Olivier Assayas: «Twitter ha fet que el cine s'assembli al futbol"

La 16a pel·lícula del director francès Olivier Assayas, ‘Dobles vidas’, és alhora una comèdia d’embolics conjugals i una eloqüent reflexió sobre els reptes que la indústria editorial afronta a causa de la tecnologia. Entre altres assumptes, reflexiona sobre la dicotomia entre el llibre imprès i l’‘e-book’, el declivi de la crítica professional i el rol de les xarxes socials en el futur de la literatura.

Els personatges de la seva pel·lícula discuteixen constantment sobre els pros i els contres dels avenços tecnològics. ¿Quina és la seva posició al respecte?

Anar en contra de la tecnologia no té sentit. El seu avenç és una realitat, i no té aturador. I al món de l’art, al de la literatura i al del cine aquest avenç passa per la revolució digital. He fet aquesta pel·lícula per sospesar com ens adaptem a aquest canvi, i solucionem els problemes que planteja adoptant mesures que sens dubte seran profundes i doloroses.

¿A quins problemes es refereix?

Són innombrables. Em preocupa la destrucció de sectors professionals que la intel·ligència artificial està provocant, i els perills que la tecnologia planteja per a l’educació dels nostres fills; a Occident, les famílies de classe alta s’estan acostumant a prohibir als nens l’ús del mòbil i fins i tot el de la televisió, mentre que les més humils els permeten que tinguin el telèfon i la tauleta i la tele a tota hora. Finalment, m’espanta que internet s’hagi convertit en un vehicle per a la propagació de mentides, opinions nocives i escombraries ideològiques.

En aquest sentit, ‘Dobles vidas’ reflexiona sobre com Twitter ha accelerat el declivi de la crítica professional de l’art. Vostè va ser crític abans que cineasta. ¿Creu que aquesta professió està en perill?

Ho està. Els crítics solien tenir certa cultura cinematogràfica, un pensament teòric que havia sigut construït amb el temps. Avui això ja no fa falta perquè, de tota manera, en 280 caràcters no hi té cabuda. Això ha fet que el cine s’assembli cada vegada més al futbol. Igual que tots els fanàtics del futbol es creuen amb dret a opinar sobre qui hauria de jugar a la selecció de França, tots els aficionats al cine creuen que els seus judicis haurien d’anar a missa.

¿Llegeix el que les xarxes socials diuen de vostè?

No. Per tenir una opinió vàlida sobre una pel·lícula s’hi ha de pensar durant un temps; un dia o dos, o una setmana. Els tuits publicats al sortir d’una projecció només són actes de narcisisme per part de qui els escriuen, que es barallen per ser els primers a opinar d’una pel·lícula.

¿Per què va decidir centrar ‘Dobles vidas’ al món editorial i no en la indústria del cine?

Perquè crec que és el sector de l’art en què la revolució digital ha provocat dilemes més profunds i complexos. Per exemple, fins fa molt poc estàvem convençuts que els ‘e-books’ serien el futur, i no ha sigut així; en canvi, el que està en alça són els audiollibres. Al món del cine la revolució digital ja va tenir lloc fa molts anys, en l’àmbit de la postproducció, el de la distribució i l’exhibició.

Però no ha sigut completada, i així ho demostra el conflicte provocat per l’auge de Netflix. ¿Quina és la seva posició sobre això?

Jo faig pel·lícules per a la gran pantalla, i si l’única opció fossin les pantalles petites em dedicaria a una altra cosa. Per descomptat, sé que molta gent les veurà a l’ordinador o a través del mòbil, però per mi el cine està vinculat a l’experiència col·lectiva en una sala fosca. Quan ho vaig descobrir de nen em va semblar una cosa màgica, i m’ho segueix semblant fins i tot quan estic a un multicine veient un 'blockbuster'.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Durant els 30 anys que vostè porta fent cine, no havia dirigit mai una pel·lícula tan pròxima a la comèdia com aquesta. ¿Per què?

No ho sé, la veritat. Vaig voler fer una pel·lícula centrada en les idees, i contribuir a un debat que és viu. I mentre la feia em vaig adonar que aquestes idees només podien plantejar-se recorrent a l’humor i a la ironia. La vaig escriure exclusivament per divertir-me, i em vaig divertir escrivint cada escena i cada línia de diàleg.