Sota la màscara de Fukushima

«El pitjor no és suar sota la màscara», segellada amb cinta, vestit amb dos uniformes especials, dos guants, casc…, «el pitjor és no poder rascar-te quan et pica el nas», afirma sorprenentment en una vinyeta Kazuto Tatsuda, pseudònim sota el qual s’oculta per explicar en un manga la seva experiència quotidiana durant els sis mesos que va passar el 2012 treballant en les tasques de reparació, neteja i desmantellament de la central nuclear de Fukushima. Ell és un dels 44.000 treballadors que han ajudat a pal·liar la crisi al Japó provocada pel tsunami de l’11 de març del 2011, del qual acaba de complir-se un lustre. El títol del còmic, Ichi Efu (Norma). En japonès, Ichi és el número 1, i efu, la lletra F: 1F, com anomenen els treballadors Fukushima 1.

    Tatsuda s’hi va oferir voluntari, admet, no per fer després un manga sobre això, sinó pel «sou elevat i la curiositat», a més de per l’«impuls altruista d’ajudar a les zones afectades» i comprovar si tanta alarma era certa. «No he tornat a Fukushima 1 des de la feina anterior, però vaig demanar a les empreses subcontractades que m’avisessin quan sorgís alguna tasca. Si em truquen tinc la intenció de tornar-hi», assegura avui per correu electrònic el dibuixant, malgrat que «no és un lloc segur ni agradable», escriu en una vinyeta. 

«NO EM PREOCUPEN ELS EFECTES» / Però el tema de les bones condicions econòmiques s’ha anat desmuntant pel camí, ja que la majoria dels treballadors cauen preses d’un entramat d’empreses contractades i subcontractades (fins a set en va comptar Tatsuda) per Tepco, la poderosa companyia propietària de la central. Per aquest motiu al final el sou que reben, una vegada descomptat el menjar i l’allotjament, és baix si a més es té en compte el perill al qual estan exposats. L’autor va acabar el contracte a l’arribar a la dosi límit de radiació per temps transcorregut, que anava sumant un comptador individual que tots porten sempre al coll. «No em preocupen gens ni mica els efectes que pugui provocar la radiació en la meva salut», afirma, però, confiat.    

Notícies relacionades

Fukushima, la vida no és igual

Homenatge silenciós al Japó a les víctimes del tsunami

SENSE ÀNIM CRÍTIC / A Ichi Efu, a més del seu nom real, Tatsuda canvia els d’altres persones i empreses per evitar ser identificat. Però el manga, sense cap ànim crític ni de ser una investigació periodística, descriu de forma objectiva i asèptica, i amb intenció més aviat documental, el seu dia a dia a Fukushima, com el procés de selecció de personal, l’arribada, l’allotjament, els desplaçaments per la zona contaminada, la rutina envoltada d’altes mesures de seguretat. Així, desgrana, per exemple, com triguen a vestir-se i desvestir-se per a vegades poder treballar tot just una hora al dia pels índexs de radiació acumulada.         

    Tatsuda veu ciutats fantasma envaïdes per la vegetació, vaques nascudes després del tsunami aparentment normals, se sorprèn davant «la normalitat» i les «bromes sobre sexe i apostes esportives» que fan els seus companys. Indicis que el porten a «desterrar idees preconcebudes». «S’han exagerat tant els danys a causa de l’accident de Fukushima i s’han donat pàbul a tants perills inexistents que estic absolutament consternat». Malgrat la seva opinió i el seu testimoni, cinc anys després molts japonesos segueixen sense poder tornar a casa seva i la població no ha deixat de témer les conseqüències de la radiació.