Mor Núria Pompeia, dibuixant i feminista

El seu humor gràfic de línia clara va protagonitzar majoria de publicacions i campanyes feministes des dels anys 70

aej96e20001

aej96e20001

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

La dibuixant Núria Pompeia Vilaplana Boixons (Barcelona, 1931-2016), coneguda pel seu nom artístic de Núria Pompeia, va morir aquest diumenge a Barcelona als 85 anys. Núria Pompeia va ser molt activa als anys 70, 80 i 90 en el camp del humor gràfic amb un enfocament fonamentalment feminista. Pompeia va il·lustrar nombrosos cartells i revistes d'activitats vinculades al moviment feminista. Segons Pompeia, el seu humor era "una defensa davant l'agressivitat". 

En les seves vinyetes dels anys 70 solia assenyalar el masclisme que seguia vigent també entre els militants d'esquerres suposadament conscienciats sobre la igualtat de sexes. Pompeia va destacar que en el seu treball tenia "especial predilecció pel tema de la dona que viu, lluita, pateix i mor en el si de la burgesia” i va defensar l'enfocament militantment feminista dels seus dibuixos: "O et rebel·les o et resignes".

Notícies relacionades

Formada a l'Escola Massana, va publicar els seus primers dibuixos a la revista 'Oriflama' el 1969, dos anys després de publicar el seu llibre 'Marterniasis' (sobre l'embaràs), al qual van seguir 'I fueron felices y comieron perdices' (1970, en què va abordar críticament la institució del matrimoni) i 'Mujercitas' (1975) i 'L'educació de Palmira' (1972) sobre la formació alienant de la dona, aquest últim llibre amb guió de Manuel Vázquez Montalbán sota el pseudònim de Manolo V el Empecinado. Com a vinyetista, va col·laborar en diaris i revistes com la revista de literatura infantil i juvenil 'Clij', 'Cuadernos de pedagogía', el 'Diario de Barcelona', 'Triunfo', 'Cuadernos para el Diálogo', 'Sábado Gráfico', 'Por Favor', 'Vindicación Feminista', 'Dunia', 'El Mundo', 'L'Hora','Oriflama', 'Emakunde', 'Linus', 'Charlie Hebdo' i 'Brigitte'.

Fa quatre anys, els dibuixos de Pompeia van ser objecte d'una exposició retrospectiva al Col·legi de Periodistes de Catalunya, 'Sola davant la vinyeta'. Com a periodista, va ser també redactora en cap de les revistes 'Por Favor' i 'Saber' i responsable de programes al circuit català de TVE. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona, en el 2003 el premi a la trajectòria professional de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el 2007, la Creu de Sant Jordi.