Spiritualized emergeix després de sis anys "infernals" amb 'And nothing hurt'

Jason Pierce s’ha pres el seu temps per fer un gran disc sobre el pas del temps: 'And nothing hurt', primer del seu projecte neopsicodèlic Spiritualized en sis llargs anys. La primera pregunta sembla obligada: ¿per què aquesta llarga espera? "Bé, sembla molt temps, però quan estàs dins de la teva pròpia vida, simplement el temps passa", ens explica en distesa conversa telefònica.

Spiritualized és música de gravetat zero, rock espacial que, en aquest nou àlbum, sona més agradable i reparador que mai. Però el cap d’aquesta fàbrica de bellesa té els peus a terra: parla amb total concreció sobre la dificultat dels processos creatius, sense por que el deixem de considerar tocat per la gràcia divina. "Sincerament, va ser una feina infernal i vaig estar a punt de tornar-me boig", afirma. "Part del caos va ser financer. No em podia permetre gravar com volia, així que el que vaig fer va ser reunir els ingredients de cada tema per separat, quan fos possible i com fos possible, fins i tot en les pitjors condicions, per després provar de barrejar-ho tot".

¿Aquestes cançons de depurats arranjaments orquestrals en què tot encaixa i tot brilla? Pocs dels seus instruments es van gravar alhora o al mateix lloc o el mateix dia. I als dubtes pràctics s’hi afegien els existencials: "Des de sempre, he sentit un compromís amb la necessitat. Si trec un disc, vull que sigui perquè aquest disc té un valor i es mereix existir".

Pur Spiritualized

El notable club de fans d’aquest grup de culte –el seu disc de 1997, 'Ladies and gentlemen we are floating in space', es considera, amb raó, una obra mestra del rock modern–, ho té molt clar: qualsevol disc de Pierce es mereixerà existir. El nou disc pot no sorprendre, però els vells encants continuen funcionant. Jason canta de nou molt enganxat al micro, com en l’íntim 'Amazing Grace', del 2003. "És una manera de cantar propera a la meva personalitat i a la meva manera de parlar. En la vida real no soc, potser, gaire èpic".

També recau en un dels seus temes predilectes, el tema de créixer i envellir. "A mi em sembla refrescant. Sembla que el rock’n’roll només puguin fer-lo els joves. El rock és una forma d’art increïble i pot tenir moltes cares. Si tens 52 anys no pots parlar de la vida com si encara en tinguessis 20. Per això escric sobre la nostàlgia i sobre on em trobo ara com a persona".

L’influx de Vonnegut

Aquest preciós títol d’àlbum, 'I res ha fet mal’, és una referència a la novel·la 'Matadero cinco' de Kurt Vonnegut i, en concret, l’epitafi del soldat Billy Pilgrim ("Tot ha sigut bonic i res ha fet mal"). Explica Pierce: "Sempre m’han agradat els títols llargs, però després gairebé mai m’atreveixo a utilitzar-los. Vaig decidir tallar-lo per la meitat i que hi hagués una cosa el·líptica en la frase".

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Pierce no sol rellegir llibres, ni tan sols els seus favorits. Però va fer una excepció amb l’obra de Vonnegut: "¿Saps quan creus que has llegit alguna cosa i, en realitat, no has entès res? Això pot passar amb els llibres que has llegit amb 19 o 20 anys. Els agafes amb 50 i són uns altres. Vonnegut va tornar a la meva vida i les experiències que he tingut llegint els seus llibres en la vida adulta són enterament diferents. Ara aprecio millor la seva tristesa i la seva compassió".

En el concert de Spiritualized de divendres, dia 2, a Razzmatazz, trobarem, també molt d’això. No hi haurà orquestra ni cor, com en el passat Primavera Sound. "És complicat pagar això", diu Pierce. Molts no hi veuran problema: el seu grup és formidable, i d’altra banda, la veu i la guitarra d’aquest home podrien fer mal i curar per si soles.