Dos monstres al TNC

Thomas Bernhard sempre va gastar mala bava en el seu retrat de la societat austríaca del seu temps. El dramaturg i novel·lista va destapar amb cruesa la misèria moral d'un món acomodat i burgès. Aquella acidesa desprèn El president, una farsa política escrita a mitjans dels 70 sobre l'exercici tirànic del poder que ha estrenat amb èxit el TNC. Bernhard dibuixa amb traç grotesc el mandatari (Francesc Orella), i la seva dona (Rosa Renom), d'un país inconcret però que remet a Àustria.

Una obra com El president necessita, sens dubte, intèrprets de categoria i la directora Carme Portaceli fa diana amb una direcció encertada al servei de tots dos. Orella i Renom brillen amb un treball, matisat i intens a parts iguals, que revela la seva posició d'inqüestionable privilegi en el teatre català. Perquè el text, amb repeticions constants pròpies de l'estil del seu autor que poden arribar a resultar excessives, s'articula a partir dels monòlegs del matrimoni. La resta de personatges assisteixen en silenci, com un reflex de la soledat de dos tarambanes que es creuen molt poderosos, sobretot ell, però que estan morts de por després d'haver sortit vius d'un atemptat.

Renom monopolitza les dues primeres escenes i és qui evidencia immediatament el grau de bogeria i paranoia de la parella. Han estat víctimes d'un atac anarquista en el qual han mort un coronel del seu seguici i el gosset de la presidenta. La criada (Montse Pérez) acompanya, perplexa i en silenci, una histèrica que la maltracta i que tem que el seu propi fill sigui un dels conspiradors. I que, a més a més, només fa cas del seu capellà. O el seu amant, un carnisser. L'actriu desplega un catàleg interpretatiu magistral dels tics i rareses de la presidenta.

Notícies relacionades

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

El Liceu Mar transformarà 32.000 metres quadrats del Port Vell i costarà 50 milions d’euros

PATÈTIC I TEMIBLE / Mentre ella parla només sabem que ell està amb el massatgista. De fons sentim una tos i expectoracions que ja donen pistes de la seva extravagància. I quan apareix confirmem tots els temors. Orella dibuixa amb pas ferm un home tan patètic com temible que recorda l'Ubu Roi d'Alfred Jarry. El president fuig de l'agitació del seu país cap a un entorn més confortable com el Portugal de la dictadura. Allà es veurà amb la seva amant (Daniela Feixas), una mediocre actriu que li segueix el joc en una borratxera tonta. És el preludi d'una caiguda inevitable.

Feixas, a penes amb una rialleta que irrita, dóna vol al seu personatge, igual que Pérez amb la seva gestualitat. Josep Costa, Josep Julien i Sergi Misas completen un elenc al servei absolut de dos monstres, aquesta vegada en el millor sentit de la paraula.