Quatre aventures en tres continents

‘Americanus’: Martí Zuviría i la guerra yama

En el primer dels quatre episodis de 'Vae victus', 'Americanus', Martí Zuviría s’escapa pels pèls de Barcelona i va a parar a Carolina del Sud, on és fet captiu pels indis yama i participa en la guerra d’aquests contra els britànics el 1715. «És apassionant. M’anava perfecte posar Zuviría en una guerra en què els indígenes estan a punt de guanyar», diu Albert Sánchez Piñol. El líder yama és un cacic, Caesar, que en la realitat va tenir un paper una mica diferent. Però el conflicte va ser tan enrevessat que l’escriptor ha preferit «simplificar una mica».

‘Hispaniensis’: Carrasclet i Berwick el 1719

El 1719 es giren les tornes. Felip V desafia Europa, intenta recuperar Itàlia i França el fa passar per l’adreçador. 8.000 catalans se sumen a la campanya. Martí Zuviría acaba tornant a trobar-se amb el duc de Berwick, que ara promet als catalans que recuperaran les llibertats (mentint, és clar), i Carrasclet, líder guerriller. ¿Heroi o bandoler mitificat? «Té els seus detractors, però no hi ha fonts que et diguin que era un xoriço. La gràcia del relat era el pacte fàustic entre Carrasclet i Berwick».

‘Magna parens’: Frederic II de Prússia i una venjança

Notícies relacionades

Albert Sánchez Piñol: "El 12 de setembre del 1714 no s'ha explicat"

El Sónar arrenca amb flamenc explorador i house amb pedigrí

Un indici del futur que li espera a Martí Zuviría, fent salts per les corts de l’Europa del segle de les Llums fins a acabar dictant les seves memòries a la Viena del 1789. Aquí coneix Frederic II de Prússia, el 1730, i el seu suport li permet tornar a introduir-se a Barcelona per cobrar-se una cruel venjança pendent des del 1714. «Frederic el Gran és un personatge apassionant: és un intel·lectual, escriu molt bé, és homosexual i el seu pare per curar-lo executa el seu amant davant seu, i acaba sent el gran conquistador d’Europa», explica Sánchez Piñol.

‘Australis’ amb el capità Cook a Nova Zelanda

El 1768, amb 70 anys, Martí Zuviría s’embarca en l’expedició del capità Cook per observar el trànsit de Venus des de Tahití. L’experiment és un fracàs però descobreixen Nova Zelanda. «L’últim episodi podria no haver-lo posat, però Cook sempre m’ha apassionat. Els del XVIII eren tan diferents dels exploradors del segle XIX, que s’obrien pas a trets…», explica el novel·lista. «M’anava bé acabar amb Zuviría abandonat en una platja bàrbara. I ja tinc programat –afegeix Sánchez Piñol– com el salven: poc després va passar per allà un francès, i me’l puc emportar a Amèrica…».