Èpiques derrotes i actuals viacrucis

Tv-3 va escollir el Dijous Sant per emetre d'una tacada una docusèrie dedicada, segons la web del programa, a respondre la pregunta «¿Quin va ser l'origen de la nació catalana?». Firmada per Albert Sánchez Piñol, Carles Porta i la seva productora Antàrtida, s'han detingut a recrear estampes, instants significatius, dels comtes de BarcelonaGuifré el Pelós, Guifré Borrell, Sunyer I i Borrell II. ¡Ah! Crec que TV-3 la va encertar en el dia d'emissió, en ple dolor de la Setmana Santa. La vida d'aquests comtes va ser terrible. Es van esforçar per sobreviure tancats a la marca hispànica, o sigui, situats entre dues mandíbules: vassallatge a l'imperi franco-carolingi del nord, i batalles contra la mandíbula del sud, el Califat de Còrdova, que arribava -i eren seves- fins a les actuals Amposta, Tarragona, Lleida i Bala-guer. La imatges de recreació històrica perfilen una visió singular d'aquells anys a cavall dels segles IX i X.

Notícies relacionades

El Conservatori del Liceu aparta el professor acusat de tocaments a una alumna

El primer Pla compleix 100 anys: «Com a targeta de presentació és excepcional; gairebé tota la seva temàtica ja és aquí»

Ens adverteixen al principi: «Existeix poca documentació sobre aquests segles (...) els especialistes interpreten els fets de manera diferent». Aquesta advertència és d'agrair. Els historiadors no semblen discrepar sobre el cop de geni de Guifré el Pelós a l'aconseguir que el monarca Carolingi no interfereixi en els drets de successió dels comtes. La discussió entre especialistes és si aquesta actitud és elevable a la categoria de primer somni independentista. «Aquest és el primer pas per construir un nou país, un pas molt curiós, perquè allò que el farà créixer no seran les victòries, sinó les derrotes», ens adverteix una veu en off. És evident que aquesta opinió o advertència concorda amb el que el mateix director d'aquesta docusèrie, Carles Porta, ha dit: «El paral·lelisme entre els segles IX i X i l'actualitat és, desgraciadament, enorme». O sigui, la intenció d'aquesta docusèrie és instrumental, i l'ocasió, en ple conflicte processista, oportuna. Alguns diran que oportunista.

Jo he seguit la sèrie amb el llibre de Josep Fontana La formació d'una identitat, una història de Catalunya obert entre les pàgines 11 i 74. M'ha ajudat a mitigar les entusiàstiques i apoteòsiques expressions: «¡Va crear estructures d'Estat!» (referida a Sunyer I) o «¡A partir d'ara ens governarem nosaltres sols, amb les nostres lleis i ningú més!», que, posada en boca de Borrell II, l'any 985, és d'un pintoresquisme actual molt deliciós i sobrevingut.