Oriol Perucho, ànima lliure de l''underground'

Hi va haver una escena, a la Barcelona dels anys 70, situada per sota del radar del propi 'underground' laietà, que en els últims temps ha despertat una creixent fascinació, i en la qual Oriol Perucho va exercir un paper destacat a través del seu grup de música improvisada, Perucho’s. El bateria barceloní havia reactivat la banda el 2011 i planejava noves gravacions quan un càncer de pulmó se l'ha emportat, aquest dissabte a la matinada, als 61 anys.

Va començar molt aviat: amb a penes 18 anys, el 1972, va crear Perucho’s seguint la màxima de l'experimentació, entre la música progressiva i el free-jazz, amb una formació heterodoxa: la guitarra de Jordi Graells i els saxos d'Oriol Pons de Vall i Albert Subirats. Fill de l'escriptor Joan Perucho, va mantenir aquesta actitud despresa, dissident, al llarg de la seva trajectòria. "Va ser, sobretot, una ànima lliure fins a l'últim moment", recorda Eduard Altaba, que va ser company de files a Tropopausa, a finals dels 70, i ja al nou segle, a Les Anciens.

A partir d'una mescla d'influències que cobria des del rock psicodèlic al jazz d'Ornette Coleman i Archie Shepp, Perucho’s va desenvolupar un so agrest i mutant, amb dissonàncies i cacofonies, propens a la idea de l'esdeveniment únic, que no sempre va ser comprès en l'entorn musical barceloní. Com recorda Altaba, encara sorprès i una mica divertit, "una vegada, a l'antic Zeleste, els van demanar que no toquessin més; que els pagaven igualment l'actuació però que fessin el favor de parar".

A CANET AMB PAU RIBA

Notícies relacionades

Fito Páez: «Després del fracàs de les esquerres, el món està brutalitzat i tirant a la dreta»

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

Perucho’s es va moure en l'ambient llibertari, va acompanyar Pau Riba al Canet Rock de 1977 i dos anys després va publicar el conegut com disc vermell, la gravació del qual es va finançar amb ajudes d'amics i fans, avançant-se a l'actual concepte de micromecenatge. Un dels mals de l'època, l'heroïna, estava causant estralls al grup i va acabar amb les vides de Graells i Subirats. Oriol Perucho es va embarcar en nous projectes, primer Tropopausa i, més tard, Koniec, amb el també desaparegut Joan Saura i Xavier Maristany, i Moisés Moisés, així com col·laboracions amb Pascal Comelade i Accidents Polipoètics. Amb Saura es va retrobar a Les Anciens i en un projecte efímer, Cebo’s Enrique, amb Cabo San Roque.

La reedició, el 2011, del primer disc de Perucho’s va conduir al retorn del grup, transformat en trio amb Pons de Vall (teclats) i Enric Cervera (contrabaix). Un nou treball, '2014', va reanimar aquell segell artístic impredictible amb unes formes noves que, per al bateria, "seguien sonant a Perucho", assenyalava a aquest diari fa una mica més d'un any en un entrevista mantinguda a la seva casa i estudi, uns baixos de l'Eixample plens de discos i llibres. Perucho’s seguia endavant, però els problemes de salut del seu líder, fumador persistent, es van imposar al seu camí. El llibre 'La ciudad secreta' (2013), de Jaime Gonzalo, el reivindica en el context d'aquella escena misteriosa que va inventar sons insòlits a la Barcelona dels 70.