El 5 de novembre arribarà a les llibreries un inèdit de Pío Baroja

El món de la cultura està de celebració amb l'aparició d'una novel·la inèdita de Pío Baroja, Los caprichos de la suerte, un manuscrit que es guardava com un tresor a Itzea, la casa familiar dels Baroja a Vera de Bidasoa (Navarra) i que veurà la llum el 5 de novembre.

Publicada per Espasa, amb pròleg de José Carlos Mainer i amb una tirada inicial de 15.000 exemplars, Los caprichos de la suerte està ambientada en la guerra civil i va ser escrita per l'autor d'El árbol de la ciencia entre 1950 i 1951.

Es tracta de la tercera d'una sèrie de novel·les que Pío Baroja titula genèricament com Las saturnales i amb un protagonista -àlter ego- de l'autor, Luis Goyerna, un periodista que fuig de Madrid en plena guerra i passa per Conca cap a la "València vermella" per després arribar a París i allà pensar si s'atreveix a fer el salt a Amèrica.

"Aquesta és l'última novel·la inèdita de Pío Baroja. Ja no hi ha cap material literari més; tret d'algunes semblances, assajos o escrits solts que aniran sortint", comenta Pío Caro-Baroja, renebot de l'escriptor, a la casa familiar d'Itzea, on ha rebut un grup de periodistes per mostrar-los l'original de l'obra.

Un tresor mecanuscrit amb afegits de centenars d'anotacions de l'autor i que es trobava en una carpeta en tons grisos i lligada per cintes vermelles que deia: "Carpeta número 10. Pío Baroja. Novelas de guerra. Los caprichos de la suerte III Parte (A la desbandada)".

La novel·la va ser catalogada el 1972 per Pío i Julio Caro-Baroja, els nebots de l'autor d''El árbol de la ciencia', però es va quedar allà, fins avui, per diferents raons esperant millors moments, detalla el renebot de l'autor de la Generació del 98.

"Aquesta novel·la forma part de la trilogia de la guerra civil espanyola que va començar a escriure el meu oncle avi el 1949 i que es titula 'Las saturnales'. Primer es va publicar 'El cantor vagabundo' i el 2006, 'Miseras de la guerra', que abans no havia passat la censura franquista i que aprofitant el 50è aniversari de la mort del meu oncle en aquest any es va publicar", explica.

La novel·la recull el testimoni directe de Pío Baroja, a través de Luis Goyena i Elorrio, un metge (com l'autor) llicenciat en Filosofia i Lletres i periodista d'ofici.

Pío Baroja va tenir un altercat a Vera de Bidasoa, en zona nacional, on el va atrapar la guerra, el juliol del 36, amb les tropes carlistes, que van estar a punt d'afusellar-lo, i va estar empresonat uns dies. Quan va sortir va fer l'equipatge i se'n va anar a França i es va instal·lar a París amb tots els exiliats, amb Ortega i Azorín, fins que van arribar els alemanys i va tornar a Espanya. Per això al llibre l'escriptor mostra les seves preocupacions pel futur d'Espanya, comenta l'hereu, que custodia el seu llegat amb la seva família.

"Va estar buscant l'equidistància. Era antirepublicà, no creia en la República ni en els polítics i no li agradaven tampoc els nacionals. 'Ni els blancs ni els vermells', deia. Mostra, això sí, una posició inequívoca contra el nazisme", subratlla Pío Caro-Baroja.

"Pensava que Espanya necessitava un canvi i no li agradava la violència. Va ser una persona independent i justa i també arbitrària, de fílies i fòbies. Mai va estar tampoc imbuït per un esperit religiós", recalca el renebot de l'autor a la casa familiar que alberga el tresor de la biblioteca de Pío Baroja i Julio Caro-Baroja, amb més de 20.000 volums.

Una casa museu que pot ser visitada i consultada per investigadors i que conté, a més, desenes de pintures, gravats, entre ells, el quadro que Picasso va fer de Pío Baroja o l'esquelet del cap d'un ós antiquíssim, regal de Hemingway a l'autor de 'La busca'; o tot l'arxiu amb els diaris de Caro-Baroja.

Notícies relacionades

Com podem posar l’algoritme al servei de l’empatia

De la tornada de ‘Miércoles’ a ‘Alien: Planeta Tierra’, les sèries de l’estiu

A 'Los caprichos de la suerte', que aviat també serà publicat a la col·lecció dels clàssics d'Austral en tapa tova, l'escriptor parla de la violència, l'exili, la naturalesa humana, les arts, la vida urbana o de la crisi de la novel·la i de la literatura.

"El rescat de l'última novel·la que compon la trilogia 'Las saturnales' hauria de ser una notícia destacada en la història de les lletres contemporànies al nostre país...", deixa escrit José Carlos Mainer al pròleg del llibre, que suposa tot un esdeveniment aquesta tardor.