De la tornada de ‘Miércoles’ a ‘Alien: Planeta Tierra’, les sèries de l’estiu

Lluny queden els temps en què estiu equivalia, en termes de sèries, a sequera d’estrenes i abundància de reposicions per a migdiades pesades. Les plataformes ja diversos anys que reserven per a la canícula alguns dels seus títols importants de l’any; una desestacionalització de l’oferta que obliga a emportar-se algun dispositiu a les vacances o ajuda a fer que les no-vacances siguin millors. A continuació, una desena de propostes que confirmen que les sèries també són per a l’estiu.

‘Olympo’ (Netflix, 20 de juny)

Una espècie d’Élite traslladada a l’entorn de l’esport d’elit, aquesta sèrie de creació catalana es desenvolupa en el fictici Centre d’Alt Rendiment Pirineu, on els millors atletes del país entrenen per ser gairebé sobrehumans. Entre ells hi figura l’Amaia (Clara Galle), capitana de la selecció nacional de natació artística i referent de superació constant; almenys fins que la seva millor amiga, la Nuria (María Romanillos), la deixa enrere per primera vegada. Comença així una misteriosa intriga desdoblada en relat iniciàtic sobre l’amor, l’amistat i el descobriment d’un mateix.

‘The Bear’ (temporada 4) (Disney+, 26 de juny)

Després d’una tercera temporada de transició, aquesta quarta promet més intensitat narrativa i menys voltes al voltant d’idees ja ben explorades. En els nous episodis, el restaurant de l’atabalatCarmy (Jeremy Allen White) pateix problemes de flux de caixa i l’ascendent xef Sydney Adamu (Ayo Edebiri) considera alternatives de futur. Tot i que no s’anuncia com la temporada final, costa saber com se les arreglaran per rodar-ne una cinquena, atesos els creixents compromisos cinematogràfics del seu repartiment. White serà Springsteen a Deliver me from nowhere; el seu cosí (entre cometes) a la sèrie, Ebon Moss-Bacharach, és la Cosa de Los 4 Fantásticos: primeros pasos.

‘Smoke’ (Apple TV+, 27 de juny)

Una de les millors sorpreses del 2022 va ser Encerrado con el diablo, aquell thriller claustrofòbic sobre un (veritable) narcotraficant empresonat a qui es va prometre la llibertat a canvi del compliment d’una missió perillosa. El seu creador, Dennis Lehane (l’autor de les novel·les en què es van basar Mystic River i Adeu, nena, adeu), i el seu protagonista, Taron Egerton, tornen a formar equip en una altra història fosca basada en un cas real (el nom del qual no direm per no revelar una sorpresa primerenca). Un investigador d’incendis (Egerton) i una inspectora de policia (Jurnee Smollett) segueixen la pista de dos piròmans en sèrie en una comunitat del Pacífic Nord-oest.

‘El juego del calamar’ (temporada 3) (Netflix, 27 de juny)

Tot i que ja no hi havia factor sorpresa i la conversa virtual va ser una mica menys intensa (en part perquè amb l’anterior estàvem en dies de pandèmia), l’sleeper sud-coreà de Netflix va arrasar novament amb la seva segona temporada, que segons les dades de la plataforma va acumular 68 milions de visionaments en una sola setmana i va superar així el rècord de 50,1 milions de Miércoles, temporada 1. Arribem a la tercera i última temporada una mica exhaustos, demolits espiritualment per la foscor exacerbada dels anteriors episodis. Però també amb intriga per saber quins seran els últims girs salvatges d’aquesta visió (no tan) exagerada de la vida sota el tardocapitalisme.

‘Adults’ (Disney+, 2 de juliol)

Els intents de capturar la màgia de Friends i de passada actualitzar la proposta no sempre surten bé, però de vegades sí: ¿recorden Happy endings i New girl? Dècada i mitja després de l’arrencada de totes dues, Adults esprem la fórmula dels guapos-però-desastrosos-amic-a-la-vintena des de la perspectiva de la Generació Z. L’entranyable Samir (Malik Elassal) ha acollit a la seva llar d’infància la Billie (Lucy Freyer), l’Anton (Owen Thiele) i l’Issa (Amita Rao) i al nòvio canadenc d’aquesta última, el Paul (Jack Innanen), pel que sembla un dels millors personatges. Aviso per als despistats amb el control parental: els acudits poden al·ludir a qüestions de drogues, masturbació o suïcidi.

‘Sin medida’ (Netflix, 10 de juliol)

Lena Dunham, creadora de la mítica Girls, s’ha unit al seu marit Luis Felber i els productors de Love, actually i Notting Hill per posar en marxa aquesta comèdia romàntica sobre una novaiorquesa (Megan Stalter) que, després d’una ruptura dolorosa, es dirigeix a Londres a la recerca d’una altra vida, una semblant a una romcom britànica. El fabulós repartiment inclou Will Sharpe (com el músic amb què la nostra protagonista estableix una complicada connexió), Andrew Scott, Adèle Exarchopoulos, Richard E. Grant, Andrew Rannells, Stephen Fry o la mateixa Dunham.

‘Superestar’ (Netflix, 18 de juliol)

Entre les sèries espanyoles previstes per al 2025, una s’emporta clarament el premi a la més intrigant: aquesta crònica de la irrupció cultural de la cantant Yurena, donada a conèixer com a Tamara, a càrrec de l’inquiet Nacho Vigalondo, el director nominat a l’Oscar pel curt 7:35 de la mañana. Al costat de la Yurena d’Ingrid García-Jonsson, veurem el Leonardo Dantés de Secun de la Rosa o el Paco Porras de Carlos Areces. "A Superestar hem volgut comprendre, humanitzar i respectar una sèrie de personatges normalment maltractats, i pel camí hi hem abocat un munt de fantasia, màgia i bogeria que no s’assembla a res que hàgim vist", ha declarat Vigalondo.

‘Miércoles’ (temp. 2, part 1) (Netflix, 6 d’agost)

La seva primera temporada i, sobretot, aquella coreografia viral van acabar d’aixecar a l’estrellat Jenna Ortega, figura clau per a la Generació Z. També ens va recordar que Tim Burton encara podia dirigir coses harmòniques i amb el seu millor encant sinistre. Segons els showrunners Alfred Gough i Milers Millar, aquesta nova entrega tindrà un misteri "més complex" i un món "més ampli" on tindran cabuda nous personatges encarnats per ni més ni menys que Steve Buscemi, Billie Piper o Lady Gaga. Per acabar de conèixer tots els seus secrets, caldrà esperar al 3 de setembre, quan s’estrenarà la seva segona meitat.

‘Alien: Planeta Tierra’ (Disney+, 13 d’agost)

El guionista i productor Noah Hawley ha donat ja sobrades mostres de la seva capacitat per expandir mons que crèiem conèixer. Ho va fer en l’agosarada Fargo o en l’una mica infravalorada Legión, lectura personal del món de la Patrulla X. Ara aplica la seva rica visió dramàtica, conceptual i narrativa a l’univers Alien, que ens presentarà dos anys abans dels esdeveniments de la primera pel·lícula. Després de l’impacte d’una misteriosa nau contra la Terra, la jove Wendy (Sydney Chandler) i altres híbrids (robots humanoides amb consciència humana creats per la Weyland Corporation) s’enfronten a estranyes formes de vida, xenomorfs inclosos.

Notícies relacionades

Com podem posar l’algoritme al servei de l’empatia

‘Russalka’ passa de sirena a ballarina

‘Amanda Knox: Una historia retorcida’ (Disney+, 20 d’agost)

La història d’Amanda Knox, jove nord-americana acusada i condemnada (i després absolta) de l’assassinat de la seva companya de pis a Itàlia, ha sigut explicada en diverses ocasions, també des de la ficció; recordem El rostro de un ángel, de Michael Winterbottom. Aquesta versió dramatitzada compta amb la mateixa Knox com a productora i, més important, l’excel·lent Grace Van Patten (Tell me lies) en el paper protagonista (que abans havia d’interpretar Margaret Qualley), acompanyada a més per Sharon Horgan en el paper de la seva mare, Edda Mellas. És a dir, potser aprenem poques coses noves, però l’espectacle interpretatiu està assegurat.