El jutge Peinado demana al Suprem que imputi Bolaños per malversar en la contractació de l’assistent de Begoña Gómez

El jutge Juan Carlos Peinado, que investiga presumptes delictes de corrupció que atribueix a la dona del president del Govern, ha enviat una exposició raonada al Tribunal Suprem demanant que atorgui la condició d’investigat al ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, per un delicte de malversació i fals testimoni en relació amb la contractació de l’assistent de Begoña Gómez. Després de les diligències que ha estat portant a terme en una peça separada que va obrir el mes de març passat sobre aquest cas, considera que és el moment d’acudir a l’alt tribunal, després de determinar «l’existència d’indicis raonables, sòlids i qualificats» per considerar la seva participació en els dos delictes.

Peinado adverteix que la raó «fonamental» per la qual veu malversació «és que s’ha nomenat Cristina Álvarez Rodríguez –la dona assignada a la dona de Pedro Sánchez a Moncloa–, com a assistenta de la dona de l’actual president del Govern, María Begoña Gómez al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec, el dia 2 de juny de l’any 2018», i que els treballs que aquesta ha desenvolupat «no s’han limitat als d’assistenta en les activitats portades a terme per la dona de Pedro Sánchez». L’acusa, concretament, de participar en el nomenament i no haver «controlat les tasques» portades a terme per ella, malgrat que percep les seves retribucions d’una partida pressupostària dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Segons el magistrat, les seves activitats haurien de ser «merament protocol·làries, i sense ànim de lucre o de caràcter benèfic». No obstant, prossegueix Peinado, l’assistent va atendre «les necessitats que ha dut a terme en activitats de caràcter privat l’esmentada investigada María Begoña Gómez». Des del primer dia que es va efectuar el nomenament de Cristina Álvarez Rodríguez, aquesta ha percebut les seves retribucions amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat.

El jutge apunta així a funcions «de caràcter estrictament privat, al marge de qualsevol acte de caràcter públic o protocol·lari, que pogués tenir per la seva condició de dona del president del Govern, tot això, percebent retribucions amb càrrec al patrimoni públic». Concretament, Álvarez hauria reconegut en la seva primera declaració com a testimoni el 20 de desembre –més tard el jutge va canviar la seva situació processal a la d’investigada– l’autoria dels correus electrònics en què manifestava als responsables de Reale Seguros que a Begoña Gómez l’«encantaria» que la companyia d’assegurances continués patrocinant la Càtedra extraordinària de Transformació Social Competitiva que aquesta codirigia a la Universitat Complutense de Madrid. Va afirmar que ho va fer com a «favor» per a una amiga, distingint aquesta actuació de les que desenvolupa com a assistent per portar la seva agenda «365 dies durant 24 hores al dia».

Apuntar al Govern

Així, la part de la seva investigació que eleva al Suprem és el resultat de les investigacions emmarcades en la peça separada que va obrir el mes de març passat i que, tal com va informar al seu dia EL PERIÓDICO, ja semblava llavors dirigida a apuntar al Govern amb la declaració com a testimoni al ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, el 16 d’abril. De fet, la malversació no podria ser comesa l’assistent, ni tan sols per Begoña Gómez, perquè només pot ser-ho per qui té la responsabilitat sobre els diners públics suposadament desviats, cosa que podria conduir en el seu cas al membre de l’Executiu al qual correspongués aquesta responsabilitat. Aquesta és la línia que sembla confirmar aquest últim moviment davant el Tribunal Suprem del titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid.

Per això, ara Peinado remet l’exposició raonada al Tribunal Suprem «davant la impossibilitat de continuar la instrucció sense portar a terme diligència d’investigació que afectessin de manera directa a l’aforat». Seguidament, comunica a l’alt tribunal diligències d’investigació que aquest instructor considera imprescindibles, que són «escoltar-lo com a investigat» i «requerir-lo perquè aporti documentació que es trobi al seu abast sobre el nomenament de la persona de Cristina Álvarez Rodríguez, en la seva condició de ministre de la Presidència (a més de ser-ho també de Justícia i de Relacions amb les Corts), i que es va portar a efecte, sent l’esmentat investigat, Secretari General de la Presidència del Govern, així com la documentació, relativa a les quantitats percebudes per la mateixa, durant el període de temps tenia la condició de secretari general de la Presidència».

«Obstinat en la maldat»

A més, li imputa un segon delicte, el de fals testimoni, ja que segons el seu parer durant la seva declaració com a testimoni a la Moncloa del mes d’abril passat Bolaños no va complir la seva obligació de dir la veritat, cosa que li val per qualificar-lo d’«obstinat en la maldat». Sobre aquest punt, incideix que Bolaños, estant sota jurament, «després de ser preguntat en reiterades ocasions per la persona, en concret, que va proposar i/o va fer el nomenament de la persona de Cristina Álvarez Rodríguez, com a assistent de María Begoña Gómez Fernández (en el moment d’aquest nomenament, esposa de l’actual president del Govern), va manifestar en tot moment, després de negar que hagués sigut el declarant, i ara investigat, que no coneixia el nom de l’esmentada persona, i va indicar que en seria el responsable».

El magistrat completa: «Atès que la diligència s’estava portant a terme, a la seu on obren els arxius relacionats amb tots els nomenaments, (Complex Presidencial del Palau de la Moncloa), entre els quals hi ha el de Cristina Álvarez Rodríguez, es va suspendre la declaració, als efectes que, pel testimoni, ara investigat, es recull la informació necessària per poder contestar adequadament al que se li anava preguntant».

I «transcorregut el temps que es va considerar raonable (una mica més de mitja hora), per a l’obtenció de les dades necessàries [...] el testimoni, ara investigat, va manifestar que la persona que havia portat a terme el nomenament, era el que havia fet un certificat, que ja havia sigut remès al Jutjat d’Instrucció número 41, en concret, la persona de Raúl Díaz Silva», prossegueix l’exposició raonada.

«Reticències malicioses»

Notícies relacionades

Illa aplaudeix que el Govern espanyol endureixi l’opa al Banc Sabadell: «La gestió discreta ha donat fruits»

El TC continua avançant en el seu debat clau: la majoria progressista avala que la Constitució no prohibeix lleis d’amnistia

Va ser llavors quan Peinado va cridar com a testimoni «Raúl Díaz Silva –coordinador de nomenaments a la Moncloa–, cosa que es va portar a terme, en la primera ocasió el dia 14 de maig del 2025, i novament, el dia 28 de maig del 2025, i en aquestes declaracions també va manifestar que ell no havia sigut qui va fer el nomenament; per tant, la declaració que l’investigat Félix Bolaños García va contestar sota jurament, com a testimoni, en una declaració judicial és incerta, fet que li atribueix indiciàriament la condició d’investigat en un delicte de fals testimoni». És més, atribueix haver omès, amb «reticències malicioses, les correctes contestacions, que responguessin a una veritat, que coneixia, quan se li han fet preguntes, com a testimoni, i sota jurament».

La interlocutòria assenyala en un dels fragments en què recull la declaració prestada al seu dia pel mateix Bolaños, que havia coincidit amb l’assistent «unes dues o tres vegades» en actes de caràcter polític quan acompanyava Gómez, i reprodueix erròniament que l’última d’aquestes trobades va ser «al tanatori per la mort de la Sra. Begoña Gómez», cosa que sembla al·ludir a la mort d’un familiar pròxim a la dona de Sánchez.