Cinc disfresses 'gore' per al 'Holywins' que proposen els bisbes com a alternativa a Halloween

És molt comprensible que l'Església catòlica vegi amb desgrat com la festa dedicada a rememorar els difunts es vagi tornant en un segon carnaval de tardor per la importació del Halloween, de caràcter pagà. Però sis diòcesis espanyoles s'han sumat a una resposta imaginada el 2002 a París: si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t'hi. O més aviat, disfressa't per confondre'l. Es tracta del 'Holywins' (el que és sant guanya).

Segons l'agència Europa Press, almenys sis diòcesis espanyoles promouen aquesta festivitat, encapçalada per la d'Alcalá de Henares (amb vuit anys ja de recorregut), Getafe, Múrcia, Toledo, Valladolid i Cadis i Ceuta. És clar que Halloween, a més de les traces de paganisme cèltic, també té l'origen en la vigília de Tots Sants ('All Hallows's Eve'). Però ja sembla impossible rescatar-la per a objectius piadosos. 

A Alcalá de Henares es convida els nens a anar a la catedral disfressats del seu sant preferit i a passar la nit en adoració del santíssim sagrament). I en comptes de 'zombie walks', el bisbe Juan Antonio Reig Pla proposa una evangelització pels carrers. "¡Disfressa't de sant/santa i disfruta amb nosaltres!", convida la Delegació de Joventut del bisbat de Getafe, per la seva banda.

¿PER QUÈ RENUNCIAR AL 'GORE'?

Potser alguns nens tenen com a sant favorit sant Francesc i hi aniran envoltats de floretes i ocellets. O amb els vestidets d'escolà, capellà i bisbe amb què els seus avis jugaven a cantar missa. Però ja sembla impossible separar l'element 'gore', terrorífic, de sang i fetge, de la festivitat de Halloween. No hi ha cap problema. El martirologi de l'Església catòlica ofereix solucions per jugar al truc o tracte (encara que als pobres màrtirs en qüestió més aviat se'ls va proposar un abjura o mor força més cruent que algunes pel·lícules del festival de Sitges). 

Aquí van cinc propostes per "disfrutar", per utilitzar la terminologia del bisbat de Getafe, d'un bon 'Holywins'. Hem descartat caracteritzacions que impliquessin passejar objectes de tortura voluminosos, com la roda de santa Caterina o la graella de gran capacitat de sant Llorenç.

SANT SEBASTIÀ

Comencem per Sant Sebastià, soldat de la guàrdia de Dioclecià martiritzat durant la gran persecució de mitjans del segle III. Reconvertit com a icona gai per antonomàsia, potser per la nuesa, potser per la interpretació esbiaixada dels seus dolors, possible, no obstant, que sigui una caracterització més apropiada per a temps de Carnaval, amb una climatologia més clement per recargolar-se nu entre fletxes. No és recomanable aparèixer amb aquest aspecte a la catedral d'Alcalá.

SANT PERE DE VERONA

El frare dominic sant Pere Màrtir presenta un notable avantatge: és fàcil trobar en comerços especialitzats ganivets de mentida que puguin simular la podadora que en la iconografia sol aparèixer partint en dos el crani d'aquest predicador, assassinat a instàncies d'un bisbe de tendències herètiques l'any 1252. Es complementa amb un punyal al pit.

SANTA ÀGATA

I aquí s'entra directament en el més cruent. Santa Àgata de Catània va morir martiritzada a la seva ciutat natal el 251. Àgata va ser instada a trair la seva promesa de dedicar la seva virginitat a Jesucrist durant la persecució de Deci. Va ser enviada a un bordell, sense aconseguir l'efecte desitjat. El procònsol de Sicília, Quintianus, va decidir torturar-la amputant-li els pits, que se solen mostrar en una safata. 

SANTA LLÚCIA

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Una altra solució per saltar davant del bisbe Reig cridant 'truc o tracte' i provocar-li una síncope. Una safata amb ulls, imitant el martiri de santa Llúcia. També siciliana, víctima de la persecució de Dioclecipa, va veure fortificada la seva fe després de resar al sepulcre de Santa Àgata. També va ser enviada a un prostíbul i després de terribles turments se li van arrencar els ulls. Malgrat això, va seguir veient els seus torturadors. La solució definitiva va ser la decapitació.

SANT OLAF

Pero també es pot sortir al carrer vestit de sant, fer por i no utilitzar regalims de sang que puguin acabar provocant malsons infantils. Una bona opció és sant Olaf, Olaf II el Sant o Olaf Haraldsson, rei de Noruega que va completar la cristianització del seu país al segle X. La figura que reproduïm es mostra al museu víking de Copenhaguen. Va morir en una batalla, lluitant contra els danesos. Probablement, el sant que més es va aproximar al dit de 'a Dios rogando y con el mazo dando'. Pot utilitzar-se un casc de víking a més de la destral de guerra, amb poca fidelitat històrica però amb un efecte indubtablement eficaç.