Fukushima, la vida no és igual

Cinc anys després del desastre nuclear de Fukushima, que es compleixen aquest divendres, molts pobles al voltant de la central de Daiichi encara semblen llocs fantasma. Fileres de bosses amb tones de terra contaminada s'amunteguen a l'aire lliure, a l'espera que les autoritats prenguin una decisió sobre el futur d'aquests residus. Al municipi de Minamisoma, a uns 30 quilòmetres de la planta nuclear, gairebé 5.000 treballadors enfundats en uniformes, amb guants i mascaretes, porten a terme una extensa tasca de descontaminació. Retiren materials i capes de terra contaminada, netegen superfícies, tallen vegetació.

La majoria dels mesuradors de radioactivitat que s'aixequen en diferents punts mostren avui xifres molt inferiors que fa cinc anys. Però 70.000 de les 150.000 persones que van deixar precipitadament casa seva quan el 2011 va esclatar la crisi encara segueixen lluny de casa. Algunes han refet les seves vides en llocs més allunyats de l'amenaça nuclear, i altres esperen en vivendes temporals que les autoritats aixequin les restriccions. Amb les feines de descontaminació bastant avançades, el Govern espera que la primavera del 2017 uns 50.000 evacuats de Fukushima puguin tornar a casa.

Crítiques a la falta de transparència

A Minamisoma són uns 14.000 els veïns que segueixen fora de les seves cases, situades en districtes més pròxims a la central atòmica. L'alcalde de la ciutat, Katsunobu Sakurai, afirma que l'objectiu és acabar la descontaminació d'aquí un parell d'anys, però reconeix que no té esperances que la vida torni a ser com abans a les zones més castigades pel desastre. Segons ell, la meitat dels evacuats no tornaran. "Encara que els experts diguin que les zones són segures, la gent desconfia", diu Sakurai, un polític que en el passat no ha dubtat a criticar amb duresa la falta de transparència del Govern central i de l'elèctrica TEPCO, propietària de la planta nuclear. "Govern i TEPCO pertanyen a un mateix clan, i cada un delega la responsabilitat en l'altre", afirma. Penjat del coll, l'alcalde porta un petit aparell per mesurar la radioactivitat acumulada. "Tots els nens de Minamisoma tenen un d'aquests aparells, i els adults també el poden sol·licitar", explica.

Els controls sanitaris són especialment estrictes entre els menors, que s'han de sotmetre a una revisió mèdica cada tres mesos per controlar les dosis de radiació acumulada i vigilar el risc d'aparició de càncer de tiroide. De moment no hi ha dades que permetin establir un vincle entre els casos de càncer a la zona i l'exposició a la radioactivitat, però el cert és que la por i la desconfiança han fet que moltes famílies amb nens hagin emprès una nova vida en zones més allunyades.

La carretera nacional 6 s'endinsa en la que al seu dia va ser declarada zona d'exclusió nuclear -i on ja s'han aixecat bona part de les restriccions d'accés- i passa a només 3 quilòmetres de la central. Als voltants de Fukushima Daiichi amb prou feines circulen uns quants camions i un parell de cotxes. Pel camí es veuen plaques solars, reflex de la nova aposta energètica de la zona, i banderes roses que assenyalen els llocs que s'estan descontaminant. Però el que més crida l'atenció són les enormes bosses negres de plàstic amb tones de residus contaminats que estan gairebé a tot arreu. La gran majoria s'amunteguen en immenses esplanades on diverses grues les col·loquen en files, unes sobre les altres.

Notícies relacionades

El Japó viu amb por els efectes de la radioactivitat

El tsunami que va qüestionar el renéixer nuclear

Les bosses contenen el resultat de les tasques de descontaminació: nou milions de metres cúbics de terra i materials radioactius. I el volum creix a mesura que avança la neteja. Cap municipi vol acollir aquestes deixalles radioactives, i per això el pla de construir unes instal·lacions temporals per emmagatzemar-les de moment està bloquejat, sense que es vegi una solució a curt termini per a aquest problema. A això s'hi suma el repte que suposa la neteja de les extenses zones forestals d'aquesta àrea de Fukushima, on es concentren elevats nivells de radioactivitat. Es tracta d'una tasca extremadament complexa i les autoritats encara estudien la manera d'emprendre-la.

En el front econòmic, l'agricultura i la ramaderia de la província han quedat seriosament ferides. Llocs com Minamisoma viuen avui principalment del sector serveis i de les activitats relacionades amb la reconstrucció. L'elèctrica TEPCO ha concedit elevades indemnitzacions, de fins a 800.000 euros per família, als que han hagut d'abandonar casa seva en un radi de 20 quilòmetres de la central. Altres que estan situades una mica més lluny han rebut indemnitzacions molt menors. I aquells que estaven més enllà dels 30 quilòmetres no tenen dret a compensació; encara que hagi sigut la por a la radioactivitat el que els va fer marxar, aquests habitants depenen dels seus recursos per construir una nova vida.