Caroline Deruas, un univers propi

Caroline Deruas ha visitat el D’A Film Festival, on ahir va presentar 'L’indomptée', un ambiciós drama amb elements onírics al voltant de l’amor, l’art i l’ansietat de la influència, entre altres qüestions (nova projecció dimarts que ve, 20.00 h, a l’Aribau Club 2). Debuta aquí en el llarg després de dirigir quatre curts i col·laborar com a guionista en les últimes obres del director postnouvelle vague Philippe Garrel, el seu company sentimental des de fa més de dues dècades.

En la pel·lícula seguim els camins paral·lels de dos artistes: la impulsiva fotògrafa Axèle (Jenna Thiam) i la més reflexiva escriptora Camille (Clotilde Hesme), amb beques d’artista a l’Acadèmia de França a Roma, la llegendària Vil·la Médici. Camille està casada amb Marc (Tchéky Karyo), un escriptor més gran que ella i més establert, amb qui aviat comencen a aflorar tensions que donen peu als moments més emotius del film. Axèle és víctima d’un enamorament, però, més greu, de visions lligades a la història de l’enclavament.

La mateixa Deruas va disfrutar fa sis anys d’una residència a la Vil·la Médici que va aprofitar per donar forma a unes primeres versions de la història. «No sabia si volia escriure sobre la primera artista que va tenir una residència allà. O sobre Ferran I de Médici. O sobre la meva mateixa vida». Finalment, es va dir a si mateixa: ¿per què triar? «Hi ha un tòpic que diu que els directors debutants ho aboquen tot en el primer film. ¡En el meu cas aquest tòpic és cert!»

Entre la fantasia i la realitat

L’indomptée se situa així en un espai lliure, a mig camí entre la fantasia (a vegades romàntica, a vegades irònica) i el retrat realista d’una parella en crisi per estimar les mateixes coses. Sembla inevitable veure Deruas en Camille i Garrel en Marc. «Parteixo de la meva experiència –explica la directora–, però la porto a l’extrem perquè necessito llàgrimes. En aquest sentit m’ha ajudat haver treballat molt en el passat amb Valeria Bruni-Tedeschi, que sap com convertir la seva vida en material dramàtic de primera». A l’efectivitat del material hi ajuda un repartiment exemplar. Les dues actrius centrals, vistes a la sèrie Les révenants: «Clotilde és amiga des de fa temps. ¡La idea de tenir Jenna va ser de la meva filla!»

La influència de Garrel

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Amor, ruptura, una mena de bogeria: tot això ens condueix una mica a Garrel. Segons Deruas, el film és «bessó» de la recent L’ombre des femmes, que es va escriure al mateix temps, i «tracta també sobre una parella al final d’alguna cosa, i hi ha una separació, i després passa una cosa», diu de forma subtil, com convidant l’espectador a completar el visionat de 'L’indomptée' amb el del penúltim film del seu marit. L’últim és 'L’amant d’un jour'.

S’ha de subratllar que aquí hi ha una artista amb un món propi, molt obert, «potser perquè m’agrada l’univers obert de David Lynch, on pot passar qualsevol cosa». I amb voluntat de continuar abocant-transmutant la seva experiència en pel·lícules que només puguin ser seves. «La pròxima tractarà sobre una tragèdia del meu passat. Vaig perdre la meva millor amiga de jove. I vull parlar d’aquells dies en què ens projectàvem de manera salvatge cap al futur, però ella va morir. M’interessa reflexionar sobre com un recupera el dret a viure després d’una cosa així».