Adéu a un protagonista de les avantguardes artístiques a Catalunya
L'escultor de Barcelona
Josep Maria Subirachs, el polèmic treball del qual a la Sagrada Família va culminar la seva obra, mor als 87 anys
L'artista va renovar als anys 50 l'escultura sembrant de peces abstractes els carrers de la capital catalana
Subirachs observa, el 1993, una escultura seva a la Sagrada Família. /
Va ser el 1986 quan el pintor, escultor i gravador Josep Maria Subirachs, ja en la seva maduresa artística, va acceptar el projecte que va marcar la seva vida i en què va invertir dues dècades: el disseny i l'escultura de la façana de la Passió de la Sagrada Família. Va assumir el titànic, discutit i polèmic repte de continuar l'obra inacabada d'Antoni Gaudí, però va posar dues condicions: viure al mateix temple, en una modesta vivenda estudi que li va servir com a lloc de treball -com al seu dia va fer l'arquitecte modernista-, i que no se li imposés un estil determinat i tingués total llibertat. Mort ahir als 87 anys, després d'una llarga malaltia neurodegenerativa, Subirachs (Barcelona, 1927) va ser fidel a si mateix i va imprimir la seva avantguardista empremta escultòrica en les més de 100 figures esculpides en pedra i en les quatre portes de bronze de la façana de la Gloria, on va relatar, recuperant l'expressionisme figuratiu, el dramàtic calvari i la mort de Jesús.
Però, com afirmava ahir el crític d'art Daniel Giralt-Miracle, la contribució de Subirachs, «l'escultor més important de la segona meitat del segle XX a Catalunya», al temple gaudinià, encara que va representar la culminació de la seva carrera, no va ser la seva obra més transcendental. La seva verdadera importància, va recordar, radica en el fet «que va protagonitzar el trànsit del noucentisme i el classicisme mediterrani de la primera meitat de segle cap a l'abstracció, renovant així l'escultura entre els anys 50 i 70 i sent el primer que va omplir els carrers de Barcelona d'obres abstractes».
La primera que va ocupar un espai públic, el 1957 i a l'entrada de les Llars Mundet, va ser Forma 212. La van seguir Evocació marinera (1958), a la Barceloneta; Les taules de la llei (1959), fris de l'entrada de la facultat de Dret; el monument a Narcís Monturiol (1963) de la Diagonal; el de Francesc Macià a la plaça de Catalunya (1991), i fins a una setantena d'obres, amb les quals qualsevol ciutadà es troba diàriament ignorant qui les va crear. En ferro, pedra, bronze, coure, formigó, gres, fusta... porten la firma de Subirachs, per exemple, les baranes amb les lletres p i b dels accessos als Pàrquings Barcelona del passeig de Gràcia (1967), el fris de l'estació de Sants (1979, ara al museu del Ferrocarril), l'esfera de l'edifici de Planeta (1976), el pom de la porta de General Óptica del carrer de Provença (1966) o el bloc de granit vermell a la porta de la Torre Urquinaona (1973).
Home introvertit, molt escrupolós, disciplinat, estricte i rigorós amb el seu treball, exigent amb ell mateix, segons els seus coneguts, no va modificar el seu estil malgrat que li van doldre molt les crítiques a la seva obra a la Sagrada Família, inclosa la manifestació de 1990, en què van participar col·legues seus i amb lemes lamentant que ja no quedessin tramvies, en al·lusió a la tràgica mort del seu admirat Gaudí, encara que d'ell va confessar, en una entrevista a aquest diari fa 13 anys, que no li agradava gaire la façana del Naixement. «D'aquí 20 anys no hi haurà discussió. La història acabarà reconeixent la seva importància i la seva aportació», va dir Giralt-Miracle.
ORIGEN HUMIL / Fill d'un obrer del Poblenou, va estudiar Belles Arts, però la precarietat familiar li va impedir cursar Arquitectura. Als anys 40 va ser aprenent dels noucentistes Enric Monjo i Enric Casanovas i va aterrar a París amb una beca, on es va entusiasmar amb les avantguardes artístiques, sobretot amb l'escultor britànic Henry Moore, influència que es va emportar al tornar a Catalunya, després de viure a Bèlgica de 1954 a 1956 convidat pel pintor Luc Peire.
Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França i distingit amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts, l'escultor, l'obra del qual ha arribat als Jocs Olímpics de Mèxic i Seül, a Lleó (santuari de la Virgen del Camino) i Tenerife, a Dallas i Anvers, no ha pogut veure un museu amb el seu nom. La crisi va paralitzar el projectat Espai Subirachs, impulsat per la Fundació Caixa Penedès. L'artista serà incinerat en una cerimònia íntima. El seu estudi de Regomir, 13, acollirà avui un llibre de condolències.
