Anar al contingut

«Fins als 30 no vaig veure les coses tal com són»

LUIS TROQUEL
BARCELONA0

En 12 anys de carrera aquest asturià ha passat de rumber amb rastes a cantautor rocker per a tots els públics, de protagonitzar sonats escàndols a redimir-se com a aclamat coach en la primera edició de La Voz. Des d'aleshores, Melendi és un dels grans quan es parla de poder de convocatòria. Queden escasses entrades a la venda per al concert que aquesta nit el porta al Palau Sant Jordi, i als seus voltants hi ha des de dimecres grups de joves acampats per poder veure'l des de les primeres files. Presentarà el seu exitós setè disc, Un alumno más.

-Al final del single La promesa evoca l'èxit When a man loves a woman, i just en ple llançament va morir el seu mític artífex, Percy Sledge.-Va ser una sensació estranya, perquè just jo estava escoltant per la ràdio La promesa, i poso el telediari i m'assabento de la seva mort. No crec que hagi sigut d'escoltar ell la meva versió, seria traumàtic per a mi... Bromes a part, la notícia lògicament em va entristir, perquè era un grandíssim artista.

-Sorprèn que hagi fitxat el productor colombià Julio Reyes.-Tenia ganes d'un canvi. No en la intenció de les lletres, però sí en el so. I ha sigut un honor treballar amb un productor tan reconegut a Llatinoamèrica i compartir les cançons amb una visió diferent, perquè jo sempre n'havia sigut molt recelós. Sempre feia una preproducció en el meu estudi amb el meu Pro Tools, bastant definida ja.

-¿També hi ha canvis en l'espectacle que presenta al Sant Jordi?-Per a nosaltres són tres passos endavant. Parlant vulgarment: ens les hem gastat. No és un xou en què simplement cantem les cançons, sinó un espectacle de 2 hores i 40 minuts amb escenografia i diferents situacions, ambientades en un col·legi.

-A la portada del disc surt amb uniforme escolar. ¿De petit en portava?-No, no... (rialles). De col·legis d'uniforme, per sort, no en vaig trepitjar.

-A la cançó Septiembre narra una tòrrida aventura amb una professora.-Però és autobiogràfica només a mitges. És cert que em vaig enamorar d'una professora, però no va arribar a més.

-¿El seu sonat pas pel programa La Voz va rejovenir el seu públic?-Jo sempre he tingut un públic bastant ampli pel que fa a edats. No crec que La Voz augmentés aquesta diversitat, tot i que sí que em va ajudar a entrar en moltes més cases. Va aconseguir que moltíssima gent em veiés d'una altra manera. Potser perquè jo quan era més jove era una mica gamberro, això no ho nego, per les meves accions extramusicals hi havia gent que fins llavors ni tan sols considerava escoltar la meva música.

-En una altra nova cançó diu: «Yo ya no puedo hacer rumba porque mi vida ha cambiado / y si me tocan las palmas, me da miedo mi pasado».-Sóc una persona que sempre ha reconegut quins han sigut els seus errors, que a aquestes altures de la seva vida creu que es coneix bastant bé, i que s'adona que hi ha situacions en les quals no pot estar.

-¿Llavors no cantarà himnes com Caminando por la vida?-Aquesta sí, i bastantes altres, però hi ha cançons que vaig fer amb 18 anys que ara, amb 36, no podria defensar. No és que no m'agradin, però ja no estic d'acord amb el que deia en lletres com Vuelvo a traficar o Mesías de Vallecas. Seria incoherent.

-Per més que gravi per a una multinacional segueix mantenint Carlito, el segell propi amb què va començar.-Va ser una empresa que vaig muntar amb Javier Valiño, al no trobar cap companyia que volgués publicar el meu primer disc. I quan arribes al públic de manera tan independent, el tracte amb una multinacional és molt diferent. Jo sempre he tingut potestat per fer i desfer. O sigui, que tant els meus errors com els meus encerts depenen només de mi.

-Tot i l'èxit amb què va començar ¿S'imaginava que a aquestes altures multiplicaria la seva popularitat?-Va coincidir amb una època que treballava molt també a nivell personal per intentar entendre què em passava: ho tenia tot a la vida i alguna cosa em fallava. Va ser una època una miqueta difícil. Sempre dic que dels 20 als 30 anys no els vull ni regalats. A partir dels 30 és quan vaig començar a veure les coses com són en realitat.

Temes: Melendi Música