Editorial
Una investigació lenta
Com més triguin a conèixer-se les causes del zero elèctric més opcions hi haurà que apareguin notícies falses
És evident, com ja es va dir des d’aquestes pàgines després de l’apagada del 28 d’abril, que la investigació sobre les causes que van portar a zero el sistema elèctric de la península Ibèrica serà complexa i que conèixer què és exactament el que va passar necessitarà temps. La comissió creada per la Unió Europea per analitzar l’ocorregut es va donar sis mesos de termini des del primer moment. Aquí, segons va explicar ahir al Congrés la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, també es podria trigar mesos a saber amb precisió el que va passar, perquè s’estan disseccionant 756 milions de dades procedents dels centres de control de les grans plantes de generació elèctrica. Però la ministra va avançar ja algunes conclusions: que no hi va haver un atac cibernètic a Red Eléctrica i que les grans pèrdues de producció d’electricitat que van precedir el col·lapse es van localitzar a Granada, Badajoz i Sevilla.
Que no hi hagués atac extern a Red Eléctrica no significa que no n’hi hagués en algun altre segment del sistema. Tot i que no sembla la hipòtesi més probable, el CNI continua investigant si hi va poder haver intervenció aliena a les xarxes informàtiques de control, distribució i generació d’energia en les grans companyies elèctriques. Descartar aquesta possibilitat eliminarà dubtes sobre la vulnerabilitat del sistema elèctric espanyol, i fins i tot de l’europeu. Perquè els enginyers estan investigant també si les dues grans oscil·lacions de freqüència que es van produir, també en el sistema europeu, mitja hora abans de l’apagada, van ser el desencadenant de col·lapse. Aagesen va explicar que mentre en la resta d’Europa van aconseguir esmorteir aquestes oscil·lacions, els set tallafocs aplicats per Red Eléctrica no ho van aconseguir. Aquestes dades van portar la ministra a afirmar que no hi va haver problema de cobertura, ni de reserva ni de mida de les xarxes. És a dir, que es continua sense saber quin va ser el problema.
És del tot evident que cal deixar treballar els experts sense apriorismes i sense apressar-los, més enllà del treball que puguin incloure amb les seves pròpies capacitats tècniques i personals. Però també és inqüestionable que com més triguin a conèixer-se les causes del zero elèctric més possibilitats hi haurà que vagin apareixent notícies falses, no sempre fàcils de contrarestar, i que els lobbies que defensen els diferents tipus de producció energètica segueixin intentant portar l’aigua al seu molí. Així que cal entendre la complexitat del sistema i de la recerca de les causes de l’apagada, però com abans es coneguin més senzill serà tranquil·litzar la ciutadania sobre la fiabilitat del sistema elèctric espanyol, ara qüestionada. Una investigació a fons, que fugi de l’opacitat i de prejudicis, ajudarà a evitar una situació similar en el futur. Aquesta responsabilitat cal exigir-la als enginyers que analitzen el que va passar, però molt més al Govern i a l’oposició, que segueixen entossudits a fer de l’apagada una causa més de la baralla política quotidiana, mentre defensen les seves particulars afinitats amb les renovables o amb les nuclears. El més important, ja ho hem dit, és conèixer les causes i les conseqüències i què s’ha de millorar en el futur, sense interferir en el treball dels experts i sense enredar la ciutadania.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
