Sopa de Cabra viatja als orígens en el seu 30è aniversari

Als Sopa de Cabra això de fer 30 anys no els ha posat ni més tendres ni més tous: els seus nous concerts apunten a les essències rockeres crues que els van moure en els seus inicis a Girona, quan els primers riffs de guitarra van alimentar els somnis de grandesa a 'El carrer dels Torrats'. Així va ser aquest cap de setmana en l’impetuós concert amb què el grup ha debutat a Londres, el primer de la gira 30 anys-3 ciutats, que portarà la banda a Madrid (Joy Eslava, 27 d’octubre) i a dues sales de Barcelona, primer a Razzmatazz (21 d’octubre) i després a l’Auditori (13 de novembre).

Queden enrere les presentacions del seu últim disc, el temperat 'Cercles'. S’acosten nits «amb més guitarra elèctrica que acústica», anuncia Josep Thió, per commemorar allò que Gerard Quintana en diu «el segon any saturnal en la vida de Sopa, el pas a l’edat adulta». Trànsit en què visitaran «l’esperit més juvenil o rocker», sobretot a Razzmatazz, la vella Zeleste, sala on van enregistrar, destaca Quintana, «els grans discos en directe, 'Ben endins' i 'Bona nit, malparits!'».

 

CIUTAT POP

Ens trobem amb Sopa de Cabra a Londres, ciutat associada a la seva educació musical, en què Thió va tenir l’honor de veure actuar Rory Gallagher als anys 80. Encara que com a compositor se sent més a prop d’Amèrica, apunta a la tradició britànica com a influència troncal, «dels Beatles a The Jam». Quintana admet una relació «d’amor-odi» amb la capital britànica. «No m’agrada el seu estil de vida, però en la música em fascina la seva manera d’enriquir-se amb el blues a la dècada dels 60, la manera com els americans van acabar imitant els britànics que, prèviament, s’havien inspirat en els americans», explica. D’aquell pòsit afroamericà dels Stones i The Who en va prendre nota Sopa de Cabra als seus inicis.

Actuen, diuen, en tres ciutats que els han influït. Així, ¿també Madrid? «És clar, som fills de la moguda: Nacha Pop, Radio Futura…», assenyala Quintana, que recorda les seves actuacions, en els primers 90, a les sales Ja’sta i Revólver.  Era una ciutat que rebia molt bé el

rock, millor que Barcelona», considera. Encara que quan van telonejar Red Hot Chili Peppers i Primal Scream, a Las Ventas, amb el seu repertori majoritàriament en català, els van ploure improperis, gots de plàstic… «Home, a Catalunya ens tiraven coses més contundents, fins i tot pedres», sospira Quintana evocant temps en què «grups organitzats» van orquestrar una campanya en contra seva en protesta per les seves cançons en castellà, que formaven part del seu repertori des del primer disc, com 'El sexo (que me hace feliz)'. Esquizofrènia.

Van ser dies de glòria i de turment, i la ferida encara els fa mal: el 1991, quan 'Ben endins' batia rècords de vendes en el rock en català (arribaria a superar les 100.000 copies) i el concert al Palau Sant Jordi (amb Sau, Els Pets i Sangtraït) posava la foto d’una era, ells patien per dins. «Una època agredolça», confessa Thió. «Van muntar parades amb ous als nostres concerts. Per traïdors i botiflers», afegeix Quintana. Tot allò «avui està molt superat», celebren, i apunten a la convivència actual de llengües a l’escena i als festivals.

CONCERTS MÉS OBERTS

Notícies relacionades

Teoria i sàtira de l’amistat

L’alquímia entre Proust i la seva jove majordoma

El seu retorn del 2011, amb un Palau Sant Jordi que va acabar triplicant-se, va ser «tot un atreviment» que els va sortir bé, i la del 2016, amb 'Cercles', els ha mostrat centrats en la seva proposta adulta, adequant els concerts al seu sofisticat format de producció, muntatge de vídeo inclòs. Guió que preveuen canviar de cara al 2017, any en què la banda continuarà celebrant el seu 30è aniversari amb concerts «de plantejament més obert», anuncia Thió. ¿Canet Rock, finalment? «Podria ser. Estem disponibles», responen succintament.  

I més a llarg termini, ¿hi ha vida per a Sopa de Cabra? «No seguir no és una opció que ens plantegem», respon d’alambinada manera Thió, mentre que Quintana es demana si «en el canvi d’era que vivim» la gent té temps i ganes «per escoltar un disc amb 60 minuts de música nova o potser és millor anar publicant cançons de tant en tant». Planegen fer-ho, potser com a prova, amb la gravació que IB3 va fer del concert d’aquest estiu a Porreres (Mallorca), que aniran desplegant a la seva pàgina web. Però Quintana sospita que «en aquests temps vertiginosos, fer plans pot ser un error».