Ombres, càmera, acció

En un episodi recent de la telesèrie Togetherness, Brett, honrat pare de família, sorprèn la seva dona masturbant-se al llit mentre llegeix Cinquanta ombres d’en Grey.«Ei, ¿què estàs fent?», li pregunta ell. «¿Què?», contesta ella, després d’amagar el llibre maldestrament sota els llençols. «¿Què cony passa? ¿T’estàs fent una palla?». Ella ho nega i s’ofèn, però de seguida demana disculpes. I procedeix a treure’s les pinces que tenia agafades als mugrons.

Des de la seva aparició el 2011, la trilogia romanticoeròtica d’E.L. James s’ha convertit en aparent via de retrobament de moltes dones amb la seva sexualitat. El primer llibre va aparèixer primer auto­editat per la mateixa autora, però la trilogia va acabar convertida en fenomen editorial: drets de traducció venuts a més de 50 països, més de 100 mi­lions d’exemplars venuts. Tothom volia conèixer la història d’amor entre Anastasia Steele i Christian Grey. També, per què no, els jocs perillosos que l’estructuraven. (Les histò­ries d’amor abundaven a les llibreries; no tant les que incloïen boles xineses pel mig).

L’èxit de la saga va fer més visible i, en certa manera, permissible social­ment la pràctica del BDSM (o bondage, disciplina i dominació, submissió i sadisme, i masoquisme), abans associada mentalment per la majoria a les fosques masmorres subterrànies. El sadomaso sembla haver sortit de les catacumbes per convertir-se en tema de conversa i consolidar el seu espai en l’univers eròtic femení. Segons un estudi recent sobre fantasies sexuals publicat al Journal of sexual medicine, entre un 30% i un 60% de les dones pensen en temes associats amb la submissió, com, per exemple, ser lligades.

Una xifra que podria créixer després de l’estrena, a punt per Sant Valentí, d’una glamurosa adaptació al cine protagonitzada per Dakota Johnson (filla de Don Johnson i Melanie Griffith) i Jamie Dornan (el caçador d’Había una vez), parella segons sembla, d’altra banda, d’una química inexistent. Tot el que envolta el rodatge sona més sucós que la pel·lícula en si.

Jocs de poder ‘light’

Segons José Bustamante, psicòleg especialista en sexualitat i parella, arran de la trilogia «algunes parelles han explorat amb més comoditat l’univers BDSM, que per un altre costat és molt més generalitzat del que es podria pensar ini­cialment». També la sexòloga i terapeuta de parella Marta García Peris creu que els llibres han animat molta gent a provar coses noves («jocs de poder light»), a vegades amb resultats decebedors: «Conec gent que s’ha llançat a alguna cosa més dura després de llegir-los i ha quedat decebuda, perquè la realitat dista molt del que tenien a la imaginació i el seu Grey particular no estava a l’altura». 

Al seu llibre ¿En qué piensan los hombres?, Bustamante explica com a alguns homes –com el protagonista de la sèrie esmentada– l’alliberament femení els ha agafat una mica a contrapeu: «L’extrem són aquelles parelles que comencen a viure com a problema el despertar sexual d’ella», diu. «No perquè els sembli immoral o negatiu, sinó perquè molts homes no s’han sabut adaptar a aquest avanç de la sexualitat femenina. Però no tota la culpa la tenen les novel·les eròtiques: la revolució sexual femenina ve de lluny, només que en cada dona el motor ha sigut un, i la popularitat d’aquesta trilogia ha sigut el de moltes dones». 

La falta d’adaptació a aquest avanç ha arribat a derivar en divorcis. Arancha Gómez Hernández (assessora del centre sexològic Sexorum i col·laboradora en mitjans) reconeix que l’exposició a pràctiques noves pot crear desequilibris: «De vegades, és cert que les parelles es poden separar quan un dels dos descobreix pràctiques eròtiques que la seva parella no està disposada a fer». En una botiga de joguines per a adults com Kitsch es poden sentir coses que abans no se solien sentir, segons la seva propietària, Adeline Aránega. «Algunes clientes s’estranyen de no haver aprofitat més el temps, i diuen coses com ‘el que tinc a casa o s’espavila, o me’n busco un altre’».

Les botigues físiques o virtuals dedicades a l’erotisme han notat la influència d’en Grey, el megaempresari nascut per exercir el control. Són molts i moltes els que han entrat en establiments com Delicatessen X, al barri de Gràcia, per aconseguir les eines esmentades al llibre. El propietari de la botiga, Pau Sangüesa Fornós, diu: «Potser sí que es venen més productes de sado light, com manilles clàssiques, cordes de bondage o kits per lligar peus i mans al llit». A la web Lovesexing han observat, segons la seva propietària i bloguera, Martina Lix, «més recerca i compra d’objectes relacionats amb la trilogia».

L’autora del llibre té la seva pròpia gamma de productes, Fifty Shades­ Of Grey: The Official Pleasure­ Collec­tion, però, segons Aránega, «no deixen de ser uns articles que complementen el fenomen Grey i en el mercat disposem d’altres marques que ofereixen més pel mateix preu».  «El sector de l’erotisme ha tret tot el partit possible del fenomen 

–diu Fornós–. Han sigut habituals, per exemple, les reunions de tuppersex inspirades en el llibre. Amb la pel·lícula estic convençut que encara s’arribarà a més gent».

Relació tòxica

L’estrena de la pel·lícula s’observa, des del sector, amb optimisme. Però alguns preferirien que la pel·lícula no funcionés i caigués en l’oblit: una campanya amb el hashtag #50dollarsnot50shades animava aquesta setmana els espectadors d’Amèrica del Nord a donar els diners de les entrada i les crispetes a organitzacions en contra de la violència domèstica. «Hollywood no necessita els teus diners; les dones abusades sí», diu la campanya a Facebook. E.L. James ha insistit a descriure Cinquanta ombres d’en Grey com una història d’amor, però molts es pregunten què hi té a veure l’amor amb això, com Tina Turner en una famosa cançó. També Anastasia (com Tina) es podria descriure com una víctima de maltractaments: el seu príncep blau, Christian, és un home gelós, misogin i, sobretot, controlador. Aquesta mateixa setmana, la periodista i escriptora Sophie Morgan, confessa submisa sexual, defensava el BDSM alhora que descrivia molt del que passa a Cinquanta ombres com a «abús domèstic, tant físic com emocional».  «Idees com ‘l’amor tot ho pot’ segueixen sent part de l’ideari de molts homes i dones

Notícies relacionades

¿I si fóssim ‘Sálvame’?

Loquillo enterra vells greuges

», diu José Bustamante. «I aquestes persones s’acaben enganxant a gent perjudicial, dominant, agressiva i fins i tot amb un clar patró de maltractament; somien que l’amor el canviarà». L’heroïna de Cinquanta ombres sembla gairebé contenta d’estar controlada per un home, i això ha fet que alguns es preguntin fins i tot per què Beyoncé, coneguda feminista, canta a la banda sonora de la versió de cine. ¿Potser Beyoncé observa Cinquanta ombres com una història d’apoderament sexual femení?

Marta García Peris sentencia: «Em sembla que aquesta història reivindica poc la sexualitat de la dona. I si ho fa és amb una idea retrògrada i perjudicial. El desig i la vida d’Anastasia giren al voltant d’un home i, a més, un home que no la tracta bé». Una altra sexòloga, María del Carmen Bada Celeiro, subratlla la toxicitat emocional d’una relació així: «En general, l’abús sexual se sol disfressar de romanticisme», reflexiona. «Però en realitat només es tracta d’una capa falsa de paraules desmentida pels fets».