LLIBRES

Les llibreries hauran de pagar 600 euros a l'any per obtenir el segell de qualitat de la Generalitat

L'auditoria per aconseguir el reconeixement anirà a càrrec del llibreter, tot i que podrà demanar una subvenció per recuperar la despesa

 

  / JULIO CARBÓ

4
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / BARCELONA

La Generalitat ha presentat en roda de premsa el distintiu de qualitat 'Llibreria de referència de Catalunya' per "reconèixer l'excel·lència de les llibreries de Catalunya, al mateix temps que se les involucra en un procés de millora contínua". En aquest procés de millora, hauran de pagar una petita quantitat a l'any per obtenir un segell de qualitat, no per posar en marxa canvis en la seva oferta. El distintiu de la Generalitat s'obtindrà només després de superar una auditoria a càrrec de la mateixa llibreria per valor de 677,60 euros, més auditories anuals de seguiment valorades en 598,95 euros. Un compromís econòmic amb el qual la junta del Gremi de Llibreters està d'acord.

Això sí, a l'hora de demanar ajudes per a la modernització de les llibreries (el pressupost disponible per part de la Generalitat ha sigut de poc més de 250.000 euros aquest any) es podran incloure com a despesa subvencionable el cost de l'auditoria, i en cas de rebre subvenció, aquesta serà un 5% superior en el cas de les llibreries que tinguin el segell de qualitat. I a més, "seran reconegudes en un acte públic anual en el qual se'ls atorgarà el distintiu corresponent". Els candidats hauran de tenir menys de 20 empleats i oferir "un servei orientat al client que incideix en l'atenció i la fiabilitat, un catàleg ampli i divers que reflecteix la riquesa de la producció editorial, un personal qualificat per assessorar els clients i un ventall d'activitats que fomentin el llibre i la lectura".

Els tres primers distintius els han rebut les tres llibreries representatives del territori que es van sotmetre a una auditoria pilot: El Cucut de Torroella de Montgrí, Laie de Barcelona i, potser per donar exemple, Parcir, de Manresa, la llibreria de l'actual president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura.

CENS DE LLIBRERIES

D'altra banda, l'Institut de les Empreses Culturals també ha difós un cens de les llibreries catalanes, el primer que efectua des de fa nou anys. Segons aquest estudi, Catalunya té 495 llibreries independents, 59 establiments de grans cadenes de llibreries, 65 grans superfícies amb venda de llibres, 9 llibreries 'on line' i 178 punts de venda de llibres on aquest suposa una activitat secundària (suposa entre el 10% i el 50% de la seva facturació).

No obstant, gairebé la meitat de la facturació de llibres a Catalunya es produeix fora d'aquests punts de venda (llibreries 'on line' sense seu a Catalunya, escoles, associacions de pares, quioscos i papereries on la venda de llibres suposa menys del 10% del seu negoci...) Això fa que les dades que es desprenen del mapa quedin fortament distorsionades: així, per exemple, segons aquesta anàlisi el 49,5% dels llibres que venen les llibreries són en castellà i el 42,9% en català, una xifra, aquest última, molt més elevada en la realitat del mercat segons les editorials.

Pel que fa a l'antiguitat dels establiments, l'estudi no ofereix cap dada que pugui assenyalar quants d'ells s'han obert durant la florida de petites independents que ha acompanyat la crisi del llibre iniciada el 2008. Només indica que el 28,7% dels "establiments llibreters" catalans van obrir a partir de l'any 2000.

LA XARXA

El mapa de llibreries estableix que "Catalunya disposa d'una excel·lent i nodrida xarxa d'establiments llibreters que abraça el conjunt del territori. No hi ha cap comarca sense establiment llibreter. Si bé el 85,01% de la població del Principat disposa d'establiment llibreter al municipi on resideix, la distribució i sobretot la densitat d'aquesta és molt asimètrica. S'observa una concentració d'establiments a la ciutat de Barcelona i el seu entorn metropolità, així com a les conurbacions d'altres ciutats".

Els grans buits d'aquest mapa se situen en els 594 municipis de menys de 2.000 habitants (només compten amb 13 "establiments llibreters") però també en localitats de la segona corona metropolitana: les úniques ciutats de més de 10.000 habitants que no en tenen són la Llagosta, Lliçà d'Amunt, Badia del Vallès, la Roca del Vallès i Vilanova del Camí.

Notícies relacionades

L'estudi ofereix algunes dades rellevants: per exemple, el descompte que els llibreters obtenen dels seus proveïdors (és a dir, la part del preu de venda al públic que els correspon). La mitjana és el 29,1%, encara que oscil·la entre el 35,6% que obtenen les grans cadenes i superfícies i el 26% amb què s'han de conformar les petites llibreries (és la mitjana d'aquelles que facturen menys de 30.000 euros a l'any).

Els llibreters poden tenir el seu estoc comprat al seu distribuïdor o bé en dipòsit, i pagar després d'efectuar una venda. Les grans cadenes i superfícies tenen la totalitat de les seves existències comprades, mentre que gairebé el 25% de les existències de les llibreries independents estan en dipòsit. No obstant, una peculiaritat del negoci llibreter: existeix el dret a tornar el llibre no venut, i a recuperar els diners invertits en ell. Aquest concepte tan temut pels editors afecta el 30% dels exemplars que arriben a les llibreries.