Unió Europea

Barcelona i una quinzena de capitals europees demanen a la UE un fons per a vivenda de 300.000 milions d’euros a l’any

Brussel·les es compromet a tenir en compte les recomanacions dels alcaldes en el seu pla contra la crisi habitacional a les grans ciutats

Collboni aconsegueix el suport del Comitè de Regions al seu dictamen sobre l’accés a la vivenda

El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, junto al alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, la vicepresidenta ejecutiva de la Comisión, Teresa Ribera, y el Comisario Europeo de Vivienda, Dan Jorgensen.

El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, junto al alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, la vicepresidenta ejecutiva de la Comisión, Teresa Ribera, y el Comisario Europeo de Vivienda, Dan Jorgensen.

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos
Beatriz Ríos

Periodista

ver +

La Comissió Europea prendrà en consideració el pla d’accés a la vivenda que una quinzena d’alcaldes, inclòs el de Barcelona, Jaume Collboni, han presentat aquest dijous a Brussel·les i en què demanen almenys 300.000 milions d’euros a l’any per invertir en la construcció i la renovació de cases, ha assegurat el comissari. 

«En massa ciutats, massa gent no es pot permetre una casa», ha dit el comissari de Vivenda, Dan Jorgensen, en roda de premsa, després de reunir-se amb els alcaldes. «És inacceptable», ha advertit. Jorgensen ha assegurat que les veus de les ciutats «són molt importants» a l’hora d’elaborar el pla sobre l’accés a una vivenda assequible en què el seu equip està treballant. A més de Jorgensen, els alcaldes s’han reunit amb la vicepresidenta executiva per a una transició verda, competitiva i justa, Teresa Ribera, i el vicepresident executiu per a la cohesió i les reformes, l’italià Raffaele Fitto

Jorgensen ha reconegut que és «aviat per saber» quines de les mesures que els alcaldes han presentat estaran en aquest pla, però ha assegurat que el diagnòstic que fan del problema «és el mateix». Jorgensen ha dit que l’Executiu comunitari haurà de veure «com podem facilitar concretament més finançament perquè puguem construir més vivendes». 

Un fons europeu

En aquest sentit, els regidors han advertit que és necessària una inversió d’almenys 80.000 milions per construir 200.000 cases d’aquí al 2030. A més, han reclamat una inversió d’almenys 300.000 milions d’euros a l’any per construir i renovar vivenda «social assequible». En particular, els alcaldes han demanat a la Comissió que creï un nou fons dedicat a la qüestió que mobilitzi aquesta xifra amb inversió pública i privada. Una xifra molt ambiciosa, tenint en compte que el pressupost total per a polítiques de cohesió entre el 2020 i el 2027 va ser de 392.000 milions. 

Els alcaldes també esperen que la Comissió faci ús d’aquells fons, com els del pla de recuperació, que no s’hagin adjudicat. Però més enllà del finançament europeu, els alcaldes reclamen també el compromís dels governs nacionals. En aquest sentit, el pla planteja que els esforços en matèria de política de vivenda formin part del Semestre Europeu, que permet coordinar les polítiques econòmiques dels estats membres. 

També criden a activar la coneguda com a ‘clàusula d’escapament’, «per permetre que la inversió en vivenda social, assequible i sostenible s’exclogui dels càlculs de dèficit i deute, emulant la flexibilitat que s’aplica actualment a les despeses relatives a la defensa». A més, reclamen flexibilitat en l’aplicació de les normes per a les ajudes d’Estat, que donin encara més marge fiscal als governs. 

En aquest sentit, la vicepresidenta executiva, Teresa Ribera, ha dit que la Comissió ha de començar un procés per explorar la possibilitat d’introduir noves excepcions en les directrius d’ajudes d’estat. Brussel·les buscarà «una resposta adequada» a les peticions de governs i ciutats. «Tenim experiència, entenem les necessitats», ha dit.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, al costat de l’alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, al presentar la petició de fons de Mayors for Housing /

Comissió Europea

Els alcaldes demanen, a més, que els fons europeus es transfereixin directament a les ciutats per agilitar el procés en un context de crisi. Per garantir que els fons arriben on més es necessiten, el pla planteja fixar criteris que delimitin certes ciutats com zones tensades, que puguin beneficiar-se de manera prioritària del finançament. Entre altres criteris, la proposta inclou tenir en compte l’increment del preu de venda o lloguer en relació amb l’IPC, la taxa de llars que pateixen sobrecàrrega en el pagament de la vivenda, les llistes d’espera per accedir a un habitatge social o assequible, la taxa d’habitatges buits o l’existència d’una oferta significativa de lloguer de curta durada.

Deures fets

Notícies relacionades

«Hem fet els deures», ha dit Collboni, que juntament amb l’alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, ha explicat el pla que una quinzena de regidors han elaborat i han presentat aquest dijous a la Comissió. Un pla d’emergència de vivenda, que s’afegeix al dictamen aprovat dijous passat pel Comitè Europeu de les Regions que Collboni va presentar també en la comissió especial del Parlament Europeu per a la crisi de la vivenda

L’alcalde de Barcelona ha dit que creu que estan «en el bon camí». Collboni ha defensat que els regidors estan obrint una via «que no s’havia obert mai» i ha destacat la importància que la Comissió treballi un pla de vivenda transversal, que tingui en compte les necessitats de tots els estrats de la societat, i compti en aquest sentit amb la veu de les ciutats. El seu equip s’ha mostrat disposat a continuar els contactes a nivell tècnic amb l’Executiu comunitari per continuar contribuint al disseny del pla.