Joan Pera: "Hauria d'haver rodat més pel·lícules"

Joan Pera (Mataró, 1948), gran actor còmic amb una dilatada carrera teatral a sobre, és l’únic amb premi assegurat en els Gaudí d’Honor-Miquel Porter el 2019 que aquest diumenge atorga l’Acadèmia del Cinema Català al Palau de Congressos de Catalunya. El premi honorífic és el reconeixement a mig segle de vida professional d’algú que ha fet poques pel·lícules davant les càmeres, però la veu del qual ha donat personalitat a molts personatges. Entre ells, el nord-americà Woody Allen i el britànic Rowan Atkinson.

-Els seus últims papers importants van ser a ‘Yucatán’, de Daniel Monzón, i el de Pau Casals a ‘Pau, la força d’un silenci’, la pel·lícula per a televisió de Manuel Huerga. 

-Em va fer molta il·lusió que ell, que ha sigut una gran 'patum' de l’audiovisual, em vingués a buscar. Jo he sigut sempre un actor popular, simpàtic. No m’havia donat ningú papers amb la profunditat d’un Pau Casals. Vaig disfrutar molt amb aquest treball.

-Amb aquest paper va guanyar el premi a Millor Intèrpret Masculí en un festival internacional celebrat a Corea del Sud. ¿S’obre una nova etapa?

-Sens dubte, tot i que no crec que sigui molt llarga, però espero que sí molt fecunda. Els actors còmics tenim una gràcia especial per traspassar sentiments al públic. Sabem més com tocar la fibra.     

-Va rodar el seu primer film el 1982, ‘La revolta dels ocells’, de Lluís Josep Comerón, i van passar 26 anys fins que no va reaparèixer a la pantalla gran amb ‘Forasters’ (2008). ¿Li pesa haver fet tan poc cine?

-Em costa admetre-ho però és així. Pertanyo a una generació que va créixer amb el cine. Però jo sempre vaig sentir el teatre més a prop, més pròxim a mi. Al poder fer televisió sentia que estava una mica en el cine. Vaig fer molts ‘Estudi 1’ i sèries com ‘Doctor Caparrós, medicina general’, ‘Amor meu’, ‘Quart segona’, ‘Prêt-à-porter’... 

-La seva principal aportació al cine ha sigut com a doblador.

-¡Crec que he doblat gairebé tots els actors a excepció de Sofia Loren! Doblar era una manera d’estar al cine. He doblat molts xavals, els nens que sortien a ‘Jocs de guerra’ era jo, Harry i el seu fill, també. ‘Vestida per matar’, ‘La decisió de Sophie’. Primer en castellà i després, amb l’arribada de TV-3, en català vaig fer doblatge per un tub.

-Però una cosa és posar la veu i una altra interpretar un paper davant de la càmera.

-Però quan dobles, d’alguna forma, també sents que el film és teu. És com estar dins del cine, tot i que no és el mateix, és clar. Hauria d’haver rodat més pel·lícules.

-¿Què va passar?

-Ara tinc una entitat física per a certs papers, però de jove no. Era bufonet, el guapet, però no arribava a tenir aquest port d’un galant de les pel·lícules de Bellmunt, per exemple. Jo doblava totes les seves pel·lícules ¡i feia els galants! Sempre li vaig demanar que em donés un paper. Però ell insistia: "Però si ja els fas molt bé amb el doblatge, si ja estàs en el cine." I t’ho acabaves creient una mica.

-O sigui que ara, als seus 70 anys, ha arribat la seva oportunitat en el setè art.

-Així és. Si algú busca un vellet més o menys guapet que encara s’aguanta i que té una certa pràctica o experiència, hauran de venir a per mi.

-¿Té el discurs de la gala preparat?

-Sí. L’hi vaig deixar llegir a algú en qui confio i em va recomanar retallar-lo a la meitat.  Estic en això, tot i que hi ha certes coses en què sí que hi vull incidir, però sempre amb humor, com la gent espera de mi.

-Triï un moment de la seva carrera professional.

-¡Uf! ¡En són tants! Els sis anys de la comèdia teatral ‘La extraña pareja’, amb Paco Morán, o l’època amb Joan Capri.  Però potser em quedo amb Woody Allen i el dia que em va trucar per donar-me el vistiplau com al seu doblador. N’havia escoltat molts i no li agradava ningú. Com que jo era un còmic molt marcat per altres treballs no em van donar a provar perquè buscaven una cosa nova. Al final em van trucar una mica a la desesperada. Quan vaig doblar la prova fins i tot em vaig sorprendre a mi mateix de tan bé que va quedar.  

-¿Rowan Atkinson va ser tan primmirat?

-Ell, als primers capítols de ‘L’Escurçó Negre’, feia un so característic que el personatge feia i potser jo vaig estirar massa, sobretot quan la sèrie va arribar a l’Edat Mitjana i l’era moderna. Això no li va agradar. Però quan ha fet una pel·lícula ha vingut a buscar-me. Menys la primera, la resta les he doblades totes.

-¿Hi ha algun personatge que no hagi volgut doblar?

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

-Tinc un defecte: vull fer-ho tot. Però he d’admetre que ‘Bola de drac’, que es va convertir en una popular sèrie al nostre país, no anava amb mi i ho vaig deixar. Vaig pensar que no duraria ni dos dies i el que em va substituir ha viscut 20 anys gràcies a la sèrie japonesa. ¡Em va faltar visió!