La Beckett ataca la indústria d'armes

En alguns països de l'Àfrica, una granada costa menys que una cervesa. Ho explica Isis Martín, coautora i codirectora juntament amb Aleix Fauró d'El pes del plom, una obra que denuncia la indústria armamentística i indaga en els interessos foscos que la mouen davant la permissivitat dels Governs. El muntatge -interpretat per Patrícia Bargalló, Isak Férriz, Marina Fita i Carles Gilabert- suposa l'estrena a la Sala Beckett, el dimecres 23, de la companyia La Virgueria, un jove col·lectiu que porta un lustre esprement realitats «incòmodes» i «commovedores». Des de l'esquizofrènia que van abordar en la seva opera prima (Si avui és diumenge demà és dijous), fins al buit per la pèrdua d'un fill (L'hivern al cos) o la difícil reinserció de presos (180º de cel). «Tenen la virtut de combinar amb equilibri el contingut social amb l'emoció», valora Toni Casares, director de la Beckett.

A El pes del plom disparen al pervers comerç de màquines de matar. Ho fan a través d'un poètic viatge, a manera de thriller, que trasllada l'espectador de Barcelona a París, Ghana i Tanzània. ¿Qui es beneficia dels conflictes armats?, es van preguntar els autors, que van rastrejar els mecanismes que fan possible que aquests traficants se saltin les lleis, en connivència amb les institucions, perquè arribin armes a llocs on estan prohibides. «Armem els habitants de països que estan en conflicte, i que es matin entre ells», raonen Fauró i Martín.

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

La història, construïda amb flash-backs, s'inicia amb el gallet indignat d'un home (Férriz), parella d'una periodista que va començar a investigar sobre aquest negoci milionari. Rifle en mà, amenaça un empresari d'armes (Gilabert). La dona d'aquest, treballadora en un banc, completa el retrat d'uns personatges dibuixats amb traços pròxims. Els senyors de la guerra també estimen, ploren, riuen... «Viuen les seves relacions i quotidianitat com qualsevol, ens podem identificar amb ells. No vam voler caure en un món de bons i dolents; és una història de sentiments», aclareix Fauró.

VISTÓS MUNTATGE / Com en els seus anteriors muntatges, la companyia presenta una posada en escena dinàmica i atractiva que barreja paraula, teatre físic, imatge i música. Ian Gehlhaar ha creat una vistosa escenografia amb caixes de fusta, envoltants fumeres i mappings (projeccions). Un viatge d'imatges, colors i emocions que a més ha de servir per despertar consciències. «Ja només en els informes que publica el Ministeri de Defensa hi ha dades escandaloses», anuncien els autors, que van estar dos anys investigant a fons. Una altra troballa els ha portat a canviar de lloc els seus comptes: «Totes les entitats financeres, excepte les de banca ètica, ofereixen crèdits al negoci de les armes».