De l'"homosexualista" Dylan al "mal coit" de Bowie

Hi va haver un temps en què el disc Blonde on blonde de Bob Dylan corria el perill de ser vetat a Espanya per «homosexualista», els enginyers de so havien d’esborrar els gemecs de Je t’aime, mais non plus, el Cortez the killer de Neil Young s’havia de traduir com a Cortez, Cortez i un xiulet esborrava l’al·lusió al The Father, Son and the Holy Ghost d’American pie. La Setmana de la Cultura Prohibida, que en la seva segona edició al Born ha posat el focus en la censura musical, ofereix un viatge a aquells temps, còmic i inquietant a la vegada, amb l’exposició Vibracions prohibides, oberta fins al 28 d’agost; una versió interactiva del llibre Veneno en dosis camufladas (Milenio), del periodista Xavier Valiño.

«Ens sembla absurd i hilarant i ens fa fer unes riallades, però ens recorda també que les nostres llibertats estan subjectes al capritx del governant de torn», diu Valiño. I també que aquell tardofranquisme amable no ho va ser tant. El llibre va ser al seu torn fruit de la seva tesi doctoral, en què va revelar com en els anys 60 i 70, quan la censura es relaxava en altres àmbits, es va aplicar amb més duresa en la fonografia, convertida per primera vegada en fenomen de masses. 

De les llistes de cançons no radiables per motius morals es va passar a partir del 1966 a la censura de portades, cançons i lletres impreses, amb quatre censors fent literalment hores extres, caçant amb el seu precari anglès qualsevol al·lusió al sexe, les drogues o la militància revolucionària ja fossin evidents, camuflades o imaginàries. Els seus informes, extrets per Valiño de l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares, són autèntiques joies, i algunes de les més resplendents són aquestes.

UN XIULET ENMIG D’‘AMERICAN PIE’ 3Només en tres ocasions, que li constin a Valiño, la censura va optar per superposar un xiulet a les expressions que considerava indesitjables. A més de Johny Cash i Pat Donovan, també va ser víctima d’aquesta pràctica la versió en single d’American pie. Quan Don McLean enumera els tres homes que ha admirat més, The Father, Son and the Holy Ghost, és a dir, The Big Bopper, Ritchie Valens i Buddy Holly, els tres músics que es van estavellar «el dia en què la música va morir», el censor va entrar en crisi amb la metàfora trinitària. Un xiulet inclement s’encarrega de suprimir la blasfèmia. 

DIU «PUTA», A MI TU NO M’ENGANYES 3Les discogràfiques, recorda Valiño, en ocasions intentaven enganyar el censor edulcorant les transcripcions de les lletres que els enviaven. A vegades colava, altres no. De Never been sold before, d’Alice Cooper, diu el censor: «En aquesta cançó no es pot fer concessió a la paraula whore que significa puta, res més. Diu el text: ‘no puc tornar a ser la teva vil puta’, i no ‘vil dona’ com diu la benigna traducció que envia la casa discogràfica». 

LES DONES NO PODEN TENIR PILOTES 3El cantant d’AC/DC Bon Scott va escriure She’s got balls, una cançó d’amor conjugal a la seva dona, en vies de separació però que va tenir el coratge de no moure’s del costat del seu llit quan va quedar en coma per un accident. «Senzillament és una expressió malsonant, perquè encara que es pot entendre com que és una noia valenta, en realitat el que diu és que té ‘pilotes’, cosa que significa en l’argot corrent que ‘té c...’. Val més denegar-la». 

AMB L’HOME ESPANYOL NO S’HI JUGA...  3Aretha Frankin va topar amb la censura amb Mister Spain. «Tant pel nom com pel contingut és una personificació d’Espanya. Hi ha frases sibil·lines. Mentre continuï l’equívoc d’anomenar-se aquest senyor Mister Spain continua sent denegable». Això de sibil·lines aniria pel parell de taronges de la lletra, però de convertir el jonqui de la lletra en una personificació del país... 

...PERÒ AMB LA DONA ANGLESA SÍ 3El 1968, Teddy Bautista ja feia gala d’un desvergonyiment considerable. El censor va frenar Get on your knees, de Los Canarios. «Agenolla’t, nena, i resa, resa, resa pel teu amor» era una imatge sexual bastant òbvia. Però Bautista va aconseguir capgirar el tema apel·lant a l’honor ferit del mascle hispànic. Segons ell, la cançó anava dirigida a una nòvia anglesa de sentiments hispanófobos, a qui un mascle espanyol humiliava posant-la de genolls. Va colar. 

EL «MAL COIT» DE DAVID BOWIE 3El tall Cracked actor del disc David live va caure fulminat pel seu contingut «obscè». A l’hora de posar un exemple, l’autor del comunicat de la censura va fer una traducció més aviat forçada dels versos finals de David Bowie. El «You sold me illusions for a sack full of cheques / You’ve made a bad connection ‘cause I just want your sex» es va convertir en «Em vas vendre il·lusions per un sac de xecs. M’has fet un mal coit, perquè jo necessito el teu sexe». 

UNA PRINCESA NO TORNA A CASA DE MATINADA 3El grup espanyol Doctor Pop va haver de tornar a gravar íntegrament el seu single Sofía. La protagonista de la cançó sortia de nit i tornava a casa sola de matinada. El 1975, amb la successió de Franco a la vista, no es podia jugar amb el bon nom de la dona del príncep Joan Carles. La cançó es va convertir en Lucía.

SER VERGE NO ÉS ESTRANY A ESPANYA, COMPTE 3Una de les cançons de la banda sonora de la pel·lícula Hair es va trobar amb unes objeccions inesperades. Parlava d’una «verge de 16 anys». ¿Quin problema hi ha? És necessari viatjar a la ment recargolada del censor per entendre-ho: «S’ha de suprimir perquè suposa una mentalitat segons la qual amb prou feines hi ha noies verges i pot contribuir a crear aquest mateix ambient a la nostra pàtria».

NO ENTENC QUÈ DIU, PERÒ PER SI DE CAS 3El verb explícit era perillós. Però si el censor no entenia per on anaven les coses, podia aplicar no la censura prèvia, sinó la censura preventiva. D’aquesta manera, sobre la composició Escape-Ism, de James Brown, va escriure: «Com el seu títol indica es tracta d’una cançó d’evasió, de llenguatge ambigu i desembastat, que no vol dir res i que pot dir tot el que li passi pel cap a qui ho escolta». A l’examinar Diddyboppin, de The J. Geils Band, el censor confessa que no ha trobat l’expressió a cap diccionari dels que ha consultat, però que li sembla «sospitosa» pel context. «A alguns els agrada suau, a uns altres dur. A alguns els agrada enterrar-lo al pati del darrere...», deia la lletra. Aquí va estar sagaç.

«ATACA LA CENSURA, NO COM A CENSURA» 3I per acabar. Algun atrevit productor discogràfic es va animar a enviar a la censura la cançó de John Mayall Mr. Censor. S’ha de ser inconscient. La lletra va acabar amb una ics que l’anul·lava del principi al final. Ofuscat, el censor no va encertar a expressar-se gaire clarament: «Cançó lleugera, que ataca la censura, no com a censura, sinó per limitar el que és censurable. De totes maneres per a Espanya resulta impròpia». H

...PERÒ AMB LA DONA ANGLESA, SÍ

El 1968, Teddy Bautista ja feia gala d'un descaro considerable. El censor va frenar 'Get on your knees', de Los Canarios. "Arrodíllate, nena, i resa, resa, resa pel teu amor" era una imatge sexual bastant òbvia. Però Bautista va aconseguir donar-le la volta al tema apel·lant a l'honor ferit del mascle hispànic. Segons ell, la cançó anava dirigida a una nòvia anglesa de sentiments hispanófobos, a la que un varón espanyol humiliava posant-la de genolls. Va colar. 

Notícies relacionades

Lia Kali, una carrera en alça

Un ‘mapa del temps’ de la contaminació de l’aire a Barcelona

DE L'AMOR PATERNAL A LA PEDERÀSTIA

El suspicaç censor va creure que en 'Memphis Tennessee', de Chuck Berry, amb la història d'un pare que intenta parlar amb la seva filla malgrat els inconvenients que interposa la mare, le estaven colant algo más sòrdid. "De contingut amorós dirigida a una nena de sis anys. Si qui canta és un nen, la cançó és innocent, però si qui canta és un jove, la cançó és denegable".