Lluís Bassat, el nebot d'Albert Cohen

El publicista Lluís Bassat va néixer a la Barcelona de 1941, on dos anys abans els falangistes havien assaltat la sinagoga i havien profanat els objectes de culte. Mentrestant, el seu avi purgava al penal de Burgos ser l’encarnació «de la conjura judeomaçònica». A l’escola Virtèlia havia de veure com cada Setmana Santa els alumnes eren animats a sortir al carrer «a matar jueus» amb les seves matraques (ell, és clar, n’estava eximit). El seu pare li recordava que el judaisme estava «tolerat, però no admès», que no parlés de la seva religió. «Em collava amb els estudis. Em deia: ‘el que tinguis al cap no t’ho podrà prendre ningú; les cases i els cotxes, sí’. És una filosofia molt jueva pensar que en qualsevol moment et poden expulsar», diu Bassat.

«La vida jueva a Barcelona entre el final d’una guerra i el final de l’altra era una vida d’ocultació i dissimulació», afegeix l’escriptor Vicenç Villatoro, que ha recollit les memòries de la família a El retorn dels Bassat (La Magrana / RBA).

«Valia la pena fer aquest llibre perquè el judaisme no sigui una cosa de la qual no es parla: sóc jueu i no tinc no tinc cap raó per amagar-me’n», diu Bassat,dolgut encara per la utilització del seu segon cognom, Cohen, per un candidat a les eleccions del Barça. ¿Pot tenir algun cost aquest llibre, com li ha advertit algun amic? «Espero i destjo, pel bé de la societat, que no», respon.

El volum va néixer d’una conversa casual entre Lluís Bassat i Vicenç Villatoro. «Jo li vaig comentar que escrivia la història del meu avi i ell em va dir que m’explicava la dels seus», diu el segon. Hi va haver un moment fantàstic, decisiu, diu Villatoro: «‘El meu avi ve de Corfú’, em va dir. ‘Ah, com Albert Cohen’, li vaig respondre. ‘Sí, com el tiet Albert’, em va contestar. És família d’Albert Cohen, és família d’Elias Canetti, la seva família se’n va anar de Trieste amb Umberto Saba... Jo he sentit una fascinació cultural pel món jueu i de sobte trobo un senyor per a qui tot el que he llegit a la biblioteca és la seva vida».

A El retorn dels Bassat, Villatoro reconstrueix les peripècies de dues famílies jueves que es troben a la Barcelona de principis del segle XX i participen en la reconstrucció de la comunitat jueva de la ciutat cinc segles després de la seva expulsió de Sepharad. Però només la branca paterna de Bassat és sefardita, arribada des de Bulgària (on el seu avi va descobrir amb sorpresa que «tothom parlava jueu», és a dir, castellà) passant per la ciutat turca d’Istanbul. La família materna, els Coen, eren jueus romaniotes, és a dir, grecs instal·lats a Corfú, on parlaven un dialecte del vènet.

Què és ser jueu

Notícies relacionades

Gustavo Adolfo Tarí, dissenyador: "El vestit de Melody ha guanyat Eurovisió"

Milers de persones surten al carrer per la Nit dels Museus

«A una cosina, a Trieste, li vam preguntar si era religiosa. Ens va contestar ‘no, jomenjo de tot’», explica rient Bassat. A casa sevaa, diu, la religió era més matèria de cuina que d’oracions. «Tinc un sentiment jueu molt desenvolupat, però que no és religiós. Per a mi, el judaisme no és només una religió, és una cultura, és l’afany de ser millor persona, és la història del poble jueu, amb la qual jo sintonitzo, mentre que no sintonitzo amb certs polítics d’Israel i sí amb els que busquen la pau. Hi ha mil maneres diferents de ser jueu, conclou.

Villatoro recorre la història de dues famílies errants en què el retorn a Sepharad no és el motiu de la primera generació –«van venir a guanyar-se la vida», diu el publicista–. Però aquell errar s’ha acabat, diu Bassat: «Em van oferir molts diners per anar a treballar als EUA i vaig dir que no. He nascut aquí, els meus fills també. No vull ser un emigrant com el meu pare, sóc d’aquí i vull ser d’aquí sempre».