que les últimes edicions, va indicar el codirector Ricard Robles. És una marca tan sòlida que fins i tot estàper sobre de la necessitat de tenir superganxos popper al públic d’una certa edat: enguany no n’hi ha cap i no passa res.

Amb Robles com a sobri i fiable ‘anchor man’, la roda de premsa d’ahir va ser un espectacle a la manera cerebral del Sónar. Després de presentar a grans trets la nova edició de la mostra musical, Robles va donar la paraula a Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i Lluís Gómez, comissionat de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. Tots dos es van desfer en elogis cap al festival (i, després, es van amagar quan se’ls va preguntar per què Fira Barcelona va privilegiar la fira ITMA davant el Sónar: com si Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, i Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement, no fossin la presidenta i la vicepresidenta primera de la institució).

Notícies relacionades

El Sónar dels cinc continents escalfa motors

El Último de la Fila: «La gent vindrà a sentir les nostres cançons, no a veure’ns a nosaltres pel nostre físic»

A continuació va ser el torn d’Enric Palau, també codirector del Sónar, i va començar el veritable xou. Palau va esbudellar el programa oceànic amb la precisió d’un cirurgià d’elit. Va informar que “a Kampala, Uganda, hi passen coses”, com ho prova la presència d’Hibotep al Sónar. Va qualificar el japonès Dj Krush com a “mític per les seves sessions de hip-hop alentit”. Va celebrar que la música electrònica s’estigui introduint amb èxit en la gran producció audiovisual, com demostra la banda sonora de Hildur Gudnadóttir per a la minisèrie ‘Chernobyl’. Va treure pit quan va explicar que els artistes els presenten propostes exclusives perquè saben de la seva potència projectora: “Almenys en part, el ‘boom’ de Rosalía va començar al Sónar del 2018”. I, en fi, va fer totalment creïbles idees com ara "exploració", "marges" i "música del futur", que en molts altres casos sonarien, a tòpics de tarambana. Va agafar el relleu amb una altra 'masterclass' José Luis de Vicente, responsable del Sónar+D, que va semblar haver viatjat al 2025 i tornat per explicar-nos-ho. Relat per donar i vendre té el Sónar.