Charli XCX, al cim del superpop futurista

Algun dia, tant de bo, es concedirà a Charli XCX tot el reconeixement que mereix. Pels seus propis discos, per les seves composicions per a altres, per haver marcat un camí futurista per al pop de consum fàcil i difícil d’oblidar. La rebuda apassionada que li va brindar el públic del Primavera Sound apunta en una bona direcció: Charlotte Aitchison ja no sembla aquella estrella eternament a punt de succeir, sinó Estrella i punt.  

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Recolzada només per un parell de cubs gegants, sola davant del perill amb la seva veu i performance, Aitchison va arribar, va veure i va arrasar. No va estar per hòsties, perquè el segon tema ja va ser ‘I love it’, el megahit que potser no hauria d’haver cedit en el seu moment a Icona Pop. I després de l’interludi baladístic de ‘Lucky’, la resta del xou va ser bàsicament un monument pop rere un altre, majoritàriament impregnats d’afany experimental. Vegeu ‘Vroom vroom’ i els seus cops de volant impossibles entre el ‘happy hardcore’ i els ganxos R&B sota l’influx de Mariah Carey. És una de les seves millors col·laboracions amb el col·lectiu ultrapop PC Music, igual que la mig rapejada ‘Focus’, amb el vers “keep it hot, Barcelona” que aquí va funcionar especialment bé.

Charli va venir a fer feliç, a fer suar. Ho va aconseguir portant ‘Wannabe’ de Spice Girls al pop global d’ara mateix. O portant a l’escenari Héloïse Letissier (Christine and the Queens, o Chris) per presentar un tema inèdit, ‘Gone’, clàssic instantani. Però potser sobretot amb aquella ‘1999’ estesa fins al deliri en un clímax purament ‘clubber’.