Un islandès molt català

Seduït per la bellesa del cançoner català el cantant i guitarrista islandès Halldor Mar Stefansson, integrant del grup Wiggum, ha llançat un curiós disc amb versions en anglès de clàssics catalans. Després de la bona acollida de Winds (Amantes Records), que va ser presentat aquest estiu al Festival Pròxims, Mar actua aquesta nit, a partir de 23.00 hores, al Casino de Barcelona.

Al vent, de Raimon, Paraules d'amor, de Joan Manuel Serrat, i Remena nena, cuplet picant que va gravar el 1970 Guillermina Motta cobren nova vida interpretades per aquest estranger d'ànima catalana. El tema de Motta, que titula Shake it baby, està dotat d'un ritme bastant més lent que l'original.

Més enllà dels 10 temes de l'àlbum, Mar té altres versions que es reserva per als directes que aquesta nit interpretarà acompanyat d'una destacada banda formada per Guido di Blasi (guitarra elèctrica, mandolina i veus), Gilles Estoppey (teclats), Pep Colls (baix) i Ramiro Rosa (bateria). «És un autèntic luxe per a mi i aquest magnífic grup actuar al Casino de Barcelona», reconeix Mar, que fa anys que actua en tota mena de pubs i arran del disc ha participat en diversos festivals.

«Quan vaig aterrar a Catalunya el 1993 ni sabia que aquí es parlaven dos idiomes», reconeix en un perfecte català Mar, nascut a Reykjavík. Va arribar a Barcelona amb l'objectiu de perfeccionar els seus coneixements de guitarra amb el professor Arnaldur Arnarson. Però Cupido es va interposar en el seu camí i el que havia de ser una terra de pas s'ha acabat convertint en la seva casa permanent.

La idea de gravar Winds va sorgir gràcies a la seva participació en un anunci de cervesa en què va oferir una versió en anglès de la popular havanera La bella Lola.«La reacció de la gent amb el disc ha sigut molt positiva», reconeix. «Als joves els agrada especialment perquè descobreixen la música dels pares o els avis amb nova vestimenta». Encara que el seu objectiu principal no era tant arribar al públic català sinó donar a conèixer internacionalment les seves cançons evitant que l'idioma fos una barrera per comprendre-les. «Estem acostumats a escoltar en català versions d'obres en anglès. Jo he optat per fer el contrari, perquè crec que val la pena que la gent pugui entendre les cançons catalanes», comenta el músic.

Ric patrimoni

Notícies relacionades

Oriol Broggi passa el testimoni amb ‘Refugi’

El món que deixarem als fills

«Catalunya té un ric patrimoni musical. Si Llach hagués cantat en anglès seria conegut mundialment, perquè les seves cançons són precioses», afirma Mar, que inclou en el disc una nova lectura de País petit. Admet que una de les peces que més li va costar traduir va ser Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, que Mar ofereix en una versió més breu, ja que l'original ronda els 6 minuts. «La majoria de les cançons del disc pertanyen a la Nova Cançó per casualitat. Resulta que són les que més m'han agradat i considerava més representatives de la música catalana», aclareix aquest músic amb un do especial per transmetre l'essència de cada tema de forma fidel, amb un estil elegant i fresc.

A diferència de Sintón Nisón ama a Nifú Nifá (El genio equivocado), primer disc que va llançar amb la seva banda de pop-rock Wiggum, Winds ha nascut de forma oposada. «El disc de Wiggum va arribar després d'anys d'assajos. Amb Winds, primer van sorgir les cançons i després va venir la resta». En cap cas l'ordre dels factors n'ha alterat el resultat.