Lax'n'Busto, més enllà del rock'n'roll

La frase "som una banda de rock’n’roll" expressa des de sempre l'essència de Lax’n’Busto. "És el nostre ADN", confessa el seu baixista, Jesús Rovira. Però amb el disc 'Simfònic', fa cinc anys, el grup del Vendrell va descobrir que "hi ha vida" més enllà dels seus confins. "En realitat ja ho sabíem, però aquesta experiència ens va permetre viure-ho a fons treballant noves sonoritats", explica el músic en vigílies del concert orquestral que Lax’n’Busto oferirà al Palau aquest dimarts (21.00 hores), dins del Banc Sabadell Festival Mil·lenni.

Una actuació en què la banda recupera un format que tenia adormit i en què juga un paper destacat Joan Albert Amargós, autor de bona part d'aquests arranjaments que porten el grup a inèdits territoris melòdics. "Ell va ser la clau del projecte", subratlla Rovira. Com llavors, Amargós els acompanyarà a l'escenari, dirigint una orquestra de cambra d'una vintena de músics, cordes i metalls, format que els obre un horitzó de registres i inflexions. "Una orquestra pot ser poderosa i delicada alhora, i passar del zero al cent en un compàs", destaca el baixista en al·lusió a uns contrastos bruscos que, apunta, "els Pixies van agafar de la música clàssica".

En el seu bagatge se situen "tant els Beatles i Bowie com Bach i Beethoven", si bé confessa que el membre de Lax’n’Busto amb més formació acadèmica és Cristian G. Montenegro, que "va estudiar la carrera de guitarra clàssica". Si el 2011 van presentar 'Simfònic' al Liceu, aquesta vegada ho faran al Palau, sala on actuen per primera vegada i que Rovira considera "el temple de la música a Barcelona", associat a molts concerts als quals ha assistit com a espectador, "de Michael Nyman a Lou Reed, passant per Chick Corea o Paco de Lucía". El repertori incorporarà aquesta vegada una peça, 'No has marxat', del seu últim disc, 'Tot és senzill' (2013).

30è ANIVERSARI

Notícies relacionades

La Barcelona dels prodigis literaris

Fito Páez, salvatge i refinat

Lax’n’Busto complirà 30 anys el 2016, però no oferirà un ‘tour’ específicament commemoratiu perquè, apunta Rovira, els aniversaris els fan vertigen i perquè el seu cantant, Salva Racero, va entrar en la formació fa una dècada. "Celebrar amb ell un 30è aniversari seria una mica incoherent", reflexiona. Però seguiran de gira fins a l'octubre i després faran una "parada indefinida per prendre distància" i preparar un nou disc. El seu vocalista original, Pemi Fortuny, es va unir a diversos membres de Lax’n’Busto (entre els quals no va figurar Rovira) a la Banda Impossible, en l'últim Canet Rock, una situació "única" que no tindrà continuïtat. "No hi ha intenció ni per la seva part ni per la nostra".

Rovira té una vida paral·lela com a responsable de l'estudi La Casa Murada, al Penedès, treballant "com a enginyer de so o endollant cables" per a artistes com Adrià Puntí, Els Pets, Love of Lesbian, Quique González… Una posició que el reforça com a observador de l'escena, ara amb aquests grups que dominen les festes majors a cop de rumba i revetlla mestissa. Rovira s'ho pren amb calma i no escatima elogis. "Són músics que toquen molt bé, el més tonto ha anat a l'Esmuc, i han nascut en una època en què saben que han d'espavilar-se per poder guanyar-se la vida amb la música", assenyala. En altres temps, va ser aquest públic adolescent el que va fer famós els ‘Lax'n’. "¡I els Beatles, mentre els adults se'n reien!", exclama, i afegeix una conclusió. "La gent jove sempre ha sabut captar en la música una cosa que els altres no capten".