¿On està enterrat Federico?

En els 80 anys transcorreguts des del seu assassinat, de Federico García Lorca se’n sap on va néixer, on va compondre els seus primers versos, els seus amors… També s’han reconstruït les nefastes últimes hores a Granada d’ençà que el van detenir a casa del poeta Luis Rosales el 16 d’agost de 1936 fins que va arribar a la caserna ubicada a La Colonia i com el van afusellar dos dies després al costat del mestre republicà Dióscoro Galindo i els banderillers anarquistes Francisco Galadí i Joaquín Arcollas. Tot i això, el lloc on estan enterrades les seves restes continua sent un misteri que engrandeix el mite i origina una bona colla d’hipòtesis, algunes de mantingudes durant dècades i descartades després d’una excavació arqueològica el 2009.

La versió més estesa sobre on és la tomba va ser la difosa per l’hispanista irlandès Ian Gibson, que el 1966 va aconseguir trobar un dels homes que suposadament van participar en les tasques de sepultura del grup aquell 18 d’agost: Manuel Castilla o Manolillo, el Comunista. Ell el va dur al barranc de Víznar i, tot i que el paratge estava canviat per la presència d’urbanitzacions, va assenyalar una olivera com el lloc on reposaven les restes de Federico i els seus companys. Aquell arbre franqueja avui l’entrada al parc García Lorca, on un monòlit recorda la seva figura i la resta de víctimes, entre 3.000 i 3.500, de la repressió franquista a la zona.

Gibson ja coneixia el treball d’Agustín Penón, historiador barceloní fill d’exiliats i criat a Nova York que va arribar a Granada el 1955 seguint el rastre de Lorca. Superant tabús i reticències, va portar a terme la primera investigació seriosa. Penón també s’havia reunit amb l’enterramorts i va valorar la mateixa ubicació de la tomba, al costat del paratge de Fuente Grande. L’hispanista va acabar de donar forma a aquesta investigació en la seva biografia sobre Lorca. Però el 2009, un grup d’arqueòlegs avalats per l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Història i la Junta d’Andalusia van excavar la zona amb resultat negatiu. Malgrat això, Gibson no creu que la seva font l’enganyés i sosté que s’hauria d’haver ampliat l’àrea de recerca.

Penón també va estudiar altres hipòtesis, com es revela en un dens tom sobre el seu treball editat el 2011 per Marta Osorio: 'Miedo, olvido y fantasía: crónica de la investigación de Agustín Penón sobre Federico García Lorca'. Al tornar a Amèrica, es va cartejar amb una amiga del poeta, Emilia Llanos, i tots dos van apuntar la possibilitat, no provada ni sustentada, que els falangistes traslladessin el cos. Aquesta teoria també sorgeix en el llibre de l’historiador Gabriel Pozo, Lorca, el último paseo, on es narra la conversa de Penón amb l’alcalde de Granada durant la guerra civil, Antonio Gallego, sobre que les autoritats havien ordenat canviar el cos de lloc «per ocultar l’assassinat i impedir que es convertís en una arma propagandística d’enorme valor per al bàndol republicà».

Marta OsorioEmilia Llanosalcalde de Granada durant la guerra civil, Antonio GallegoL'altra tesi

El fracàs de l’excavació va donar ales a la investigació del periodista Eduardo Molina Fajardo, coetani de Penón i membre de la Falange, que als anys 60 va recopilar testimonis de fins a 48 persones relacionades amb la detenció o l’afusellament del poeta per desvincular el seu partit de l’episodi. La seva documentació inclou una declaració jurada de Manolillo, el Comunista en què admetia que no va participar en l’enterrament i que només el coneixia per referències. 

L'historiador Miguel Caballero, un dels instigadors de la nova recerca de les restes de Lorca, basa els seus estudis en aquesta tesi. 

Notícies relacionades

La tercera recerca de Lorca

Rere les passes de García Lorca

El comandament militar a Granada a l’inici de la guerra, el capità José María Nestares, va entregar el 1969 a Molina Fajardo un croquis amb el lloc de l’enterrament, i anys més tard un fill del militar, ara general, el va guiar a l’emplaçament amb dos guàrdies d’assalt que van dir que havien sigut testimonis de l’afusellament. Fernando Nestares va acabar relatant la trobada a Caballero i a l’arqueòleg Javier Navarro, i els va portar al terreny i els va assenyalar l’emplaçament, en un antic camp d’instrucció de la Falange convertit a finals dels 80 anys en un camp de futbol.

En aquest punt, conegut com el Peñón Colorado, a uns 800 metres de l’anterior, s’iniciarà al setembre una nova excavació. Les investigacions amb georadar i la comparació de fotos aèries del terreny confirmen l’existència d’irregularitats morfològiques compatibles amb fosses de la guerra. Oficialment, es tracta de localitzar les restes de Dióscoro Galindo, ja que els seus descendents són els únics que han accedit a una exhumació. Tot i això, pocs en el grup d’investigadors dubten que, si en aquesta ocasió es troben restes humanes, i donada les seves especificitats morfològiques, no es pugui reconèixer si entre elles hi ha les de Federico.