Rere les passes de García Lorca

El temps i les circumstàncies que van envoltar la mort de Federico García Lorca han contribuït a engrandir el mite i a generar una atracció pel poeta com a símbol de llibertat que supera fins i tot la generada per la seva producció literària. I encara que en la seva obra hi abunden les referències als seus 38 anys de vida a Granada, la ciutat amb prou feines acull una desena de llocs oficials que recullen l’empremta del granadí més universal. Entre ells crida l’atenció el Centre Federico García Lorca, un immoble destinat a la conservació i estudi dels fons de la fundació familiar i que en l’any que fa que és obert encara no ha pogut acollir ni un sol lligall.

El tabú que es va estendre després de la mort de Lorca per Granada no es va saldar fins al 2010, quan la ciutat va dedicar la primera estàtua al poeta, a l’avinguda de la Constitució. Tot i això, algunes institucions com la Diputació de Granada ja van iniciar als anys 80 una àrdua feina de reconeixement de la seva figura, adquirint la casa de pagès de Fuente Vaqueros on va néixer Federico el 8 de juny de 1898. En aquesta casa de l’horta granadina on va passar els seus primers anys hi va situar precisament 'Los sueños de mi prima Aurelia', la peça en què treballava quan va ser detingut el 1936.

El primer homenatge

El primer homenatgeConvertida en casa museu fa tot just 30 anys, la vivenda mostra nombrosos records familiars i personals. Aquí també hi ha el Centre d’Estudis Lorquians, lloc de referència per a investigadors i estudiosos de la seva vida i la seva obra. El 1976, va acollir el famós El 5 a les 5, una convocatòria d’homenatge al poeta convertida en «el primer acte de democràcia que es va fer a Espanya», com recorda el director del Patronat Garcia Lorca, Alfonso Alcalá.

Les empremtes de l’autor del 'Romancero gitano' travessen un paisatge de pollancredes i de camps fins a arribar a la casa familiar de Valderrubio, reconstruïda per ser convertida també en espai museístic. Els García Lorca s’hi van instal·lar entre el 1905 i  el 1909 i, després de mudar-se al centre, va quedar relegada com a casa de vacances fins al 1926. Alcalá explica que aquí va ser on Federico va conèixer el primer teatret ambulant i on va despertar el seu interès per aquest gènere. Encara que Valderrubio va inspirar bona part de les seves obres, com 'Doña Rosita la soltera' i 'La casa de Bernarda Alba', Lorca preferiria referir-s’hi com la Vega de Zujaira per evitar el vergonyós topònim d’Asquerosa (derivació d’Aqua Rosae), nom oficial del poble en aquella  època.

Tret de la Huerta del Tamarit, la casa d’una cosina de Federico on aquest va començar a gestar alguns poemaris, gairebé no queda ni rastre de les diferents vivendes de lloguer on va residir la família quan es va traslladar al centre de Granada per facilitar l’assistència al col·legi dels fills, com la ubicada a l’Acera del Darro. Una casa luxosa per a l’època, avui convertida en hotel, als picaportes amb forma de mico de la qual faria referència en un dels poemes de 'Poeta en Nova York'. Tampoc del cafè La Alameda, transformat en restaurant, on participava en la tertúlia literària del Rinconcillo. Un altre hotel s’aixeca entre els carrers Ángulo i Taules, abans la casa del poeta Luis Rosales, on Lorca es va refugiar l’agost del 36 quan va començar a dir-se que el buscaven. Només es conserva de l’original el pati interior i la porta lateral per on va sortir detingut el dia 16.

Notícies relacionades

Passejades amb Lorca

¿On està enterrat Federico?

L’últim espai visitable és la Huerta de San Vicente, la casa familiar d’estiu des del 1926. Convertida en centre cultural, conserva mobles, quadros i estris, com l’escriptori del poeta o un piano de cua. La ruta oficial acaba al parc García Lorca d’Alfacar, al costat del barranc ple de fosses comunes on una làpida recorda que «Lorca som tots». Aquí va ser on es va ubicar durant anys la seva tomba, encara no trobada. A la mateixa zona hi ha La Colonia, una antiga vivenda reconvertida en presó falangista que l’Ajuntament de Víznar ha demanat reconstruir en algunes ocasions per reconvertir-la en un centre d’interpretació de la guerra civil.

El rastre acaba al Centre García Lorca, obert el 2015 i destinat a la conservació i l’estudi dels seus 5.000 manuscrits, amb dibuixos de Dalí i fotos dipositades a la Residencia de Estudiantes de Madrid. Però és buit. Els desacords han motivat que la fundació que custodia aquests fons, dirigida pels seus hereus, abandoni el consorci que gestiona el centre, just quan les administracions li reclamen que torni o justifiqui ajudes de fins a 4,5 milions. La fundació, que també acumula deutes milionaris per préstecs hipotecaris o amb la constructora, atribueix els dubtes al seu exsecretari, a qui ha denunciat per possible apropiació indeguda i falsedat documental. Un conflicte que ha enfosquit el que havia de ser el principal tribut de Granada a Lorca.