Ayuso compleix la seva amenaça i abandona la sala quan Pradales i Illa parlen en eusquera i català

La presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (PP), va abandonar la sala de reunions de la Conferència de Presidents després d’haver realitzat el ‘lehendakari’, Imanol Pradales, la seva intervenció en eusquera. Ayuso va complir així la seva amenaça: «O es parla en espanyol o sortiré; no em posaré l’orellera», havia assegurat ja davant la possibilitat per primera vegada de l’ús de llengües oficials diferents del castellà al conclave. 

Una vegada totes les autoritats ja reunides, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer unes paraules de benvinguda. Ho va fer en català. Llavors, Ayuso «ni es va immutar», segons fonts presents en la cita.

La reunió va continuar. En aquesta ocasió, el primer a intervenir dels presidents autonòmics va ser el cap de l’Executiu canari, Fernando Clavijo perquè havia d’abandonar el conclave per acompanyar els Reis en la seva visita a La Palma, on coneixeran de primera mà les tasques de reconstrucció dels nuclis afectats pel volcà que va erupcionar el 2021.

Tot seguit va prendre la paraula el lehendakari Imanol Pradales perquè el protocol el marca l’aprovació dels estatuts d’autonomia. Després d’una salutació en català, Pradales va parlar en eusquera. Llavors, la presidenta madrilenya va complir la seva amenaça i es va aixecar de la sala mentre altres presidents autonòmics agafaven les orelleres per entendre el president basc.

No obstant, la presidenta madrilenya va deixar la seva bossa dins de la sala i, segons van apuntar a aquesta redacció fonts del seu equip que «la presidenta tornarà a entrar quan continuïn les intervencions en espanyol».

Díaz Ayuso ja va advertir ahir en la seva intervenció a l’Assemblea de Madrid que no utilitzarà orelleres en la reunió: «tot el que m’hagin de dir, en el mateix idioma, en espanyol», va indicar.

Durant la seva intervenció, Pradales va criticar la «falta de respecte» que, segons el seu parer, va protagonitzar Isabel Díaz Ayuso a l’abandonar la sala quan ell estava parlant en eusquera

La presidenta de la Comunitat de Madrid va continuar fora de la sala de reunions mentre intervenia Salvador Illa perquè el president de la Generalitat està parlant en català. A diferència del torn d’intervenció de Pradales, alguns presidents autonònics del PP com el cas de Juanma Morenono es van posar l’‘orellera’ per escoltar Illa perquè el president andalús entén català.

Quan va arribar el torn del presidentde la Xunta de Galícia, Isabel Díaz Ayuso va tornar a la sala. Alfonso Rueda, tal com ja havia avisat, només va realitzar en gallec la salutació inicial a les autoritats i, de seguit, va començar exposar la seva posició dels temes en castellà. Però, segons presents a la sala, Ayuso «no va calcular bé» i va escoltar diverses frases de Roda en gallec sense sortir de la sala. El president gallec va realitzar el gruix de la seva intervenció en castellà.

La tensió de moment viscut va fer fins i tot que, en el seu torn, el president de Múrcia, Fernando López Miras, aclarís que ell parlaria «en castellà». I, per la seva banda, Adrián Barbón, va aprofitar per fer la salutació inicial en asturià tot i que aquesta no sigui una llengua encara reconeguda la seva oficialitat.

Conforme va anar avançant la reunió, els presidents amb llengües cooficials, com la navarresa María Chivite, també van utilitzar la segona llengua. En el cas de Chivite, ella va realitzar la salutació als presents en eusquera. Per la seva banda, la presidenta de les Balears va llançar un «bon discurs» en català i Ayuso, segons fonts dins de la reunió, es va mantenir al seu lloc escoltant Marga Prohens, que després va continuar en castellà.

Llengües cooficials

El protagonisme que té l’ús de les llengües oficials en aquesta reunió ja havia quedat clar en les intervencions institucionals d’obertura que han tingut el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Salvador Illa. El president català ha destacat el fet que s’hagi autoritzat l’ús de llengües oficials al conclave: «Són una riquesa, un patrimoni de tots», ha dit en la seva al·locució davant els mitjans de comunicació, que en la que ha utilitzat el català de manera majoritària. En especial, s’ha referit a la llengua catalana, «una llengua romànica, com el castellà o el gallec, una llengua oberta que convida a conèixer-la, gaudir-la i que és una expressió de la realitat del nostre país».

També Pedro Sánchez s’havia referit a l’ús de llengües diferents del castellà en les intervencions. «“»Quan alguns territoris ens ho van plantejar no podíem sinó dir que sí, perquè són una prova del projecte d’un país que no exclou», havia assenyalat.

Notícies relacionades

El PP exigeix en bloc eleccions en la conferència del ‘no a tot’

Minuts de (dubtosa) glòria

No obstant, aquesta aparent prova d’inclusió ha donat peu a la primera fractura institucional en una Conferència de Presidents: la sortida de la reunió del representant d’un territori, en un abandonament que ha protagonitzat Isabel Díaz Ayuso denunciant que «la maniobra de l’orellera s’instrumentalitza per fer-nos sentir estrangers a casa nostra». 

Perquè fos efectiu l’ús de les llengües, el Govern s’ha gastat 11.600 euros en la traducció, segons informa Europa Press, al contractar l’empresa ‘Altalingua’ el servei de traducció i interpretació de les llengües cooficials.