'X-Men: Fénix Oscura', capítol final mutant

Per a Simon Kinberg, director de 'X-Men: Fénix Oscura', aquesta pel·lícula va ser ideada com la culminació de totes les històries sobre els superherois mutants des que Bryan Singer dirigís la primera el 2000, 'X-Men'. Kinberg és una veu autoritzada en la matèria. A més d’escriure notoris èxits com 'Sr. y Sra. Smith', el film d’acció amb Angelina Jolie i Brad Pitt, i produir la recent telesèrie 'The twilight zone', creada al costat de Jordan Peele, Kinberg va escriure el guió de la tercera entrega de la saga mutant, ‘X-Men: La decisió final’.

Des d’aleshores, ha estat darrere de les aventures cinematogràfiques dels membres de la Patrulla X, bé com a productor ('X-Men: Primera generación'), bé com a guionista i productor ('X-Men: Días del futuro pasado’ i 'X-Men: Apocalipsis'). Tan autoritzada és la seva veu que ha decidit dirigir personalment aquesta última entrega, a compte del que pugui passar a partir d’ara amb la franquícia després de l’adquisició de Fox per Disney.

La saga de Fénix Oscura és una de les més importants a les col·leccions de X-Men des que va agafar les regnes literàries Chris Claremont, guionista des de 1974 fins a 1991. Dibuixada per John Byrne, la història al voltant de Fénix Oscura es va publicar el 1980; el lector interessant la pot trobar en un sol volum recopilat per Panini Comics el 2018. Tot i que la primera etapa de X-Men és important, amb la concepció el 1963 dels primers mutants, els guions atrevits de Stan Lee al voltant de la diferència i el prejudici social i el traç emblemàtic del dibuixant Jack Kirby, el treball conceptual de Claremont l’eleva notòriament.

El film, amb un cost de 200 milions d’euros, prossegueix la saga de Claremont i Byrne, segons Kinberg el més cru, emocionalment parlant, de tots els arcs temàtics dels X-Men. El punt àlgid d’aquest cicle argumental és en la transformació d’algú que defensa un determinat ideal i es veu situat en el costat completament oposat. És el que li passa a Jean Grey, encarnada en els primers films de la saga per Famke Janssen i, des de 'X-Men: Apocalipsis', per Sophie 'Sansa Stark' Turner.

Ambiciosa i violenta Fénix Oscura

Durant una missió per rescatar uns astronautes, Jean rep una potent descàrrega d’energia i es transforma en l’ambiciosa i violenta Fénix Oscura. De fet, la idea ja va ser tractada al final del tercer film. 'X-Men: La decisió final’ girava entorn de la possibilitat que tenien els mutants de renunciar als seus poders i integrar-se socialment (gràcies a un gen inventat pel pare d’un d’ells, l’ Àngel) o, al contrari, continuar mantenint les seves extraordinàries virtuts sent marginats pel sistema. En aquesta tessitura, Jean Grey es convertia en l’apocalíptica Fénix i el canvi resultava ideal per tancar la primera etapa de la sèrie cinematogràfica.

Notícies relacionades

'X-Men: Fénix Oscura': més del mateix

Melody: «Em quedo amb l’amor de tots els països, tot i que de vegades prevalguin altres coses»

Kinberg es va quedar amb el cuquet de continuar indagant en aquesta transformació, en la idea de l’heroïna convertida en brivall, una cosa que d’altra banda és a l’ordre del dia en bona part dels drames que experimenten els mutants: el malvat Magneto també ha establert aliances amb el professor Charles Xavier i altres mutants com a Lobezno tenen una ètica dubtosa i tant serveixen per representar el costat fosc com per cantar les bonances superheroiques. És innegable que la bona acollida d’un film com 'Logan', una espècie de ‘western’ crepuscular sobre el personatge de Lobezno, fa més fàcil assumir per a tota mena d’espectadors els vaivens ètics i morals d’aquests personatges ungits d’un poder gairebé diví.

L’acció de la pel·lícula se situa el 1992, quan els X-Men apareixen a les portades de les revistes més prestigioses. Tot canvia quan l’extraterrestre encarnada per Jessica Chastain (un personatge per a qui es va valorar també Angelina Jolie) controla i manipula els poders de Jean Grey. Els seguidors de la sèrie retrobaran alguns dels rostres de sempre: James McAvoy (Xavier), Michael Fassbender (Magneto) i Jennifer Lawrence, que a instàncies de Kinberg va acceptar tornar a posar-se sota la pell canviant de Raven/Mística.