Berlín es deixa conquistar per James Gray

L’obsessió és una cosa que sempre ha estat vinculada al procés de fer pel·lícules. La història del cine està plena de directors que van suar sang de forma incansable amb l’objectiu d’aixecar projectes fonamentats en la passió. I aquestes qualitats precisament, la dedicació i l’obsessió, formen part del codi genètic de 'The lost city of Z', una èpica amazònica que ha trigat uns quants anys a veure la llum i que només ho ha aconseguit gràcies al fet que el seu creador, James Gray, va mostrar al fer-la un fervor similar al que desprèn l’heroi que la protagonitza. Tenint en compte el que es va veure a la Berlinale, cap llàgrima va ser vessada en va.

La pel·lícula, presentada fora de concurs en el certamen alemany, recrea la quixotesca història real de Percival Fawcett (Charlie Hunman), un oficial de l’Exèrcit britànic que un segle enrere, acompanyat d’un grup d’homes de confiança –entre ells, a la cinta, un Robert Pattinson amagat darrere una gegant barba–, es va endinsar en territoris inexplorats de la jungla brasilera; primer, en qualitat de cartògraf; després, guiat per la compulsiva i indefugible convicció que les històries que havia sentit sobre una ciutat antiga construïda d’or eren certes. Mentre segueix els seus passos, el director novaiorquès utilitza elements propis del cine d’aventures i els matisa elegantment a base de coquetejos amb la metafísica.

CURIOSITAT I RESPECTE

«És alguna cosa més que la història d’un home blanc que se’n va a la jungla», explica Gray a la premsa. «És el retrat de dos planetes diferents, un dels quals té la convicció de ser superior a l’altre». La sensibilitat del cineasta davant els aspectes inhumans i explotadors del colonialisme converteix 'The lost city of Z' en una pel·lícula excepcional sobre el descobriment del continent americà, que retrata una tribu d’indígenes caníbals menys des de la por que des de la curiositat genuïna i el respecte absolut. «No he volgut fer una pel·lícula de vocació antropològica ni ser condescendent», explica Gray. «No es tractava de dir-li a l’espectador: ‘¡Mira que pintorescos que són aquests indígenes!’».

Com molts dels herois previs del director –en pel·lícules com 'La nit és nostra' i 'El somni d’Ellis'–, Fawcett és un ésser humà llançat a circumstàncies més enllà de la seva comprensió. Segons ell, Z és com Moby Dick per a Ahab, encara que la seva obsessió no tingui res de venjativa i molt d’entusiasta. La ciutat desconeguda és la projecció dels seus propis desitjos i frustracions, fruit de les corruptes estructures de classe i poder a què pertany. La seva recerca no té a veure amb la fama o la fortuna, sinó amb certa consciència del seu propi destí. «Es tracta de la recerca del sublim», aclareix Gray. La lluita per viure tan profundament i intensament com sigui possible.

FORA DEL TEMPS

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

La recerca del Dorado és un assumpte que el cine ha tractat sense descans, i potser per això és inevitable que 'The lost city of Z' evoqui pel·lícules prèvies. Les seves escenes fluvials recorden les d’Aguirre, la còlera de Déu i La reina d’Àfrica; els seus moments més fantasmagòrics porten a la ment 'Apocalypse Now'; la majestuositat visual i l’emotiu romanticisme podrien haver sigut firmats per Terrence Malick o Steven Spielberg si no fos perquè, a diferència d’aquests directors, Gray és un empedreït classicista.

En efecte, 'The lost city of Z' és una cinta fora del seu temps; si fos possible veure-la desposseïda de tot context, probablement pensaríem que va ser rodada fa 40 anys. Tot i això, és cine rellevant. «I m’agradaria que no ho fos tant», lamenta el director. «Si pensem en l’onada de nacionalisme que recorre el món, és fàcil adonar-se que res ha canviat en cent anys». Per descomptat, Gray no força el paral·lelisme. 'The lost city of Z' avança escoltant i observant més que buscant missatges o epifanies. És una pel·lícula llarga, i posarà a prova la paciència de molts espectadors, però garanteix precioses troballes a qui s’atreveixi a explorar la frondosa i selvàtica imaginació del seu director.