Guerra fratricida a petita escala

A alguns pot semblar que els burxen la ferida encara oberta de la guerra civil. Altres potser hi troben ressons igualment punxants del conflicte dels Balcans. Fins i tot hi haurà qui veurà reflectides sobre l’escenari les barbàries que han tenyit de sang la història recent del Pròxim Orient. A cada rey su merecido proposa una exploració universal de les guerres fratricides, sense concrecions geogràfiques ni temporals, a partir de l’absurd enfrontament que separa dos germans. Des de demà fins al 6 de febrer, el Versus Teatre es converteix en una petita casa en ruïnes a través de la qual Fèlix Herzog, autor del text, ha volgut narrar una gran epopeia bèl·lica amb to i estil de tragèdia clàssica. Sota la batuta d’Oscar Molina, el mateix Herzog, David Solans i Julio Alonso encarnen aquesta història familiar que denuncia l’absurditat de perseguir la mort aliena sota qualsevol bandera.

En aquesta al·legoria de les guerres fratricides dibuixada a partir de tres personatges, Herzog interpreta el primogènit de la família, protector i autoritari, que manté una relació d’alts i baixos amb el seu germà petit, a qui dóna vida el televisiu Solans (Merlí). Enmig del conflicte, Alonso encarna l’avi retirat de la gran ciutat que actua com a mediador. Un veterà de guerra amb problemes amb l’alcohol que, tot i jugar el paper d’àrbitre, té una clara predilecció per un dels seus dos néts.  

UN MATEIX LEMA

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

Encara que l’obra situa l’espectador davant d’un escenari dividit entre dos bàndols aparentment oposats, Herzog matisa que el text «no es posiciona a favor d’una ideologia». Per contra, al llarg del muntatge els límits que separen aquests grups antagònics –«els reals» i «els rebels»– es van diluint de mica en mica fins al punt que es fa patent que tots dos «combaten amb el mateix lema». «L’obra jutja qui alça la mà», remarca el seu autor, per erigir-se com «un crit pacifista» en un context en què els enfrontaments –a tots els nivells– se’ns presenten com a part de la quotidianitat.

Amb aquesta primera incursió en el gènere teatral, Herzog, de 23 anys, puja a l’escenari la visió d’una generació que «sovint oblida que la guerra li queda més a prop del que pot semblar». Un tema recurrent a les sobretaules amb els seus avis, reconeix, que el va inspirar fa uns anys a escriure el text que conté certes reminiscències del paper pacificador que va tenir la seva besàvia en una llar dividida pel franquisme. En aquest sentit, Molina destaca el «compromís i la maduresa» de l’autor i recorda que, tot i que «no hi ha cap obligació artística per donar solucions a la injustícia que ens envolta», en el món del teatre «batega la necessitat d’un compromís amb la societat».