El laboratori pop de Vic

Als anys 80, Vic va ser el bressol de Trogloditas, la banda de Loquillo; de Quimi Portet, cofundador d'El Último de la Fila, i d'una efímera estrella del pop en català, Duble Buble. Tres dècades després, la comarca d'Osona és l'epicentre d'una escena inquieta i diversa, que insufla oxigen a la nostra canviant escena. Un pol d'activitat i un laboratori d'idees en què alguns noms amb projecció, com La Iaia, Nyandú, Núria Graham o Joana Serrat, són només la punta de l'iceberg.

Vic és la seu del Mercat de Música Viva, encara que tota aquesta ebullició té més a veure amb la seva parcel·la off i amb modestos aparadors paral·lels com el Festival Hoteler, el Sugar Il·legal Fest i el ja difunt InVictro, que en les últimes edicions han atret grups locals de vocació underground no sempre interessats a saltar a la graella oficial de la mostra. Bandes «radicals en la seva música i amb un punt punkie», opina la vigatana Maria Blay, mànager, entre d'altres, de La Iaia, Núria Graham i Quimi Portet, que atribueix a la ciutat aquesta concentració de projectes pel seu historial com a «lloc amb cultura de concerts».

QÜESTIÓ D'ACTITUD

QÜESTIÓ D'ACTITUDEls uneix més l'actitud que l'estil musical, molt divers. Perquè aquí hi ha indie-cantautors (Serrat, Graham, Roger Usart), pop mutant (La Iaia), neopsicodèlia folk (Mates Mates, produïts per Joan Pons, El Petit de Cal Eril) i molt rock de lliurepensament amb vistes al hardcore, al noise o a l'art-punk, de Furguson a L'Hereu Escampa, Univers o Ohios. «Tenen en comú l'amor per la música», opina Sergi Egea, de Famèlic, segell discogràfic sorgit a Vic i destacat en aquesta nova xarxa de conspiracions. Alguns, això sí, aspiren a un cert mainstream pop a l'alternativa, «i d'altres es quedaran molt feliços en el circuit minoritari en què es mouen», assenyala Egea, activista també vinculat al Festival Hoteler, excoordinador del Festus de Torelló, tècnic de so (¡i cambrer!) del barceloní Heliogàbal i programador del seu cicle Ronda... «El món de la música petita no és un gran negoci i has de ser multitasca», explica.

Com qualsevol escena, aquesta compta amb el seu punt de reunió, La Jazz Cava, bar i sala de concerts que organitza un festival, el Foramuralla, al juny, obert a grups de tot arreu però amb sensibilitat pels locals (el 2013 va comptar amb Furguson i Núria Graham). El bar «és on va sorgir el caldo de cultiu i on ens acabem trobant tots», destaca Maria Blay. Allà es dirigeixen músics i professionals no només de Vic, sinó d'altres punts de la comarca, com Manlleu o Torelló. Parlem d'una escena osonenca, no limitada a la seva capital.

EN EXPANSIÓ

Notícies relacionades

«Busco la llum que acosti a la plenitud»

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

EN EXPANSIÓEncara que fa dos, tres anys que va començar a percebre's que alguna cosa estava passant al voltant de Vic (Egea recorda que a l'Hoteler del setembre del 2011 ja va observar «una aura de comunió especial»), és ara quan podem parlar d'escena i no només d'alguns noms aïllats. Artistes amb, encara, molt poc material publicat atrauen mirades, com Germà Aire (amb dos membres de Mates Mates), Regalim, Ohios, Nult, Lloret Salvatge, Power Burkas, Tidal Waves, Kíar, Carla Serrat (germana de Joana) i els adoptats Dofí Malalt (originaris de Lleida). Sons molt diversos i opció lingüística decantada pel català i l'anglès.

I emergint del bullici, La Iaia, amb el seu segon disc, On és la màgia?, que consuma un veloç viatge des del folk cap a un pop obert a l'electrònica; Nyandú, que prepara el relleu a L'origen de les espècies (disc fruit de la seva victòria al Sona 9 del 2011), i una Joana Serrat situada a la llançadora després del seu fitxatge pel Segell del Primavera. I la més jove, Núria Graham, el primer disc de la qual (després de la celebrada maqueta de l'any passat) es farà esperar fins a finals d'any o principis del 2015. Són, per ara, les cares més conegudes d'un front de grups cridat a donar alegries, que es mou guiat pels seus impulsos. Com destaca Sergi Egea, «el més important és que es fan coses originals, a vegades atrevides, i sense complexos».