Mor George A. Romero: els zombis es queden orfes

Per rendir homenatge en tota la seva dimensió a George A. Romero, mort diumenge a Toronto, als 77 anys, a causa d’un càncer de pulmó, hauríem de començar fent-nos aquesta pregunta: ¿existiria la sèrie de televisió 'The walking dead' o pel·lícules com 'Guerra mundial Z' sense 'La nit dels morts vivents'?

  

 En l’aspecte particular –el temari zombi–, el film de Romero significa un abans i un després. Rodada el 1968 de forma independent, en blanc i negre, sense actors professionals i amb un pressupost irrisori de 115.000 euros, va posar en relleu uns personatges del gènere de terror que escassejaven en el cine, encara que havien donat algunes obres mestres de la poètica fantàstica com 'White zombi/La legión de los hombres sin alma' (Victor Halperin, 1932) i 'Passejant amb un zombie' (Jacques Tourneur, 1943).

PEL·LÍCULA DE CULTE

En l’aspecte general, 'La nit dels morts vivents' va significar el naixement del terror modern nord-americà, ja que els altres autors determinants de la renovació estilística i temàtica del gènere –John Carpenter, Tobe Hooper, Wes Craven, William Lustig, Larry  Cohen

– van debutar als anys 70, el canadenc David Cronenberg no ho va fer fins al 1975, Brian De Palma estava embrancat en el cine més experimental i 'L’exorcista' és de 1973.

  

' La nit dels morts vivents' defineix millor que qualsevol altre títol la categoria de pel·lícula de culte. Es va estrenar en sales de programa doble, es va veure en autocines, va començar a distribuir-se a Europa i va encendre la metxa d’una nova forma de fer terror, i a sobre amb missatge polític: l’últim supervivent de la carnisseria zombi és un home afroamericà, però ha emmudit, es mou espasmòdicament i la policia l’abat a trets creient que és un mort vivent. Amb el temps es va convertir en una de les pel·lícules habituals en les sessions de mitjanit: recordo les projeccions a la desapareguda sala Alexis de Barcelona, en què importava tant la pel·lícula en si com el sarau que es desenvolupava a la sala.

INICI D’UN CICLE

El cine fantàstic li deu molt a aquell primerenc film de Romero rodat amb saludable llibertat, el bé més preat que el cineasta va intentar preservar al llarg de la seva dilatada trajectòria darrere de la càmera. Ell mateix es va enrocar a vegades més del compte en el temari dels morts vivents, però tenia tant dret a fer-ho com Wes Craven a perpetuar Freddy Krueger. Va arribar primer l’excel·lent 'Zombi' (1978), una altra al·legoria social, en aquest cas sobre el consumisme capitalista: els supervivents s’atrinxeren en un centre comercial mentre els zombis vaguen entre els maniquins i la secció d’esports. 

    

Romero va rodar després 'El dia dels morts' (1985), en què l’apocalipsi és total: hi ha gairebé mig milió de zombis per cada humà supervivent. Amb 'La tierra de los muertos vivientes' (2005), barreja de gore i sàtira, el tema va fer un tomb providencial: els zombis intenten fer una vida normal mentre que en un gratacel amb ressonàncies a J. G. Ballard, un grup d’humans sense escrúpols construeix una societat jeràrquica. Va plantejar 'El diario de los muertos' (2007) amb l’estil d’un fals documental i va tancar el cicle amb el títol més feble, 'La resistencia de los muertos' (2009), ambientada en una illa on els morts tornen des de la tomba.

 En El dia dels morts ja apareix un zombi encadenat que els homes intenten domesticar, idea que es va estendre com una reguera de pólvora a la sèrie 'The walking dead'. Zack 

Snyder realitzaria un bon remake d’'El dia dels morts' el 2004, però ja abans Danny Boyle va seguir les ensenyances de Romero en '28 días después' (2002), amb ambientació londinenca, i Juan Carlos Fresnadillo va prosseguir la idea amb '28 semanas después' (2007).

Notícies relacionades

Mor el creador del cine de zombis George A. Romero

Natasha Lyonne: Ressorgiment d’una actriu que va tenir un peu a la tomba

  

 Però hi va haver un Romero aliè als zombis, sempre dins del gènere fantàstic. Notables són 'Martin' (1977), sobre un adolescent que creu que és un vampir, o la seva col·laboració amb l’escriptor Stephen King i el dibuixant Bernie Wrightson a 'Creepshow' (1982). Va tornar a versionar King a 'La meitat fosca' (1993), sobre el doble. 'Els cavallers de la moto' (1981) és una guilladura, amb motards vestits de cavallers de la Taula Rodona. El 1990, els fans del gènere es van fregar les mans amb 'Los ojos del diablo', adaptació de dos contes d’Edgar Allan Poe realitzada per Romero i Dario Argento, i a més amb Adrienne Barbeau, actriu habitual en la primera època de John Carpenter. El resultat no va estar a l’altura de les expectatives, però Romero va demostrar que podia acostar-se amb contenció a l’univers gòtic de Poe a 'El caso del señor Valdemar'.