Michael Connelly: «La història escriurà que Trump era ximple»

Amb el seu detectiu Harry Bosch (homenatge a El Bosco, pseudònim de Hieronymus Bosch) i inspirant-se sovint en casos reals (molts coneguts durant els seus primers anys com a periodista d’esdeveniments; entre d’altres, va treure punta als violents disturbis racials de Los Angeles en els 90 per la pallissa policial a Rodney King), Michael Connelly (Philadelphia, 1956) porta anys a l’Olimp dels referents nord-americans de novel·la negra. Després de 60 milions de llibres venuts en 39 idiomes i gairebé 40 títols en el seu historial, parla per correu electrònic des de la seva casa de Tampa (Florida) sobre ‘Sesión nocturna’ (Alianza de Novela), amb la qual inaugura sèrie, protagonitzada per Renée Ballard, una dona policia que és relegada al torn de nit per denunciar assetjament sexual per part d’un cap. Una història que va publicar als EUA el 2016, abans del’escàndol Weinstein i del MeToo.   

Renée Ballard, surfista i d’origen hawaià, sembla que sap com saltar-se algunes normes per avançar en la investigació... ¿Quins dimonis personals la persegueixen? 

Renée és ferotge i aquesta és la seva qualitat més important com a detectiu. La fa implacable i, de vegades, la gent implacable se salta les regles. Encara no conec tots els seus dimonis. Encara estic explorant. Però sí que sabem que de jove va ser abandonada per la seva mare i que va perdre el seu pare al mar. Va estar sense llar durant un temps i això influeix en com veu el món ara.

Va escriure la novel·la abans del ‘cas Weinstein’ i del MeToo. ¿Què el va impulsar a començar la sèrie amb una dona ‘castigada’ per acusar d’assetjament un superior? 

Em va motivar una detectiu real que s’havia enfrontat a aquest tipus d’obstacles i em va inspirar a escriure sobre una detectiu en una burocràcia dominada per homes. Òbviament no estava fent una declaració de MeToo perquè ho vaig escriure abans. Però la detectiva real, Mitzi Roberts, em va dir una cosa que em va inspirar: “He de ser millor que els meus homòlegs masculins perquè soc dona”. Volia escriure sobre algú així. 

Té molts contactes amb policies i detectius. ¿L’assetjament sexual dins del cos policial és habitual? ¿És silenciat? ¿És perseguit o, com li ocorre a Ballard, són les dones les que són doblement castigades? ¿Sap de casos de policies assetjadors castigats?

Jo diria que tot això és cert, però també diria que ocorre en totes les grans burocràcies del món. No vull assenyalar la policia en particular. L’important és que moviments com el MeToo estan canviant les coses.

¿Com lluitar contra l’abús quan entre els qui l’han de perseguir, els policies, com ocorre a la novel·la, hi ha assetjadors i encobridors?

Se necessiten persones valentes com Renee Ballard per enfrontar-s’hi en lloc de consentir-ho. Crec que quan vegem més i més d’aquesta actitud de ‘Prou’, es començarà a veure el canvi en el comportament masculí. Quan alguna cosa es torna legal i socialment inacceptable canvia les coses. Desgraciadament, com tots els delictes, mai s’eliminarà mentre hi hagi depredadors que reconeguin els vulnerables i actuïn sobre ells.

¿Creu que el reiterat masclisme de Trump i el seu menyspreu envers les dones n’ha impulsat també moltes a alçar la veu?  

Sí. El MeToo ja ha provocat canvis i, sense voler-ho, Trump ha ajudat a través de les revelacions del seu passat i les seves opinions i declaracions sobre les dones. Les recents eleccions de mig mandat van ser un referèndum sobre Trump en molts aspectes, però crec que el seu tracte i visió de les dones van crear una onada feminista que és un gran indici del que està per venir. 

La filla de Harry Bosch vol ser policia; en la sèrie de Harry Bosch ve apareixent una prometedora Lucía Soto...

¡Ei, aquesta és una bona idea! Potser. No planejo massa a llarg termini. La meva pròxima novel·la esmenta les tres, però no es troben cara a cara, només per telèfon i missatges escrits. Potser això canviarà la pròxima vegada.

A ‘Sessió nocturna’, a través de la cambrera assassinada, aspirant a actriu, llança una picada d’ullet a la sèrie televisiva, real, de Harry Bosch. Vostè té un ‘podcast’ de crims reals ¿Creu que la tele atrau més lectors cap a les novel·les?

Es difícil rastrejar com arriben els lectors als teus llibres. Les meves vendes augmenten constantment, potser que a causa del xou o simplement pel boca a boca de lectors satisfets. Però en els últims cinc anys he conegut moltes persones que m’han dit que van començar a llegir els llibres després de veure el programa.

A la novel·la, una prostituta trans rep una brutal pallissa. ¿Reflex de la creixent intolerància d’una part de la societat nord-americana? ¿Ha la novel·la negra de reflectir els mals de la societat?

De nou he d’estar d’acord. El codi de Harry Bosch és que “o tots compten o ningú compta”, i vull que Renée Ballard segueixi aquest codi i, per tant, volia escriure una història en què defensa amb totes les seves forces a aquest tipus de víctima que ningú sol tenir en compte. Pot veure’s com una manifestació social, però també és el que necessito fer com a autor, posar la meva protagonista davant de grans reptes. I aquí hi ha un cas en què ni tan sols als seus companys policies els importa. Mostrar que a Ballard li importa és una manera d’entregar el seu personatge el lector.

¿Què preocupa avui Michael Connelly de la societat del seu país? ¿Com veu el futur dels Estats Units de Trump?

No soc l’únic preocupat. Crec que sigui quin sigui el costat de l’espectre polític en què un es trobi ha d’estar preocupat per la creixent divisió. ¿Com tornarem a connectar? Sembla impossible, l’esquerda és tan profunda... Més enllà d’això, crec que l’escalfament global ha posat al món en una situació terrible i hem de reconèixer-ho i prendre mesures grans i petites. És sorprenent per a mi que el president dels Estats Units i tants d’altres no vegin el que és clarament evident. La història, si hi ha una història per escriure, revelarà a aquestes persones com ximples.

Escriu de policies que prenen el treball amb esperit funcionarial, de policies corruptes... ¿ha perdut el ciutadà la confiança en el cos?

Grans segments de la societat hi han perdut la confiança perquè han patit el seu costat fosc. Però escric més sobre detectius que són implacables i persistents en fer el correcte. Això és esperançador.

Notícies relacionades

Michael Connelly: "He donat una segona vida a Harry Bosch"

«La policia sap que avui està vigilada»

¿Continuarà compaginant la sèrie de Harry Bosch, amb la de Ballard i la de Mickey Haller?

Probablement, perquè m’encanta escriure sobre el que cadascun d’ells pensa sobre l’altre. És la part divertida de l’escriptura que he estat fent últimament, ¿per què aturar-me?