Com tenir una discogràfica independent i sobreviure en l'intent

Fa 10 anys, els germans Joan i Albert Guàrdia es van posar seriosos i van decidir oficialitzar allò que d’algun temps ençà feien per passió: viatjar amb grups, ajudar-los a trobar concerts... El pla incloïa, a més, publicar discos, una cosa que havia sigut tema de conversa durant matinades de beure. D’aquelles nits ve el nom del seu segell, La Castanya.

“Quan vaig trobar un logo, una cosa amb un fruit dins, però que ningú té per què saber que és una castanya, vaig dir, bé, el deixo passar, però ha de ser un dels pitjors noms de la història”, explica Joan molt sobri, només animat per un cafè. Si va trobar el logo és perquè, en principi, la seva tasca havia de ser el disseny gràfic. Continua ocupant-se’n sovint a La Castanya, però també de moltes altres coses.

Segons dades de la Unió Fonogràfica Independent, una ‘indie’ sol fer servir una mitja de cinc persones. Els Guàrdia han fitxat una tercera persona, Elena Nieto (del grup Yawners), que treballa amb l’Albert a Madrid, només poc abans del seu desè aniversari.

I això quan des de fa temps una discogràfica no pot ser només això, una discogràfica, sinó funcionar també com a agència de contractació i ‘management’. Com a mínim. “Amb els primers grups als quals vam llançar des de zero, com Furguson i Me And The Bees, l’acord va ser des del principi: ‘muntarem els concerts i traurem els vostres discos’. Fa tres anys, quan vam fitxarThe Zephyr Bones, em vaig convertir en el seu mànager. És molta més feina, són grans paraules, però el dia a dia és excitant”.

The Zephyr Bones, cercadors de la cançó pop lànguida perfecta, són els ‘rookies’ d’or de l’escuderia. El seu tema ‘Black lips’ es va colar al Top 50 Internacional d’Spotify després de colar-se en algunes ‘playlists’ oficials de la plataforma. “Va ser la setmana que va morir Prince”, recorda el Joan. “Prince tenia no sé quantes cançons en aquest top, i després estaven els Zephyr. ¡Un dia ens van escoltar 150.000 vegades!”. 

La dictadura de les ‘playlists’

Colar-se en aquestes llistes de reproducció tan influents no és tan senzill. “És difícil entrar-hi perquè no saps qui són els comissaris”, diu el Joan. “Nosaltres treballem estretament amb [la distribuïdora digital] The Orchard, una companyia americana amb seu a Madrid i Barcelona. Ells són qui envien la música a les plataformes i botigues de música digitals. Els dones petits ‘inputs’ i creues els dits perquè alguna cosa funcioni al nivell més global possible”.

L’idioma no té per què ser un problema: segons explica Marçal Lladó, un dels responsables del segell Bankrobber, la cançó ‘Som transparents’ d’El Petit de Cal Eril porta un milió d’escoltes en un any, i ha aparegut al Top 50 viral de... ¡Colòmbia! “D’altra banda, es pot lamentar que Spotify hagi eliminat la llista oficial ‘Cataland’, única que incloïa només música en la nostra llengua, un important canal de difusió per a les nostres novetats”, comenta Lladó.

Vendre discos com a acte de resistència

Notícies relacionades

El cartell que marca els límits de ‘Cancerland’

La fiscalia demana l’arxivament de la segona causa contra Shakira

Del que ja s’han hagut d’oblidar les discogràfiques, petites o no, és del disc com a font d’ingrés: ara és només una targeta de presentació i un objecte més de marxandatge d’un grup que, després, viurà de moltes coses. Segons Carlos Galán, director de la veterana marca Subterfuge, els ingressos venen ara mateix per “mil vies: venda de discos, concerts, drets fonogràfics, drets editorials, concerts, sincronitzacions publicitàries, explotació digital o llicències a tercers”.

I no obstant, hi ha segells entossudits a vendre discos, seus i d’altres: el segell El Genio Equivocado ha obert botiga a Barcelona. “Ho considerem –diu el cofundador Joan Casulleras– com un pas natural de la nostra tasca durant aquests anys, en els quals ens hem anat ficant en diferents desgavells amb tota la il·lusió”. Que és l’única gasolina necessària. “El meu germà i jo fem altres coses per tirar això endavant, encara ara”, diu Joan Guàrdia. “Però hi ha alegria. Si hi ha alegria ja està bé”.