'Los hermanos Sisters': el 'western' no mor mai

La mort del cine del Far West es ve anunciant des que es va posar de moda el ‘western’ crepuscular. Films dels anys 60 i 70 com ‘L’home que va matar a Liberty Valance’, ‘Grupo salvaje’ i ‘Pat Garrett i Billy el nen’, que enfrontaven els vells herois del gènere amb els avenços de la modernitat i el final del mite de la frontera, semblaven certificar, malgrat el notable èxit d’algun d’ells, l’ocàs d’un gènere cinematogràfic que havia sigut fonamental per sostenir la indústria de Hollywood tant en els temps del cinema mut com en la dècada dels 50.

Però a la mort anunciada la seguia sempre un renaixement. L’última dècada del segle passat n’és un bon exemple. Els grans estudis havien donat l’esquena a les pel·lícules del Far West. El públic, pel que sembla, era reticent a pagar el preu d’una entrada per veure un film de pistolers, cavalcades i apatxes rebels. Però alguns actors d’èxit, com Kevin Costner i Clint Eastwood, van persistir en la noble tasca de dirigir i protagonitzar ‘westerns’ que fossin com els d’abans, però adaptats als nous temps.

Així van sorgir ‘Ballant amb llops’, ‘Wyatt Earp’, ‘Open range’ i, sobretot, ‘Sense perdó’, el film d’Eastwood que el 1992 va aconseguir l’Oscar. Semblava que, amb un guardó tan gran, les pel·lícules del Far West renaixerien, però no va ser així. Només el reivindicatiu ‘Posse’, ‘western’ protagonitzat per un grup de soldats de raça negra i dirigit, de nou, per un actor, Mario Van Peebles, i el fantasmagòric ‘Dead man’ de Jim Jarmusch, es van sacsejar de sobre el nou ostracisme viscut pel gènere quan el segle XX arribava a la seva fi.

Sales d’estrena o en ‘streaming’

Dues dècades després, la situació és semblant. Ja no es fan grans produccions com les d’abans –amb excepcions com la versió d’‘Els set magnífics’ interpretada per Denzel Washington, Ethan Hawke i Chris Pratt–, entre altres coses perquè el cine del Far West no resisteix bé els efectes digitals i rodar ara un film amb una estampida de bisons reals seria massa car i poc rendible, i per això han proliferat ‘westerns’ de càmera com ‘L’assassinat de Jesse James comès pel covard Robert Ford’ o el recent ‘Sin piedad’ (un altre ‘western’ realitzat per un actor, Vincent D’Onofrio). Però cada any, sigui en sales d’estrena o en ‘streaming’, apareixen no menys de dos o tres produccions que mantenen viu l’esperit ‘westernià’ malgrat que els més malastrucs continuen dient que és un tipus de cine que no interessa a ningú.

‘Los hermanos Sisters’, dirigida per un francès (Jacques Audiard‘Los hermanos Sisters’), produïda per un romanès (Cristian Mungiu) i dos belgues (els germans Dardenne) i interpretada per actors nord-americans (Joaquin Phoenix, John C. Reilly, Jake Gyllenhaal) i un actor i activista anglès d’origen pakistanès (Riz Admed), respon al signe dels temps: un film lluny de Hollywood, rodat parcialment a Espanya, que alhora revitalitza un dels grans gèneres de la indústria hollywoodiana a través d’una barreja perfecta de respecte per la tradició i modernitat en relació amb els arquetips i els llocs recurrents del relat del Far West.

El film d’Audiard no és en absolut un cas aïllat. No fa falta remetre’ns només als noms més coneguts per adonar-nos que el ‘western’ sembla avui més viu que fa 20 anys. Aquests noms són per descomptat els de Quentin Tarantino i els germans Coen. Aquests han realitzat per a Netflix ‘La balada de Buster Scruggs’, una antologia de sis relats que havien plantejat inicialment com a sèrie televisiva, i abans, el 2010, van rodar el bonic ‘remake’ de ‘Valor de llei’, un dels títols clàssics de John Wayne.

Barreges genèriques

Notícies relacionades

'Los hermanos Sisters': la reinvenció de l'Oest

Amb el peu esquerre

El postmodern Tarantino només ha repetit gènere en una ocasió, i aquest és el ‘western’, amb ‘Django desencadenat’ i ‘Los odiosos ocho’,però ja abans va definir ‘Maleïts malparits’, la seva pel·lícula ambientada durant l’ocupació nazi a França, com un film del Far West. Tarantino ha demostrat que es poden utilitzar elements del gènere en pel·lícules de diferents modalitats, una cosa que també va fer John Carpenter al ‘thriller’ de sèrie B: ‘Assalt a la comissaria del districte 13’ era, en essència, un ‘remake’ del ‘western’ de Howard Hawks ‘Rio Bravo’, d’altra banda la pel·lícula preferida de Tarantino.

Aquesta barreja genèrica ha sigut fonamental en el ‘western’ contemporani. S. Craig Zahler va dur a terme una formidable mixtura de relat del Far West i terror a ‘Bone tomahawk’, on els enemics són una tribu d’indis caníbals. Michael Fassbender va protagonitzar el 2015 ‘Slow west’, un ‘western’ de producció britànica amb elements de comèdia i de drama gairebé victorià. ‘Comancheria’ entrellaça molt bé ‘thriller’ rural i neo-‘western’. El mateix a la televisió: ‘Westworld’, sèrie basada en la pel·lícula de Michael Crichton ‘Ànimes de metall’, és un notable exercici de ciència-ficció ambientat en un parc temàtic que imita l’ecosistema del Far West. ‘Deadwood’ va obrir el 2004 la via televisiva del ‘western’ brut i salvatge, i la ficció catòdica prossegueix avui amb sèries com la feminista ‘Godless’, la clàssica Yellowstone (amb Kevin Costner) i una altra barreja delirant, ‘Wynonna Earp’, en la qual la presumpta filla de Wyatt Earp lluita contra vampirs i zombis.