GARCÍA LORCA, TAL DIA COM AVUI
16 d'agost de 1936: La detenció
/
El matí del 16 d’agost la tensió era patent a casa dels Rosales. En dies anteriors, Federico havia intentat ocupar el temps component un poema amb el seu amic Luis dedicat a tots els morts d’un i altre bàndol, que ja començaven a amuntegar-se. Es va quedar sol en l’intent (i va propiciar la falsedat que Lorca es va sentir obligat a escriure l’himne de la Falange). El gran cop d’aquell matí va ser la notícia de l’afusellament a la matinada del seu cunyat, Manuel Fernandez-Montesinos, alcalde socialista i marit de la seva germana Concha. Aquella mort va fer disparar més les alarmes. Els Rosales van estudiar les possibilitats de traslladar el poeta a casa de la seva amiga Emilia Llanos o, i aquest semblava el lloc més segur, a la finca de Manuel de Falla, catòlic, conservador i respectat internacionalment.
A les cinc de la tarda –«en tots els rellotges»– un grup de policies i guàrdies civils envolten la casa de tres pisos dels Rosales. Tallen el trànsit del carrer d’Angulo. Fins i tot –recull Ian Gibson– s’aposten homes a les teulades. Excessiu desplegament per caçar un home que és tot un símbol però que, pel seu tarannà, no es resistirà amb violència. Porta la veu cantant Ramón Ruiz Alonso, exdiputat de la CEDA, pare de qui després seria l’actriu Emma Penella, que ha demostrat el seu odi per Lorca llaurant-se una fama de fanàtic i busca-raons a la província –«poeta del cap gros», n’hi deia–. Els Rosales es resisteixen a entregar l’amic, però la pressió és molt forta i aquest decideix vestir-se per baixar a rebre els seus captors i entregar-se. Abans de marxar resa davant d’una imatge del Cor de Jesús amb les dones de la casa. Segons Agustín Penon, Lorca està ensorrat, però la germana dels Rosales, Esperanza, en declaracions posteriors el recorda sencer. «No et dono la mà, Esperanza, perquè no vull que pensis que no ens tornarem a veure una altra vegada», li diu.
Notícies relacionadesEn el capítol anterior...
