Doble mal viatge

El francès David Moreau va dirigir fa dues dècades, a mitges amb Xavier Palud, una pel·lícula de terror magnífica: Ellos, film d’assetjament domèstic realment pertorbador. Cap ha tornat a rodar res a l’altura. MadS no ve a remeiar la situació, però és la pel·lícula més interessant de Moreau des d’Ellos. Rodada en un pla seqüència d’hora i mitja, segueix un grup de nanos (un noi i dues noies, amics i amants) que, una nit de festa i drogues, tenen la mala sort que el seu pitjor viatge coincideix amb l’esclat d’una violenta epidèmia.

Moreau explora des de la forma, a manera de sofisticat malson nocturn, l’efecte que té sobre els tres personatges la combinació de les drogues i d’un virus que converteix les persones en éssers agressius. Hi ha perícia tècnica, estil i urgència. El cineasta aconsegueix una cosa ben curiosa: sofistica l’horror (hi ha una cosa atractiva en el treball amb la nit, els espais, els cossos, la sang) sense fer que perdi el seu efecte. I sosté amb pols el mal viatge del trio: és MadS una pel·lícula nerviosa, alienada i desassossegant. Però també és d’aquestes cintes que, encara que es guarden sorpreses per al final, mostren el seu dispositiu amb tanta claredat des del principi que la proposta s’esgota abans d’hora.