Els ‘textos explícits’ i l’encant del dolentot

Ens hem mirat la portada de Lux, el nou àlbum de Rosalía, del dret i del revés, i ens acabem d’adonar de la petita etiqueta rectangular que apareix sota la seva imatge de novícia en èxtasi místic (o a les portes de la bogeria) i que diu, mai més ben dit, les quatre paraules llegendàries: Parental advisory. Explicit content. No és un adhesiu, sinó que el missatge està imprès a la coberta, com un ingredient de l’artwork.

Infreqüent vestigi d’un altre temps: aquesta advertència als pares es va establir als 80, quan Tipper Gore, la dona del vicepresident nord-americà Al Gore, es va horroritzar a l’escoltar l’àlbum Purple rain, de Prince, que havia comprat per a la seva filla d’11 anys (el tema Darling Nikki, amb escena de masturbació), i va emprendre una croada contra lletres sexuals i escabroses. Els àlbums es van omplir d’adhesius de Parental advisory i l’efecte va ser antagònic al que volia: aquesta llegenda feia que milions de jovenets es morissin per comprar-los. Un raper com Déu mana no podia permetre’s passar per tou en discos que no mereixien aquell distintiu, percebut com una medalla.

¿Actualment té algun sentit, aquesta etiqueta? L’artista pot pensar que afegeix un missatge interessant a la manera com es llegirà la seva obra: a Lux aporta un traç de foscor, perill i brutícia que contrasta amb l’aura espiritual de la foto. Potser hi ha certa ironia o homenatge al venerable adhesiu com a icona cultural. Però d’àlbums físics se’n venen relativament pocs (tot i que de Lux se’n van despatxar 28.000 a Espanya en la primera setmana) i avui dia és l’estríming el que concentra el consum.

Notícies relacionades

Mendoza vola a la FIL per passar el testimoni de la seva Barcelona literària

Rosalía, una cap que sap escoltar

En aquest disc, l’avís de lletres explícites és més vinculant i fila més prim. S’aplica cançó a cançó: al costat del títol, tant a Spotify com a Apple Music, apareix la lletra e (d’explícit) quan toca. I l’usuari pot activar el filtre perquè, per exemple, la seva filla d’11 anys no pugui escoltar Darling Nikki.

Podem dubtar de la seva eficàcia pràctica: un estudi de l’any passat de la BBC concloïa que el nombre de cançons amb textos explícits augmenta, i que representa més d’un terç dels èxits del top 50 britànic. Entre els supervendes a Espanya hi ha una gran abundància de temes llenguallargs: a Lux, només dues peces es guanyen la E (Berghain i La perla), però són aclaparadora majoria en els últims discos d’icones juvenils com Bad Gyal (9 de les 15 cançons), Myke Towers (22 dels 23) i Anuel AA (totes, les 33). L’irresistible encant del gamberro.