El tardeig s’expandeix per locals de tot tipus amb (i sense) permisos d’Interior i amb queixes de l’oci a Catalunya

Les federacions Fecasarm i Fecalon han sol·licitat a la Generalitat i els Mossos d’Esquadra que posin límit a l’activitat irregular. Fecalon emfatitza que «l’oci està atrapat entre la llei i la competència deslleial», perquè veuen el sector «asfixiat per les obligacions legals i desbordat per la permissivitat institucional». Consideren que la situació és «crítica» per a discoteques, bars musicals, sales de concerts i cafès teatre perquè assumeixen fortes inversions en requisits tècnics, legals i fiscals.

Des del departament d ’Interior admeten un augment de l’oferta, que inspeccionen sobretot si hi ha denúncies prèvies. Portaveus de la conselleria remarquen «la dificultat d’assignar el concepte» tardeig a establiments heterogenis i sotmesos a regulacions també diverses. Tot i així, la Generalitat «detecta un cert increment de l’interès per aquesta franja horària». El principal rastre administratiu és un nombre més elevat de sol·licituds d’autorització per realitzar activitats de caràcter extraordinari en locals que no es dediquen usualment a l’oci nocturn, «de manera molt destacable en l’àmbit de Tarragona».

Fonts de la Generalitat distingeixen el boom informal de l’activitat de tardeig que realitzen sales d’oci estables (discoteques, sales de ball i sales de festes) amb caràcter ordinari, ja que tenen la possibilitat d’obrir en horari de tarda i fins a la matinada. Simplement han obert al públic en un horari més ampli, sense necessitat d’un «títol habilitant». En canvi, els locals que no disposen de permís permanent per a alguna de les activitats que inclouria la seva proposta de tardeig han d’iniciar una tramitació administrativa.

Desenes de convocatòries cada setmana

Els ‘flyers’ digitals que corren per xarxes socials donen compte de nombroses convocatòries cada cap de setmana: bars, restaurants, escoles de ball, gimnasos, clubs de pàdel, hotels i fins i tot parcs urbans es converteixen en punts de trobada per a festes, balls, música i copes en horari de tarda. En alguns casos les concentracions de gent són massives. A Barcelona, l’Ajuntament ha imposat un control més gran d’aquestes pràctiques, amb precintes i sancions en alguns locals dels carrers de Tuset i Enric Granados, i prohibicions en alguns espais públics, però en altres municipis se celebren regularment sense gaires obstacles.

És el cas d’establiments situats en zones aïllades de localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona i de la resta del territori català. Per exemple, restaurants rústics del Vallès Occidental realitzen convocatòries amb ‘dj’ que aglutinen les tardes dels dissabtes centenars de persones. Les patronals de l’oci recorden que els establiments de pública concurrència poden realitzar extrordinàriament 12 festes a l’any, però prèvia comunicació i autorització del municipi corresponent. En alguns casos les convocatòries són contínues i els comptes no surten, es queixa el sector, que a més remarca que en aquestes festes puntuals s’haurien igualment acatar condicions de seguretat, evacuació, vigilància, prevenció d’incendis, insonorització, accés de menors i compliment d’aforament que moltes vegades no es donen. «En alguns espais estan entrant mil persones quan el seu aforament és molt menor», assenyala l’advocat i secretari general de la Fecasarm, Joaquim Boadas, que remarca que també són necessàries pòlisses de responsabilitat civil, entre molts altres requisits.

Control difícil

Una altra tàctica habitual és promoure-les en diferents espais rotatius per no superar la dotzena anual a cada escenari, i arriben a celebrar-se en hípiques, assenyala la mateixa patronal. Ha notificat la situació tant a l’àrea d’Espectacles del Departament d’Interior i Seguretat Pública, com a la unitat central d’aquest àmbit dels Mossos d’Esquadra. El sector tem que hagi de produir-se una desgràcia en alguna de les celebracions perquè s’imposi més control.

Des de Fecalon, Fernando Martínez, director dels seus serveis jurídics i secretari general, afegeix que aquestes 12 possibles convocatòries «s’han convertit en una martingala per a molts espais no regulats». També lamenta que hi ha diferents interpretacions sobre aquesta figura, que comporten «desigualtat territorial i discrecionalitat administrativa». I posa sobre la taula les activitats municipalsimpulsades en algunes localitats, on es programen concerts, ‘dj’ i barres «sense els mateixos controls» que s’exigeixen al sector privat.

Notícies relacionades

Enerida Isuf: «El risc és que en 10 anys no quedi cap gitano a Gràcia»

Una vintena de mercats de la província de Barcelona tenen més parades tancades que obertes

Aquesta proliferació de tardeigs, en alguns casos irregulars i en d’altres simplement amb menys exigències que les que s’apliquen a l’oci reglat, arriba en un moment de cansament en el sector. Fa anys que espera una nova llei d’espectacles i un catàleg d’activitats i horaris que s’ajusti als nous temps. La Generalitat no ha assumit encara aquesta promesa i les xifres de l’oci preocupen les patronals.

La Fecalon ja va alertar el 2023, segons un estudi de la Diputació de Barcelona, que la província sumava poc més de 600 locals d’oci nocturn repartits en 119 municipis, mentre que el 192 no comptaven amb cap opció. La concentració del 76% en només 31 municipis agreujava la situació, per la cobertura «insuficient» per a la demanda. Aquest dèficit abona ara l’auge de tardeigs i festes informals que han conquerit milers de joves i usuaris de mitjana edat.