El malson d'adoptar

Coneixíem la directora Daniela Féjerman principalment pel seu treball en el terreny de la comèdia gràcies a pel·lícules com A mi madre le gustan las mujeres (2002) o Semen, una historia de amor (2005). No obstant, ara, a La adopción, s'endinsa en el drama, tant íntim com social, per narrar una història basada en la seva pròpia experiència personal. «Tenia la necessitat d'explicar-ho, ja que va ser tot un procés que em va marcar profundament», diu Daniela Féjerman a EL PERIÓDICO després de la projecció de la pel·lícula a la Secció Oficial de la Seminci. «Vaig adoptar un nen a Ucraïna i va ser una espècie de conte de Nadal explicat per Kafka, un autèntic malson».

MISÈRIA HUMANA / A la cinta, un matrimoni viatja a un país de l'Europa de l'Est per adoptar un nadó que hagi quedat orfe. Sap que pel camí haurà d'anar deixant una reguera de diners, ja que el mateix sistema i els tràmits legals són costosos. Però no sap que haurà d'enfrontar-se a la picaresca, a la corrupció del sistema i a diversos dilemes d'una incòmoda envergadura moral, com el de rebutjar nens amb malalties incurables. «El que m'agrada d'aquesta pel·lícula és que és políticament molt incorrecta», afirma Nora Navas, protagonista del film juntament amb Francesc Garrido. «Gairebé tots els elements que hi apareixen fan rumiar molt, generen preguntes sobre si està bé o malament el que fan els uns i els altres. En realitat, parla una mica de la misèria de l'ésser humà i de com tot s'acaba convertint en negoci».

Navas i Garrido formen parella en la ficció (tornarem a veure'ls a la Seminci en una altra pel·lícula catalana, L'artèria invisible, de Pere Vilà i Barceló). Tots dos reconeixen que es van complementar a la perfecció a l'hora d'interpretar aquests personatges que lluiten desesperadament per assolir un objectiu comú, ser pares, però que pel camí hauran d'enfrontar-se a una sèrie de complicacions que acabaran posant en perill els fonaments de la seva relació. «A vegades s'ha d'ensorrar tot per tornar-ho a construir. Quan comença la pel·lícula, ells creuen que és el final del seu viatge, però en realitat és el principi», continua Navas. «Vam intentar que la parella tingués un bagatge previ, que es notés que havien passat junts per moltes coses fins a arribar allà».

Notícies relacionades

El cine iranià arriba a la Seminci amb crítica i autocensura

«Seria meravellós veure Raphael convertit en Hannibal Lecter»

El film (que s'estrenarà el 13 de novembre), es va rodar a Lituània i gairebé tots els actors que hi apareixen són d'aquesta nacionalitat, així com part de l'equip. «Va ser una experiència molt intensa -diu Féjerman-, perquè com que estàvem en un territori desconegut, ens vam unir entre nosaltres molt més».

El fet que estigui basada en una vivència real de la mateixa realitzadora aporta a la pel·lícula un plus d'autenticitat i una càrrega emocional més forta i genuïna. «Em va enamorar la història, la veritat que desprenia, la seva valentia descarnada», reconeix Nora Navas. «Ningú hauria de passar per aquest calvari per tenir un fill», culmina Féjerman.