La memòria de Ramones

Ens van deixar Joey, Dee Dee, Johnny i Tommy Ramone, però una mica de l'esperit de Ramones segueix manifestant-se, malgrat tot, a través dels pocs supervivents de la banda, com Richie Ramone, que va ser el seu bateria als anys 80. Richie va publicar el 2013, als 56 anys, el seu primer disc en solitari, Entitled, un artefacte orgullosament ramonià que avui repassarà, amb abundant material del grup, a Monasterio (23.00 hores; abans actuaran els barcelonins Golden Grahams).

Richard Reinhardt, aquest és el seu nom verdader, llueix en la seva identitat artística, Richie Ramone, les seves credencials d'exmembre de la venerable família del punk novaiorquès. I Entitled sona a Ramones perquè la seva estada en el grup, entre 1983 i 1987, el va marcar per sempre. «Era molt jove quan vaig entrar a la banda i ells em van marcar un camí a seguir com a compositor i em van ensenyar una actitud: ser sincer, autèntic, amb la gent, amb els fans...», explica.

LSD al got

¿Va dir compositor? Sí, perquè seves són algunes de les cançons dels tres discos en què va participar, com la destacable Somebody put something in my drink, que obre Animal boy (1986) i que es basa en un fet real. «Sóc de Nova Jersey i em vaig instal·lar a Nova York als 17 anys. Una nit, en un club, vaig beure d'un got on havien posat LSD», recorda. Algunes de les seves cançons no es van incloure en els discos, encara que van aparèixer en futures reedicions ampliades, com Smash you. «Volien evitar que cobrés com a autor. Els diners van ser sempre un problema al grup», lamenta. Es va dir que la seva marxa va ser deguda a aquestes friccions: Joey i Johnny es resistien a donar-li una part dels ingressos en marxandatge. «Sí, en part va ser això. Esperava que em tractessin millor. Era cansat sentir-me així després d'uns quants anys». Un retrat que pot contrastar amb aquella actitud d'autenticitat que Richie segueix associant a l'ideari ramonià.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

A Entitled, a més de tocar la bateria, canta, i en els seus textos llança mirades al passat. «Les coses que preferiries no haver fet, que voldries oblidar...». La cançó homònima apunta a les dificultats per tirar endavant en aquests temps. «És dur veure que la gent jove té tants problemes per trobar feina, almenys als Estats Units. El missatge és que la gent té dret a una vida millor». 

Ramones van actuar amb freqüència a Espanya, però no durant el període en què ell en va ser el bateria. «És cert. Tampoc a Itàlia. Per això sóc aquí, ¡perquè em vegin per primera vegada!», exclama. I llança un missatge als seus fans catalans. «Quan s'acabi el concert seré allà i podran fer-me fotos amb ells. M'agradaria saludar-los a tots. ¡Que no s'amaguin!».