Intensitat entre reixes

Abans de rodar Invencible a les ordres d'Angelina Jolie, el jove actor Jack O'Connell va cridar l'atenció com a protagonista de Convicto (Starred up), intens drama carcerari de David Mackenzie que acaba d'arribar, per fi, a les nostres cartelleres, després de passar gairebé secretament per l'últim festival de Sitges.

O'Connell interpreta Eric, un delinqüent juvenil traslladat a la presó adulta pels seus brots de violència. Mentre el psicòleg encarnat per Rupert Friend (Homeland) intenta reconduir al temperamental Eric, aquest es retroba a la presó amb el seu pare, Nev (Ben Mendelsohn), també convicte, també violent.

Convicto no és una altra pel·lícula de presons. Al director David Mackenzie el que el va atraure del guió, explica, va ser «el sentit de l'autenticitat i el desafiament de les expectatives». El guionista Jonathan Asser es va basar en les seves pròpies experiències com a terapeuta en una presó per escriure aquesta història de pare-fill amb paisatge intens. Ell i Mackenzie van treballar mà a mà tot el temps. «Era molt important que maximitzéssim el seu coneixement d'aquest món i que ell fos present durant tot el rodatge. Per mi era essencial ser fidel a la realitat del món que intentàvem retratar».

Als seus films anteriors, Mackenzie no havia lluitat tant pel realisme com pel romanticisme. Young Adam (2005), Hallam Foe (2007) o Perfect sense (2011) eren pel·lícules amb un marcat sentit líric i gairebé menyspreu per la versemblança. Convicto és una altra cosa. «En aquesta ocasió sentia que la pel·lícula havia de semblar tan autèntica com fos possible», afirma Mackenzie. «Sí, ha suposat una mena de canvi de sentit per a mi. Ara sóc un realista renascut».

 

Notícies relacionades

Jordi Hurtado, reconegut amb el Premio Nacional de Televisión

El MNAC insistirà en la "incapacitat tècnica" per traslladar les pintures de Sixena

Convicto ha estat saludada com la millor pel·lícula britànica de presons des d'Escòria (1979), del realista Alan Clarke. Aquest film no ha servit de referència per a Mackenzie però sí un altre del mateix director, Made in Britain (1982); «i en particular la intel·ligència i rebel·lió nihilista del personatge principal». D'altres influències són Un condenado a muerte se ha escapado, de Bresson, i Fuga de Alcatraz, de Siegel.

L'horitzó de Mackenzie és ara… el cosmos. Entre els seus projectes hi ha Journey into space, la història del petit univers d'una nau espacial durant un llarg període de temps. «Estem tractant de saber si funciona més bé com a llargmetratge o com una minisèrie. Té el potencial de ser una cosa increïble i bastant diferent», assegura.