'Feedback': postveritat en clau de 'thriller'

Un estudi de ràdio pot convertir-se en un espai de malson. Un entorn hermèticament tancat, insonoritzat, on l’única via de comunicació amb l’exterior és un micròfon per parlar a uns oients que escolten en temps real. Aquest és el suggeridor punt de partida de ‘Feedback’, l’‘opera prima’ de Pedro C. Alonso, que utilitza aquest escenari com a caixa de ressonàncies de la nostra realitat per parlar d’alguns temes d’actualitat a ritme d’electritzant ‘thriller’ claustrofòbic.

“M’interessen les obres i les manifestacions culturals que són filles del seu temps, que a través d’aquestes puguis entendre el teixit polític i econòmic del qual sorgeixen”, explica el director a EL PERIÓDICO. “Per això en aquesta pel·lícula apareixen temes com la corrupció, l’abús de poder, el masclisme o la violència cap a les dones i els nens, però no volia fer una tesi, ni donar lliçons morals, ni molt menys imposar un punt de vista. Simplement deixar en l’aire preguntes, perquè com a espectador, no m’agrada que em donin les respostes”.

Un famós presentador d’un programa de contingut polític que té per nom ‘La cruda realidad’, s’enfronta en directe al seu moment professional més complicat després d’haver sigut segrestat per membres de l’extrema dreta: destapar la cara oculta delbrexit. Però quan es disposa a fer-ho, dos encaputxats s’encarregaran de donar-li la volta a la situació, prendran la sala de control i l’obligaran a revelar davant de l’audiència la seva participació en un esdeveniment que acabaria amb la seva imatge pública i la seva carrera professional. El director utilitza aquest mecanisme per furgar en les tortuositats de la postveritat i les 'fake news' ja que, al llarg de la trama, es qüestionarà contínuament l’autenticitat del missatge de cada un dels implicats, obligant l’espectador a participar de manera activa.

“La nostra relació amb els fets i la veritat està canviant”, continua Pedro C. Alonso. “Si el que escoltes o llegeixes en els mitjans no t’agrada, no passa res, pots fer-te un relat que s’ajusti al que tu penses i aferrar-t’hi. No em sembla ni bé ni malament, només una mala estratègia vital. Més que mai necessitem escoltar-nos i dialogar, atendre els punts de vista diferents dels nostres, si no, tot es torna massa endogàmic i, en certa manera, ens radicalitza”.

La figura hegemònica de l’home blanc

L’odi i la violència formen una part fonamental de ‘Feedback’, com una llavor incrustada que es manté a l’espera per poder explotar i revelar la veritable naturalesa dels personatges. I en aquest sentit resulta interessant la manera en què es qüestiona la figura hegemònica de l’home blanc que ostenta el poder i que exerceix la tirania contra aquells que l’envolten, en especial, cap a les dones. En l’era del MeToo el 'thriller' de venjança s’encarrega de revisar els seus postulats heteropatriarcals per posar-los en dubte.

Notícies relacionades

'Feedback': un 'thriller' sobre la postveritat

Amb el peu esquerre

“El tema del poder és una cosa a què ens enfrontem diàriament. Ens hem acostumat que la seva representació sigui la d’un banquer, un polític o un empresari, però en realitat l’exercitem tots, l’únic que canvia és a quina escala. Tot depèn de la responsabilitat o irresponsabilitat amb la que s’utilitzi”.

Produïda per Vaca Films i amb Jaume Collet-Serra com a productor executiu, ‘Feedback’ està rodada a Galícia, amb equip tècnic espanyol i actors britànics a excepció d’Ivana Baquero, a la qual vam descubrir el 2007 en la pel·lícula de Guillermo del Toro ‘El laberinto del fauno’. Però el veritable protagonista és en aquesta ocasió Eddie Marsan, un actor que sol brillar com a secundari i que en aquest cas dona curs a la seva ambigüitat interpretativa. “L’Eddie pot desprendre una duresa contundent, però també ser extremadament fràgil, pot ser alhora un àngel o un dimoni, un llop amb pell de be.”